BRASIL

L’intel·lectual tranquil a qui li toca fer de Lula

Amb un perfil molt diferent, Haddad ha de captar el vot lulista de les classes populars

Des d’una cel·la de la seu de la policia federal, a Curitiba, on és empresonat des de l’abril complint una pena de 12 anys per corrupció, Lula da Silva mou el taulell electoral brasiler previ als comicis del 7 d’octubre.

Amb l’autoritat moral de ser la figura política contemporània més transcendent del gegant sud-americà, Lula, de 72 anys, ha dissenyat l’estratègia d’intentar transferir tot el seu capital polític al candidat del Partit dels Treballadors (PT), que ell mateix ha escollit a dit: Fernando Haddad, exministre d’Educació del seu gabinet entre el 2005 i el 2012 (des del 2011 amb Dilma Rousseff), i exalcalde de Sao Paulo.

El pla de Lula, escrit a mà en fulls que ha fet arribat a l’exterior a través del seus advocats, es va iniciar mantenint el màxim de temps possible l’oficialitat de la seva candidatura, tot i saber que la Justícia Electoral l’acabaria inhabilitant. Fa pocs dies, quan dimarts passat va fer un pas al costat, els sondeigs indicaven que si ell fos candidat, ja podria imposar-se a la primera volta de les presidencials. Ara el repte gegantí, més complex que haver avalat Dilma Rousseff el 2010 quan tenia un 87% de popularitat, és convèncer el màxim percentatge possible del seu fidel electorat -sobretot classes populars que ingressen fins a dos salaris mínims i que són a la regió del nord-est- de votar el seu delfí.

La propaganda del PT és explícita. “Haddad és Lula” és l’eslògan d’una campanya en què Haddad fa mítings amb una samarreta vermella amb la imatge de Lula. “Haddad és el president que Lula ha escollit, el president que el Brasil necessita, junts som milions de Lules!”, diu el material difós per les xarxes socials. Si un terç dels correligionaris segueix les indicacions del carismàtic polític, el seu substitut té una plaça garantida a la segona volta, en què tot apunta que es trobaria el candidat de l’extrema dreta, Jair Bolsonaro, ara convalescent en un hospital després d’haver estat apunyalat.

Lula, que fa bandera de no tenir estudis superiors, sent predilecció per Haddad, a qui veu com el responsable d’un dels grans triomfs de la seva administració: democratitzar l’accés a l’educació. En els dos primers governs del PT, el pressupost d’aquest ministeri dirigit per Haddad va augmentar un 500%, la qual cosa es va traduir en 18 noves universitats federals i 173 campus universitaris.

La creació i implementació de les quotes racials va trencar amb el cercle viciós de l’elit blanca ocupant totes les places de la universitat pública. El programa Universitat per a Tots ha concedit 1,9 milions de beques des de l’any 2005 perquè joves de renda baixa estudiïn en facultats privades. Tot plegat va suposar que, una dècada després que Lula accedís al poder, el nombre d’universitaris incrementés un 110%, segons dades oficials, fins als 932.000 estudiants.

Haddad, de 55 anys, fill de comerciants d’origen libanès establerts a Sao Paulo, és un intel·lectual amb un fons teòric, autor de cinc llibres de temàtica política. Està graduat en dret (1985), és mestre en economia amb especialitat en economia política (1990) i té un doctorat en filosofia (1996). Va ser professor de teoria política contemporània a la Universitat Sao Paulo (USP), analista d’inversions d’un banc i consultor de la Fundació d’Investigacions Econòmiques abans d’iniciar la carrera política el 2001.

Amb fama de reflexiu, és l’antítesi de l’abrandament intuïtiu que imprimeix Lula als seus discursos des de l’època de sindicalista al cinturó vermell de Sao Paulo.

Durant les municipals del 2012, dos simpatitzants van tenir l’ocurrència de crear un compte al Facebook amb el nom d’ Haddad Tranquilão -ara amb 286.000 seguidors-, pel semblant impertèrrit davant dels atacs en els debats electorals. El que va començar com una crítica benhumorada per la seva falta de sang i combativitat va acabar convertint-se en un segell del seu pas per l’alcaldia, que l’acompanya ara en l’intent del PT de tornar al Palácio do Planalto dos anys després de l’ impeachment a Dilma Rousseff.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF