Un grup d'immigrants i persones vulnerables acompanyaran el fèretre de Francesc abans del seu enterrament

RomaUnes 250.000 persones es van acomiadar del papa Francesc a la capella ardent instal·lada des de dimecres a la basílica de Sant Pere. Una allau que va desbordar fins a les previsions més optimistes i va obligar el Vaticà a mantenir oberta les portes fins a la matinada. El pontífex, mort dilluns als 88 anys, serà acomiadat aquest dissabte en una multitudinària cerimònia a la qual acudiran 130 delegacions internacionals i 50 caps d'Estat, però on tindran un lloc privilegiat un grup d'unes 40 persones vulnerables, pobres, presos, transsexuals i sensesostre.

Amb aquest acte simbòlic, el Vaticà ha volgut subratllar la relació profunda que el papa Francesc va tenir amb els més desafavorits. Cadascú portarà una rosa blanca a la mà i se situaran a les escalinates de la basílica romana Santa Maria Major, on el pontífex rebrà sepultura.

La basílica de Sant Pere va tancar les portes al públic divendres a la tarda per començar el ritu del tancament del taüt del papa Francesc, que va estar presidit pel cardenal camarlenc, Joseph Kevin Farrell. Una cerimònia solemne i privada, carregada de simbolisme, durant la qual es va preparar el cos del pontífex per a la seva sepultura.

Francesc serà enterrat en un sol taüt en lloc dels tres habituals (de xiprer, plom i roure) i a l'interior s'hi han introduït dotze monedes d'or, plata i bronze encunyades pel Vaticà i que assenyalen els anys que va durar el papat i un "rogito" o escriptura, que enumera breument els detalls de la seva vida i pontificat.

Aquest document, redactat pel mestre de les celebracions litúrgiques pontifícies, monsenyor Diego Ravelli, comptarà amb dues còpies que van ser signades pels presents després d'haver-les llegit en veu alta. Una es va introduir en un tub de metall que es va col·locar al fèretre. L'altra còpia de l'acta passarà a formar part de l'arxiu de l'Oficina de les Cerimònies Litúrgiques Pontifícies.

A continuació, la cara del papa Francesc es va cobrir amb un vel blanc de seda, com a símbol de puresa i es va pregar una oració, segons el que preveu l'Ordo exsequarum romani pontificis, el llibre litúrgic que regula les exèquies dels Papes. El cardenal camarlenc va ruixar després el cos de Francesc amb aigua beneïda.

El ritual va comptar amb la presència d'un grup reduït de membres de la jerarquia eclesiàstica, entre els quals hi havia el seu número dos, el secretari d'estat, Pietro Parolin. També hi van ser presents els secretaris del Sant Pare, Daniel Pellizon, Juan Cruz Villalón i Fabio Salerno.

L'adeu de les autoritats

Poc abans que les portes de la basílica de Sant Pere tanquessin per als fidels, el president de França, Emmanuel Macron i la seva dona Brigitte van anar al temple per donar el seu últim adeu a Francesc. Vestits completament de negre, tots dos es van aturar en silenci davant dels peus del fèretre uns minuts. La delegació gal·la va ser una de les primeres a aterrar a Roma per assistir a les exèquies del Pontífex.

Mandataris i monarques de tot el món van començar a arribar aquest divendres a la capital italiana, completament blindada per garantir la seguretat de la cerimònia, que reunirà els potents del món. La primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, va rebre al Palau Chigi el primer ministre britànic Keir Starmer i el seu homòleg hongarès Viktor Orbán en unes visites qualificades de cortesia.

Un dels últims a aterrar va ser el president dels EUA, Donald Trump, que abans de viatjar a Roma amb la seva dona, Melania, va assegurar que està disponible per mantenir reunions bilaterals amb altres líders internacionals, sense precisar amb qui. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, però, va avançar que probablement no podrà participar en les exèquies per poder seguir la situació al seu país després dels últims atacs de Rússia.

Divendres, tots els cardenals presents a Roma –inclosos els no electors– es van congregar a la quarta reunió informal diària al Vaticà, en què els purpurats debaten sobre les prioritats del pròxim pontificat. Tot i això, la reunió es va convertir en un caos quan el degà del col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re, va anunciar que el cardenal Angelo Becciu, a qui el pontífex va destituir després de ser condemnat en un escàndol d'operacions financeres fraudulentes amb fons de la Secretaria d'Estat i de les donacions dels fidels, no podia participar en el conclave, com reclama.

El problema és que Francesc no va seguir les vies oficials –el va obligar a renunciar als drets cardenalicis, però no als deures, que inclou participar en l'elecció del pontífex–, i tampoc no hi havia cap document oficial de la decisió del Papa. Fins ahir. Segons van publicar mitjans locals, dues cartes escrites pel Papa de les quals fins ara no es tenia coneixement plantejarien l'exclusió del cardenal italià en el conclave. Un gir de guió inesperat, que probablement no serà l'últim.