La guerra a Gaza se li gira en contra a Biden (i això ens afecta)
Mentre les morts civils, una gran majoria nens i dones, segueixen multiplicant-se a Gaza, Biden ha afirmat que no veu possible un alto el foc a curt termini i aquesta setmana ha afegit que la guerra s’acabarà quan Hamàs “ja no tingui la capacitat d’assassinar, abusar i fer coses horribles”. El president estatunidenc és des de fa molt de temps un ferm partidari d’Israel i la resposta del seu govern a la guerra entre Israel i Hamàs així ho reflecteix. Un suport incondicional que comparteix amb republicans i demòcrates moderats i que no ha disminuït malgrat la dura ofensiva israeliana contra els palestins, que ha dividit les bases del seu partit i podria complicar la seva reelecció.
Un 46% dels demòcrates no aproven la seva gestió del conflicte, segons una enquesta recent d’AP. I aquesta xifra augmenta entre joves, afroamericans, llatins i musulmans, votants que poden ser clau per mantenir la Casa Blanca més enllà del 2024. En les últimes setmanes ha demanat, i finalment ha aconseguit, unes “pauses humanitàries” diàries de quatre hores al nord de Gaza. Tot i això, molts membres del seu partit i fins i tot del seu govern ho consideren insuficient i han escrit cartes al president on li demanen que exigeixi un alto el foc immediat i pressioni més Israel perquè permeti l’entrada de més ajuda humanitària a Gaza.
Biden ha explicat que ha deixat clar a Netanyahu que seria “un gran error ocupar i mantenir Gaza” després de la guerra i el seu secretari d’Estat, Antony Blinken, ha exhortat el govern israelià a fer més per minimitzar els danys contra civils després d’afirmar que “massa palestins han mort, massa han patit”. Però les seves paraules són això, només paraules, que fàcilment s’endú el vent. De moment no hi ha cap indici que els Estats Units considerin la possibilitat de posar condicions a la seva ajuda militar massiva a Israel, que s’ha incrementat encara més des de l’atac de Hamàs.
El perill de Trump
Com a Ucraïna, Biden veu la guerra de Gaza com una defensa de la democràcia davant del terror i la dictadura. És per això que es va afanyar a lligar l’atac de Hamàs a Israel amb el conflicte ucraïnès, malgrat que es tracti de dues crisis molt diferents. De fet, aquesta defensa també la veu necessària a dins del seu país davant la nova candidatura a la presidència de Donald Trump i la influència dels republicans més escorats a la dreta.
El llegat i el futur de Biden dependran en gran manera d’aquestes guerres, però també de convèncer els estatunidencs que Trump és un perill per a la democràcia dels EUA. El vell polític, però, té uns nivells d’aprovació que estan sota mínims, el seu missatge econòmic no ressona entre els seus conciutadans i les enquestes donen com a favorit el seu antecessor i gairebé segur rival. Un triomf de Trump tindria conseqüències directes i globals.
Encara queda un any per a les eleccions presidencials i els seus aliats confien que Biden torni a superar les expectatives. Els últims resultats electorals a Virgínia, Kentucky i Ohio –on van recuperar la Cambra de Representants, reelegir el seu governador i guanyar un referèndum per blindar el dret a avortar, respectivament– mostren que l’avortament segueix mobilitzant els votants demòcrates, i això els encoratja. Però les eleccions locals i presidencials són dues coses molt diferents i, de moment, pinten bastos per a Biden.
