Crisi diplomàtica Marroc-Espanya
Internacional 29/09/2021

La justícia europea dona la raó als saharauis i tomba l'acord de pesca UE-Marroc

Tot i això, el Tribunal General de la UE manté en vigor temporalment el pacte per evitar "greus conseqüències" per a l'acció exterior europea

4 min
Pescadors feinegen en una embarcació.

Barcelona / Brussel·lesEl Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha tornat a donar la raó als saharauis i ha tombat l'acord pesquer entre la UE i el Marroc , perquè Rabat no pot negociar sense el seu consentiment. El Front Polisario, que reivindica la independència de l'excolònia espanyola, havia impugnat l'acord al·legant que el Marroc no té dret a negociar sobre l'explotació dels recursos pesquers, agrícoles o miners saharauis. La decisió afecta directament Espanya, perquè 93 dels 128 vaixells europeus que pesquen en aigües saharauis en virtut de l'acord són espanyols. La sentència d'aquest dimecres acredita que ni Brussel·les ni Rabat poden negociar acords internacionals sobre les aigües del Sàhara Occidental sense consultar-l'hi com a representant legítim del poble saharaui.

La sentència del tribunal amb seu a Luxemburg, que es pot recórrer, va en la línia dels seus posicionaments del mateix tribunal del 2015 i 2016: des del punt de vista del dret internacional, el Sàhara Occidental no forma part del Regne del Marroc, de manera que Brussel·les no pot negociar amb Rabat un acord sobre l'explotació dels seus recursos, sense el consentiment del poble saharaui. Per superar aquest obstacle, la Comissió Europea va fer consultes amb entitats saharauis del territori sota ocupació marroquina, que hi van donar el seu vistiplau. El Front Polisario, el moviment que segons l'ONU és el representant legítim del poble saharaui, va quedar exclòs de la consulta , i això és justament el que la sentència rebutja.

mapa

Isaías Barreñada, professor de relacions internacionals de la Complutense, considera que la sentència és sobretot un correctiu per a les institucions europees (la Comissió, el Consell i el Parlament): "Després de dues sentències i de les acrobàcies de Brussel·les, el gran derrotat no és el Marroc, sinó les institucions europees, a les quals el tribunal es limita a recordar que les sentències i el dret internacional s'han de complir". La principal novetat de la resolució és que reconeix el Front Polisario com a representant legal i legítim dels saharauis, i "la seva la capacitat de recórrer davant el Tribunal General per defensar el dret a l'autodeterminació del Sàhara Occidental".

I ara què? El Marroc i la Comissió tenen dos mesos per presentar al·legacions, però difícilment el criteri del tribunal pot canviar. "La UE ha d'admetre que ha actuat de manera injusta i l'acord pesquer s'haurà de renegociar, perquè a la flota espanyola no li interessarà anar a pescar a unes altres aigües del Marroc", afegeix el professor. Introduir fórmules perquè el Marroc acrediti que el seu producte no prové de territori saharaui tampoc és una sortida, vista l'experiència, per exemple, amb la prohibició de les importacions de les colònies israelianes a la UE, a causa de les dificultats de traçabilitat. "La UE ha d'admetre que no pot continuar amb unes pràctiques que legitimen l'ocupació: el Marroc s'acaba a la frontera de l'antiga colònia espanyola", apunta.

Arrel i conseqüències del conflicte

L'arrel del conflicte està en la descolonització espanyola del Sàhara Occidental , a finals del franquisme: el 1975 Espanya va abandonar el territori, que aleshores era una província espanyola, i va contravenir el seu compromís d'organitzar un referèndum d'autodeterminació. El Marroc ho va aprofitar per envair el Sàhara Occidental, una situació que ha arribat fins avui. L'ONU el considera un "territori no autònom sense administració". La majoria de la població saharaui va fugir a Algèria i es va establir en camps de refugiats al desert. En virtut dels Acords Tripartits de Madrid, Espanya va cedir l’administració del Sàhara Occidental al Marroc i Mauritània, però això, segons el dret internacional, no li confereix sobirania sobre el territori ni els seus recursos.

La sentència sobre l'acord pesquer és un dels factors darrere la crisi migratòria que Rabat va provocar a Ceuta el maig passat, quan va retirar la vigilància de les fronteres de l'enclavament espanyol del nord del Marroc, al qual van accedir milers de marroquins, molts dels quals menors d'edat. Espanya i la UE han externalitzat el control de la seva frontera sud al Marroc, que utilitza aquesta clau sempre que ho necessita per defensar els seus interessos d'estat. Però en els últims mesos el Marroc ja havia fet passos per rebaixar la tensió.

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, s'ha afanyat a moure fitxa i, menys d'una hora després de la sentència europea, ha publicat un comunicat conjunt amb el ministre d'Exteriors marroquí, Nasser Bourita, en què s'assegura que les dues parts "prendran les mesures necessàries" per assegurar el marc jurídic que garanteixi les seves relacions comercials. La declaració conjunta entre Brussel·les i Rabat també deixa per escrit que "seguiran treballant per desenvolupar les múltiples dimensions" de la seva associació "estratègica", en una aliança que consideren "d'igual a igual", basada en la "confiança i el respecte mutu".

Amb les sentències del tribunal de Luxemburg a la mà, el Polisario pot pressionar les empreses europees que exploten recursos al Sàhara amb el vistiplau de Rabat. 25 empreses espanyoles extreuen recursos del Sàhara Occidental: divuit del sector pesquer, una de cultiu d'ostres, tres constructores, dues energètiques i la companyia aèria canària Binter, segons l'últim informe del Centre d'Estudis Francosaharauis Ahmed Baba Miske .

stats