Incrementen les pressions per al desarmament de Hezbollah

BeirutIsrael va trencar, a finals d'abril, l'alto el foc al Líban vigent des del novembre. L'últim bombardeig sobre Beirut no va ser un atac més, sinó una acció per deixar clar que el govern de Benjamin Netanyahu continua marcant les regles del conflicte. Tot i que Tel-Aviv ho va justificar com una reacció a una suposada “violació flagrant” de la treva per part de Hezbollah, el veritable objectiu sembla que és un altre. Per a Israel i els seus aliats, el desarmament de la milícia xiïta no s'ha de limitar al sud del riu Litani, sinó que s'ha d'estendre a tot el territori libanès. Esgrimeix una clàusula ambigua de l'acord amb Washington que permet a l'exèrcit israelià intervenir davant de qualsevol amenaça “percebuda”. Tot plegat just abans de la visita a Beirut de l'enviada nord-americana Morgan Ortagus, que intentarà pressionar per aconseguir el desarmament del grup xiïta aliat de l'Iran i per avançar en la retirada israeliana dels territoris encara ocupats.

Tot i això, el camí cap a aquest objectiu està lluny de ser lineal. Hezbollah ha reiterat que el seu arsenal no està a la taula de negociació. "L'alto el foc només cobreix la zona del sud del Litani –recordava el seu secretari general, Naim Qassem–. Qualsevol intent de modificar aquest equilibri serà respost amb fermesa”, va amenaçar.

Tot i la tensió, algunes figures polítiques del Líban deixen entreveure una possible escletxa en el diàleg sobre el desarmament. El president del Parlament, Nabih Berri, aliat històric de Hezbollah, va suggerir que l'arsenal del grup es podria convertir en un tema de negociació, sempre que Israel es retiri dels cinc punts fronterers en disputa. El dirigent del moviment Amal ho va expressar amb claredat: “Mentre hi hagi ocupació israeliana, les armes són una línia vermella”. En paral·lel, el president Joseph Aoun va proposar una estratègia gradual que comença pel sud del país, segueix amb els camps de refugiats palestins i culmina amb una política nacional de defensa que incorpori Hezbollah a l'exèrcit nacional.

Els perills de la militarització

Però diversos experts adverteixen sobre els riscos. La incorporació massiva de militants formats sota la doctrina de la Wilayat al-Faqih —que atorga poder religiós i polític als clergues iranians— podria alterar l'equilibri confessional de l'exèrcit libanès. “Algú que executa ordres com a deure religiós difícilment pot adaptar-se a una institució democràtica i secular”, alerta a l'ARA Khaled Hamade, analista militar. La xifra de 100.000 combatents que proclama Hezbollah és probablement exagerada, però fins i tot una integració parcial podria desestabilitzar la balança confessional de les forces armades. El militar retirat estima que, si el nombre supera els 10.000 ingressos, l'Estat ho hauria de compensar amb noves incorporacions d'altres confessions.

Aquest debat passa mentre els Estats Units reforcen la seva estratègia antiterrorista a l'Orient Mitjà. L'administració Biden, com abans la de Trump, exigeix als seus aliats àrabs frenar el suport a grups armats. En aquest context, Teheran ha adoptat una postura ambigua: es mostra disposat a avançar en negociacions nuclears amb mediació europea, però insisteix que qualsevol diàleg sobre els seus aliats, com Hezbollah o els houthis al Iemen, s'ha de dur a terme directament amb ells, sense intermediació.

En el cas libanès, l'ambaixador iranià Mojtaba Amani ha qualificat el debat sobre el desarmament com a “conspiració contra l'Estat libanès”. La resposta des de Beirut va ser clara. El president Aoun va insistir que “evitar un nou conflicte civil és una prioritat nacional”.

Mentrestant, la capacitat militar de Hezbollah s'ha vist afectada. Agluns analistes calculen que més del 90% del seu arsenal sofisticat, inclosos míssils i drons, ha estat destruït en atacs israelians. Això ha empès el grup a un perfil més baix, a cedir protagonisme a l'Estat i evitar una escalada que podria ser catastròfica.“La situació continua sent volàtil”, reconeix una font diplomàtica.

En aquest tauler, els EUA busquen accelerar el procés. Ortagus ha dit que el desarmament s'hauria de concretar “com més aviat millor”. Però com adverteix l'investigador Nicholas Blanford , la pregunta de fons continua sense resoldre's: "Acceptaran Hezbollah —i l'Iran darrere seu— desarmar-se? Tota la resta són detalls".