Guia per seguir les eleccions alemanyes

Els tres candidats han encapçalat els sondejos en algun moment de la campanya

4 min

Votants en un col·legi electoral de Berlín Michele Tantussi/Getty

Berlín“Olaf Scholz no ha canviat, però de sobte veiem parts d’ell que abans no vèiem, ara que Merkel ha sortit del focus. Alhora ha aconseguit tenir el seu partit darrere, a diferència de la CDU/CSU; les perspectives de poder aporten disciplina al partit”. Aquesta descripció del líder del Partit Socialdemòcrata alemany que fa la politòloga Andrea Römmele, de la Hertie School of Governance de Berlín, resumeix l’evolució de la campanya per a les eleccions al Parlament Federal. Els socialdemòcrates fa setmanes que han aconseguit superar per primer cop en quasi 20 anys els conservadors de la CDU/CSU. Després de quedar atrapats a la xifra del 15% i de perdre eleccions regionals -al marge d’excepcions com Renània-Palatinat i Mecklemburg-Pomerània Occidental-, s’espera que arribin al 25%.

Tant el líder conservador, Armin Laschet, com l’ecologista, Annalena Baerbock, han comès errors davant l’opinió pública. A més, l’SPD ja tenia el candidat anunciat des de l’estiu del 2020, mentre que la CDU/CSU i els Verds van esperar a l’abril passat; poc temps per crear vincles amb potencials votants i, en el cas dels conservadors, poc temps per a la transició de l’era Merkel a l’era post-Merkel. Només les últimes setmanes, quan els valors a les enquestes d’opinió han passat a ser desastrosos per a Laschet, Merkel ha fet obertament campanya pel seu successor. Els analistes auguren que l’única manera de remuntar és aconseguir mobilitzar els votants fidels, encara que estiguin descontents amb l’elecció de Laschet.

Resultats el 2017 a Alemanya Eduard Forroll

Durant els últims 16 anys, les eleccions al Bundestag han sigut relativament previsibles, amb un gran gruix d’electors de diferents partits apostant per Merkel. Enguany, en canvi, sense un candidat que s’hagi mantingut com a favorit durant tota la campanya i amb un electorat cada cop menys lligat a un partit -sobretot a l’est-, la volatilitat ha caracteritzat la campanya i fa incert el resultat. Avui els alemanys no votaran canceller, sinó un partit que després haurà de negociar de veritat. Les coalicions que sonen són la coneguda com a Jamaica (CDU/CSU, Verds i liberals), el semàfor (SPD, Verds i liberals) -tots dos noms en referència a la combinació de colors dels partits- i la d’Esquerres (SPD, Verds i L’Esquerra).

Les claus de la campanya

Canvi climàtic El canvi climàtic ha estat al centre de la campanya electoral, en part pels bons resultats als sondejos amb què la candidata ecologista va arrancar a l’abril, en part per les riuades del juliol a l’oest del país, i en part per constatar que Alemanya ha d’invertir en tecnologies verdes per ser competitiva. El debat climàtic s’ha concretat en qüestions pràctiques com la subvenció de cotxes elèctrics, els molins de vent i, si cal, la introducció d’un límit de velocitat a les autopistes.
Polítiques socials La campanya electoral ha tingut també un marcat caràcter social, i en els debats s’han discutit qüestions com un possible augment del salari mínim interprofessional. L’SPD, els Verds i L’Esquerra defensen apujar-lo de 9,60 a 12 o 13 euros, mentre que la CDU/CSU s’hi oposa i advoca per més convenis col·lectius. L’envelliment de la població ha portat a discutir diverses opcions per finançar el sistema de pensions, que és insostenible. A més, tenint present l’increment dels nivells de pobresa, s’ha plantejat revisar les prestacions de l’atur de llarga durada.
Coronavirus A la recta final de la campanya, els candidats han condemnat de forma clara el discurs d’odi i la polarització de la societat derivats de les mesures anticovid. El detonant ha sigut l’assassinat aquesta setmana d’un dependent per part d’un client que no volia posar-se la mascareta. La crida a vacunar-se ha sigut unànime entre els principals partits, com també la necessitat d’invertir en digitalització i millorar les condicions de treball del personal sanitari.
Política exterior Un dels temes absents ha sigut la política exterior. Per al govern de Merkel, seria contraproduent parlar d’estratègies internacionals en un moment en què les missions occidentals estan tocades i amb una crisi oberta entre dos dels socis d’Alemanya, els Estats Units i França. Amb la Xina i Turquia, Berlín continua fent negocis, malgrat que suspenen en drets humans.
Immigració Inicialment, el retorn dels talibans a l’Afganistan va fer témer una repetició de l’onada migratòria del 2015. Aquella crisi va derivar en l’entrada al Bundestag del partit d’ultradreta Alternatia per Alemanya (AfD). En campanya, el candidat conservador Laschet es va limitar a dir que no volia que es repetís el mateix que fa sis anys, quan Merkel obrir fronteres. Tot i això, els refugiats no han sigut un tema central de la campanya. Oposar-se a la migració vol dir automàticament quedar alineat amb l’AfD, mentre que obrir fronteres dona peu a la ultradreta.

Qui són els principals candidats?

Armin Laschet CDU/CSU

Armin Laschet ve d’Aachen (1961) i presideix la regió del Rin del Nord-Westfàlia en coalició amb els liberals (FDP) des del 2017. Des que la CDU/CSU el va nomenar a l’abril candidat conservador per agafar el relleu d’Angela Merkel, Laschet, jurista que va exercir de periodista, ha explicat sovint que el seu pare havia treballat a la mina de carbó. Amb aquesta història familiar i la transformació que ha patit la regió de la conca del Rur per la transició energètica, Laschet ha intentat guanyar-se la simpatia dels votants de l’est del país, que segons les enquestes li tenen poca simpatia. Obert, el seu bon humor li ha costat aquest estiu uns quants vots per posar rient en l’escenari devastat per les riuades a la regió que presideix. Catòlic convençut i practicant i amant del cant coral, és pare de tres fills, un dels quals és famós com ainfluencer de moda. Des del gener lidera el partit.

El candidat de l'SPD, Olaf Scholz, lidera inesperadament els sondejos un mes abans de les eleccions federals a Alemanya Clemens Bilan / Efe

Olaf Scholz / SPD

Viu a Potsdam (Brandenburg), al sud-oest de Berlín, però Olaf Scholz ve d’Osnabrück (1958), al nord-oest del país, i va créixer a Hamburg, d’on va ser alcalde (2011-2018) amb majories absolutes per als socialdemòcrates. Advocat i sense fills, se’l coneix per ser molt calmat. És l’actual ministre de Finances i vicecanceller de la Gran Coalició (CDU/CSU-SPD) encapçalada per Merkel i ha hagut de declarar per un afer de blanqueig de diners (Wirecard, Cum-ex) en què s’acusa el seu ministeri de no haver exercit la funció de control.

En el primer mandat de Merkel va ser ministre de Treball i Afers Socials. Moderat i de centre, el 2019 va perdre a les primàries del seu partit davant dels actuals líders de l’SPD, els quals defensaven un gir a l’esquerra i acabar amb el model de ser el partit petit en una coalició amb els conservadors. Sorprenentment, aquesta direcció va apostar per ell com a candidat.

La candidata dels Verds, Annalena Baerbock, en una imatge d'arxiu Andreas Gora / Efe

Annalena Baerbock / Els Verds

Politòloga especialitzada en dret internacional i mare de dues criatures, Annalena Baerbock és la més jove dels candidats a canceller. Ve de Hannover (1980) i viu, com Scholz, a les portes de Berlín, a Potsdam (Brandenburg). Sense experiència política de govern, però afiliada als Verds des del 2005, dins dels quals ha anat assumint diferents posicions, colidera el partit ecologista amb Robert Habeck. Ella parla clar i és directa i ha fet campanya prometent aire fresc i modernitat. Habeck va ser diputat regional i des de fa un parell de mesos és considerat per molts millor candidat ecologista a la cancelleria que Baerbock, que ha tingut algunes relliscades. Un sobresou no declarat com a membre de la directiva dels Verds, acusacions de plagi a la seva biografia i correccions al seu currículum lligades al seu rol dins la Fundació German Marshall Fund i l’ACNUR han deixat tocada la seva credibilitat.