EUROPA DE L’EST

La gratuïtat de les PCR satura els laboratoris francesos

El govern de Macron anima tothom a fer-se proves i causa el caos
Un sanitari fent una prova PCR a una dona en una de les clíniques ambulants instal·lades a la ciutat de Marsella. / GUILLAUME HORCAJUELO / EFE

Les cues d’espera són cada dia més llargues davant dels 4.000 laboratoris d’anàlisi que hi ha repartits per tot França, principalment a les grans ciutats del país. Des del 25 de juliol, qualsevol persona es pot presentar en un d’aquests centres on es fan les proves per detectar el covid-19 i demanar que li facin el test PCR sense necessitat de prescripció mèdica i de forma totalment gratuïta. Això és possible des que el president, Emmanuel Macron, va anunciar-ho en una intervenció televisiva a mitjans de juliol. “Fins i tot si [la persona] no té símptomes, [o bé] si té un dubte o un temor” pot anar a fer-se la prova, precisava el president, que animava tots els francesos a fer-ho.

Entre poc i massa, França ha passat de fer unes 50.000 proves setmanals a mitjans del mes de març a fer-ne més d’un milió a principis d’aquest mes de setembre. Macron deia llavors que els laboratoris eren capaços d’assumir almenys 700.000 tests setmanals, però assegurava que no hi havia demanda.

Ara se’ls ha girat la truita. El president del sindicat de biòlegs, François Blanchecotte, ja es mostrava escèptic llavors sobre l’eficàcia d’aquesta estratègia. D’una banda, pel que fa al temps d’espera per rebre els resultats, deia Blanchecotte, que es podria allargar fins a una setmana. I de l’altra, per una qüestió de falta de personal tenint en compte l’augment considerable de la demanda.

Personal cremat

L’altra cara de la moneda de la crida al cribatge massiu és, doncs, el personal dels laboratoris, desbordats per la situació. Aquesta mateixa setmana el Sindicat de Joves Biòlegs Mèdics (SJBM) feia saltar l’alarma pel “flux massiu de pacients, que saturen les capacitats analítiques dels laboratoris”, des que es va anunciar que les arques públiques assumirien els costos de les proves. “El personal està cansadíssim, alguns d’ells amb burnout [trastorn emocional conegut com a síndrome del treballador cremat]”, denuncien. A més, estan atemorits perquè asseguren que cada dia els treballadors pateixen “nombroses agressions verbals i físiques de pacients que esperen els resultats”. És per això que demanen “civisme” als francesos, principalment als que es volen fer les proves sense tenir cap raó per fer-se-les.

El SJBM també demana a l’Agència Regional de Salut que aturi les campanyes de cribatge massiu dirigides a asimptomàtics sense risc particular per ajudar a disminuir la demanda extraordinària a la qual han de fer front els laboratoris.

A més a més, la marea de persones que volen saber si tenen el coronavirus no només afecta els treballadors, sinó els mateixos interessats. “Els pacients, també els que són simptomàtics, han d’esperar-se diversos dies per obtenir els resultats, fet que és contraproduent per lluitar contra la pandèmia”, avisen des del sindicat. Un detall que xoca amb les xifres que el mateix ministre de Salut, Olivier Véran, va donar fa uns dies: “El 80% dels resultats [de les proves] es donen en menys de 36 hores”, es felicitava, insistint en el fet que s’ha de prioritzar els simptomàtics i els casos de contactes.

Precisament, des del SJBM alerten sobre els perills d’una política sanitària que es basa en les xifres, un dard dirigit al govern de Macron. “És impossible fer les proves a 70 milions de francesos perquè caldrien 70 setmanes, és a dir, un any i mig”, escriuen en un comunicat.

Canvi d’estratègia

És per això que demanen al ministeri de Salut que posi en marxa un sistema per prioritzar els simptomàtics i contactes, i que la prova es faci a partir d’una prescripció mèdica. Els que no en tinguin hauran d’esperar-se al considerar que no tenen preferència. “Si no aconseguim enfocar millor la nostra estratègia de cribatge, tot el dispositiu de detecció de casos, seguiment de contactes i aïllament s’enfonsarà i fracassarem a la tardor”, adverteixen sobre el moment en què es tem que hi haurà una segona onada de la pandèmia de coronavirus a França.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF