Internacional 21/05/2022

A la frontera finlandesa, la confiança en Rússia s’ha esfumat: “Res serà com abans”

Les sancions se sumen a les restriccions per la pandèmia i trenquen del tot les relacions entre els dos països

5 min
Punt fronterer de d'Imatra, a Finlàndia.

Enviada especial a Imatra (Finlàndia)El punt fronterer d'Imatra, a Finlàndia, està pràcticament desert. Els agents de la duana són a les seves cabines, però la feina escasseja més que mai. Aquesta ciutat, més propera a Sant Petersburg que a Hèlsinki, havia sigut una de les portes d'entrada a Europa de productes russos. Ara hi regna la quietud: a les restriccions per la pandèmia s'hi han sumat les sancions de la Unió Europea a Rússia després de la invasió d'Ucraïna.

La frontera és a uns sis quilòmetres d'Imatra, una població d'uns 26.000 habitants envoltada de boscos espessos i de les aigües del llac Saimaa i el riu Vuoksi, tresors naturals que durant anys han posicionat aquesta regió com una important destinació turística, principalment per als visitants russos. Els veïns d'Imatra expliquen que no fa tant temps els carrers eren plens de russos que travessaven la frontera per comprar productes que no trobaven al seu país o relaxar-se als balnearis de la regió. La seva influència és evident: molts comerços i restaurants tenen els cartells i les cartes en rus, a més de finès. En aquesta zona, el suec –llengua cooficial a Finlàndia– és inexistent, a diferència de la regió de Hèlsinki. Aquí, la segona llengua és el rus.

Però amb el covid tot va començar a canviar. Les restriccions del govern finlandès van tallar l'arribada de turistes russos. La davallada de visitants, doncs, no és conseqüència de la guerra a Ucraïna. Però l'atac sí que ha provocat un canvi radical en el sentiment dels finlandesos respecte al país veí, més accentuat com més a prop de la frontera. Els habitants d'Imatra afirmen que no tenen por, no preveuen un atac de Rússia, però subratllen que la confiança ha quedat totalment trencada.

"Durant els últims dos anys, ens hem hagut d'adaptar a la davallada de turistes russos. Però ara el canvi és radical. La situació no tornarà a ser com abans. Hauran de passar anys, jo diria que dècades", afirma Anna Helminen, regidora de l'Ajuntament d'Imatra. "Reconstruir la confiança en la gent i el sistema [de Rússia] costarà molt temps", insisteix.

Anna Helminen, regidora de l'Ajuntament d'Imatra (Finlàndia).

De camí cap al punt fronterer, hi ha tres grans naus que havien sigut centres comercials construïts especialment per als compradors russos i que ara estan tancats i barrats. També hi ha una llarguíssima fila de vagons buits aturats, que fins fa unes quantes setmanes es feien servir per importar fusta de Rússia. Helminen explica que estava en marxa un projecte per poder utilitzar aquesta línia de ferrocarril per exportar béns de Finlàndia cap a Rússia i Àsia; també estava previst que el 2025 s'inaugurés una ruta en tren per a passatgers que connectés Sant Petersburg amb Imatra. Ara, tot plegat ha quedat cancel·lat. "Ens n'hem d'oblidar", diu.

Prohibida l'entrada als camions russos

Malgrat que la pandèmia ja va provocar una davallada de l'entrada de turistes i de camions de mercaderies, la guerra a Ucraïna ha fet col·lapsar del tot el transport a la duana d'Imatra. El cap d'aquest punt fronterer, Antti Vahe, apunta que abans del covid passaven per aquí uns 3.000 camions diaris, una xifra que es va reduir a uns quants centenars durant la pandèmia i que ara ha quedat en una trentena.

En cap cas, però, són camions russos. Les sancions que ha imposat la UE prohibeixen l'entrada dels vehicles de mercaderies amb matrícula russa o bielorussa. Pel que fa als particulars, només poden entrar a Finlàndia els que poden demostrar un motiu justificat, per exemple, que tenen una propietat al país.

Frontera entre Finlàndia i Rússia.

L'OTAN, una assegurança

Sobre l'entrada de Finlàndia a l'OTAN , Helminen hi veu una assegurança: "Mai penses que se't cremarà la casa, però per si un cas et protegeixes". Tot i així, afirma que, en general, els veïns d'Imatra no tenen por d'un hipotètic atac de Rússia. Però sí que diu que les generacions més grans es mostren més preocupades. "La gent que va viure les guerres dels anys 40 han tingut una mena de flashback amb la invasió d'Ucraïna. Hi ha molta gent d'aquesta regió que va haver de deixar-ho tot i fugir", explica, referint-se a la Guerra d'Hivern (1939-1940) i la Guerra de Continuació (1941-1944) que Finlàndia va lliurar contra la Unió Soviètica, en les quals va perdre pràcticament tota la regió de Carèlia.

A la primera guerra, Finlàndia –que va aconseguir independitzar-se de Rússia el 1917 aprofitant la revolució bolxevic– va lluitar en solitari contra l'exèrcit soviètic després que Moscou llancés una operació per envair el país. Les hostilitats es van acabar tres mesos més tard, després que Finlàndia cedís el 9% del seu territori, incloent-hi la ciutat de Viborg, a només 60 quilòmetres d'Imatra. Però l'any següent va arribar la segona guerra, en què l'exèrcit finlandès va combatre amb l'Alemanya nazi per intentar recuperar el territori perdut, sense èxit.

El record d'aquestes guerres és molt present en aquesta zona de Finlàndia. A Lappeenranta, la ciutat més gran de la regió, diversos monuments reten homenatge als finlandesos que hi van morir. Com el que hi ha al costat d'un cementiri del centre de la ciutat: uns 30 metres de plaques de marbre gris amb els noms dels caiguts que "van donar la seva vida pel país".

Monument de record als finlandesos morts a les guerres dels anys 40, a Lappeenranta (Finlàndia).

Similituds amb Ucraïna

"Hi ha similituds amb la situació d'ara a Ucraïna, però no crec que els finlandesos pensin que ens pugui passar el mateix que aleshores", diu Jarmo Ikävalko mentre mostra desenes de relíquies del passat de Finlàndia a la casa de la seva família, reconvertida en el Museu dels Veterans d'Imatra. "Però mai se sap", afegeix.

Ell també parla de "confiança trencada" amb Rússia i creu que faran falta molts anys per reconstruir-la. Tot i que assegura que no té por, sí que es confessa "una mica preocupat". "Rússia és ara tan imprevisible...!", es lamenta, i se situa entre el gran gruix de finlandesos que ha canviat d'opinió durant les últimes setmanes sobre l'ingrés de Finlàndia a l'OTAN. "Si m'ho haguessis preguntat fa un parell d'anys, t'hauria contestat que hi estava en contra. Però ara ja no", diu, tot i que no amaga certes reserves. "Tampoc és que sigui un entusiasta dels Estats Units", conclou.

Jarmo Ikävalko, propietari del Museu dels Veterans d'Imatra (Finlàndia).
stats