Espanya rep 198 refugiats provinents de Grècia, el grup més nombrós fins ara

BarcelonaEls 198 refugiats procedents de Grècia que aquest migdia han aterrat a l'aeroport Aldolfo Suárez Madrid-Barajas sumen un total de 900 persones a la llista d'acollits per Espanya en compliment dels programes de la Unió Europea. Una xifra que dista molt –representa només un 5% del total– de les prop de 17.000 persones que el govern de Mariano Rajoy es va comprometre a rebre fa un any i mig.

Si vol complir amb les quotes assumides, Espanya té el repte d'acollir en deu mesos –abans del setembre del 2017– els 16.439 refugiats que li queden, la majoria reubicats des de Grècia i Itàlia. La resta, 1.160 persones, esperen en camps de reassentament del Líban i Turquia, que és on viuen des de fa anys.

Un repartiment que es contradiu amb el que les ONG demanen: que els estats d'acollida apostin pel mecanisme del reassentament, que implica traslladar els asilats des dels països que fan frontera amb Síria (Turquia, el Líban, Jordània i l'Iraq) en lloc de reubicar-los entre els països de la UE, perquè els que encara no són a Europa corren el perill de provar d'arribar-hi jugant-s'hi la vida.

Tot i que en un any i mig només han arribat a Espanya 900 refugiats, el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, va assegurar la setmana passada al Congrés que es complirà la promesa feta.

El futur dels que arriben

Entre les persones que han arribat aquest dimecres, la majoria són sirianes, però també n'hi ha d'iraquianes, un eritreu i un iranià. El grup està integrat per 65 homes, 49 dones i 84 menors d'edat que formen 83 unitats familiars.

Ara, seran traslladades a 15 províncies –51 vindran a Catalunya–, des on s'han de resoldre les seves peticions d'asil, perquè el fet que ja siguin a l'estat d'acollida no els garanteix encara la protecció internacional.

El 2015 només es va concedir asil a 3 de cada 10 persones que ho van demanar. Al 68,5% dels demandants se'ls va notificar el rebuig i un termini de 15 dies per abandonar el país.

De mitjana, han d'esperar dos anys per saber si se'ls concedeix l'estatut de refugiats, i mentrestant, entren al sistema d'acollida.

Durant els primers sis mesos el sistema cobreix allotjament, menjar i formació; a partir d'aquí, ja amb autorització de treball, reben ajudes econòmiques per a lloguer i manutenció.

A més, hi ha una tercera fase, o etapa d'autonomia, en la qual ja poden generar els seus propis ingressos i reben ajudes puntuals, a més de mantenir l'assessorament per als tràmits de documentacions.

Al marge dels programes d'acollida europeus, Espanya va rebre l'any passat 15.000 peticions d'asil de persones que van arribar principalment a través d'aeroports i de llocs fronterers, com el de Beni Enzar, a Melilla.

En concret, es va concedir protecció internacional a 1.020 persones: 220 van aconseguir l'estatut de refugiat i 800, la protecció subsidiària, que a diferència de l'estatut no és permanent, sinó que es revisa als cinc anys.

El perfil del refugiat és majoritàriament masculí (el 63%), i per països, provinent de Síria, Ucraïna, Palestina i Algèria.

Els que arriben a través del programa europeu han modificat una mica aquest perfil, ja que ha augmentant el nombre de sirians i de grups familiars que tenen projecte de quedar-se a Espanya. Els refugiats prioritzen en molts casos el fet de tenir coneguts en altres països a la cobertura que li pot oferir el sistema d'acollida.