Groenlàndia diu no a Trump i el partit liberal guanya per sorpresa amb una participació del 70%

CopenhaguenLes eleccions al Parlament de Groenlàndia han estat completament eclipsades per les contínues ingerències del president dels Estats Units, Donald Trump, que vol el control de l’illa àrtica. Amb aquesta pressió a sobre, els groenlandesos han votat en unes eleccions marcades pel debat sobre la independència de rerefons i per una alta participació que s’ha enfilat fins al 70% i que ha provocat que s’hagués d’ampliar l’horari d'obertura dels col·legis electorals de la capital, Nuuk.

Dels sis partits que es presentaven a les eleccions, cinc defensaven tallar els vincles amb Dinamarca, inclosa la formació guanyadora de les eleccions, el partit liberal Demokraatit, que ha obtingut el 30,8% dels vots. Aquesta formació, que fins ara havia estat a l’oposició i només ocupava 3 dels 31 escons al Parlament (Inatsisartut), ha tingut un creixement molt significatiu en aquests comicis de 21,7 punts. La formació, molt orientada a desenvolupar l’economia i les inversions a l’illa, defensa una independència a llarg termini amb Dinamarca assegurant primer l’estat del benestar i l’economia de Groenlàndia: “No construirem la casa començant per la xemeneia”, havia dit en campanya el seu líder, Jens-Frederik Nielsen, en referència a la necessitat de tenir uns bons fonaments econòmics per construir el futur estat independent.

Precisament, la necessitat de diversificar l’economia groenlandesa, que avui depèn majoritàriament de les exportacions de peix i de la subvenció anual de 522 milions d’euros que aporta Dinamarca, ha estat un dels temes importants en la campanya electoral, on els partits han fet propostes per explotar el sector miner i el turisme.

Sobre les ingerències de Trump, el líder dels liberals les ha descrit com “una amenaça per a la nostra independència política”. El partit també defensa una baixada d’impostos, mesures per afavorir la creació d’empreses i més ajudes socials a les persones que ho necessitin.

Els liberals formaran un govern que haurà de fer front a l’embat de Donald Trump en els pròxims anys, a la vegada que segurament voldrà renegociar amb Dinamarca la llei d’autogovern per obtenir més àrees de decisió. La segona força amb millors resultats, el partit de caràcter populista Naleraq, ha obtingut el 23,7% dels vots. Durant la campanya, aquesta formació ha defensat firmar un tractat de lliure associació amb els EUA a canvi d’obtenir protecció econòmica i en matèria de defensa; tot això, sense descartar els acords amb Dinamarca i els altres països nòrdics.

Full de ruta cap a la independència

Malgrat que aquesta formació és la que defensa un full de ruta cap a la independència que s’hauria d’iniciar immediatament, en els pròxims quatre anys, els seus representants ja han dit que estan oberts a negociar per formar govern amb els liberals. Tot i això, des del partit guanyador de les eleccions han dit que no descarten cap aliança.

Amb aquests resultats, Groenlàndia fa un gir polític on els partits més de centre, com els socialistes Inuit Ataqatigiit (21,4% dels vots), que fins ara encapçalaven el govern, han perdut gairebé la meitat dels vots, juntament amb els socialdemòcrates de Siumut (14,7%). Segurament aquests resultats, amb les dues forces que fins ara han estat al govern fortament castigades a les urnes, desconcertarà Dinamarca, que esperava una formació de govern ràpida i estable per fer front al moment crucial que afronta Groenlàndia per les ambicions de Donald Trump. És la primera vegada en els 46 anys d'autonomia de Groenlàndia que cap de les dues formacions històriques liderarà el govern. Pel que fa a Qulleq, la formació política que s’ha obert més de braços a les proposicions de la Casa Blanca, tan sols ha obtingut un 0,9% dels vots.