Un informe acusa Benet XVI de "no fer res" davant dels abusos sexuals quan era arquebisbe de Munic
Joseph Ratzinger no va actuar contra quatre clergues acusats
Dortmund (Alemanya)¿Va arribar Joseph Ratzinger a ser Papa el 2005 tot i saber que havia fet els ulls grossos davant casos d’abusos sexuals a menors en l’arquebisbat de Munic i Freising que va dirigir entre 1977 i 1982? Aquesta pregunta pesa com una llosa en la consciència de milions de religiosos i creients, com a mínim des que ha sortit el nou estudi sobre violència sexual a l’Església catòlica que ha presentat aquest dijous un gabinet d’advocats a la capital de Baviera. L'informe conclou que Ratzinger, que més tard es convertiria en el papa Benet XVI, va tenir un “comportament incorrecte” a l’hora de tractar quatre casos d’abusos sexuals dels quals havia de tenir coneixement.
L’informe d’uns pèrits independents del bufet Westpfahl Spilker Wastl, encarregat pel mateix arquebisbat de Munic i Freising, apunta de forma concreta greus omissions del cardenal Ratzinger en les obligacions del seu servei.
El papa emèrit Benet XVI nega “estrictament” la seva negligència i assegura que no era coneixedor d’aquests casos, però els experts que han elaborat l’estudi afirmen que la seva declaració “no harmonitza amb el contingut de les actes investigades”.
Actes incriminatòries
L’informe, que és públic, conté 1.893 pàgines, en 82 de les quals apareix una completa declaració de Ratzinger en relació amb el seu temps a l’arquebisbat de Munic i Freising. En un passatge, Ratzinger assegura que no va ser present en una important reunió en què es va decidir l’acollida a la diòcesi d’un autor d’abusos sexuals, però el protocol de la sessió confirma que sí que la va dirigir, segons ha detallat l’advocat Ulrich Wastl.
També el vicari general de l’època, Gerhard Gruber, que el 2010 va assumir l'única responsabilitat d’acollir un capellà jutjat com a abusador reincident, ha assegurat ara que no té cap dubte que Ratzinger estava al corrent del cas. Es tractaria de l’historial del sacerdot Peter H., que va arribar a Munic el 1980 procedent del bisbat d’Essen. H. va ser jutjat com a pedòfil i va cometre més abusos sexuals posteriorment a l’arquebisbat de Munic.
Sacerdots condemnats als tribunals
L’advocat Martin Pusch, un altre dels pèrits que ha presentat l’informe, ha confirmat que dos dels quatre casos que apunten a la inacció del papa Benet XVI impliquen dos sacerdots que van ser sancionats penalment per un tribunal i que, amb tot, van poder continuar exercint les seves funcions religioses. No se’ls va obrir cap expedient jurídic intern dins de l’Església. Tampoc és “gens perceptible” que hi hagués hagut un interès d’assistir les víctimes dels abusos sexuals, ha afirmat Pusch. Segons l’advocat, fins al 2002 els damnificats “no van ser en absolut tinguts en compte” pels responsables eclesiàstics i, en cas que ho fossin, va ser perquè “se’ls veia com una amenaça per a la institució”. “Els abusos sexuals a l'Església catòlica no són cap fenomen del passat”, ha indicat Pusch. De fet, l’actual arquebisbe de Munic i Freising, el cardenal Reinhard Marx, s’hauria desentès de dos casos de violència sexual a la seva diòcesi, segons l’informe.
Marx ha comparegut aquesta tarda davant dels mitjans després d’haver refusat la invitació que li va fer arribar el bufet d’advocats per estar present en la roda de premsa on s’ha exposat l’estudi. “Estic commogut i avergonyit”, ha dit, alhora que demanava perdó a les víctimes en nom de l’Església i es comprometia a prosseguir amb el procés d’aclariment dels abusos sexuals comesos a l’arquebisbat. Marx va presentar l’any passat la seva dimissió al papa Francesc, però aquest l’hi va denegar.
497 víctimes acreditades
Els pèrits han detectat 497 víctimes –la majoria nens i joves– en una investigació que s’estén des de 1945 fins a 2019 amb relació a l’arquebisbat de Munic i Freising, si bé la xifra real de damnificats és encara superior, ha admès Pusch, si es té en compte el nombre de casos no denunciats. L’informe comptabilitza 235 presumptes autors de violència sexual, dels quals 173 són sacerdots. Segons els advocats investigadors, 67 clergues haurien d’haver rebut “una sanció juridicoeclesiàstica”. En 43 casos, però, es va descartar.
L’estudi publicat aquest dijous té potencial per destrossar l’obra de vida de Ratzinger. En tot cas, la Fiscalia de Munic s’ha activat arran de l’estudi del bufet d’advocats per estudiar si engega un altre procés d’investigació.
