França alerta que els Germans Musulmans amenacen la cohesió nacional

BarcelonaUn informe de 73 pàgines encarregat pel govern francès sobre les activitats dels Germans Musulmans –Els Germans Musulmans i l’islamisme polític a França– assenyala un procés d’"entrisme islamista" que, segons les autoritats, posa en risc la cohesió nacional. El text alerta de l’estratègia del moviment islamista per infiltrar-se en diversos àmbits de la societat francesa: des dels centres de culte fins a les escoles, i també desplegant gran activitat a les xarxes socials i ocupant estructures econòmiques locals.

El president Emmanuel Macron ha reunit aquest dimecres al Palau de l’Elisi un Consell de Defensa amb ministres clau —Afers Estrangers, Educació Nacional, Finances i Esports, a més del primer ministre, François Bayrou, i del d'Interior, Bruno Ratailleau— per avaluar la situació. Davant la "gravetat dels fets", Macron ha demanat al govern que elabori noves propostes per a un segon consell a principis de juny.

Segons les dades recollides, 139 llocs de culte estarien vinculats als Germans Musulmans, xifra que puja a 207 si s’inclouen els centres considerats pròxims. Aquests espais representen el 7% dels 2.800 llocs de culte musulmans de França, però el 10% dels que es van crear entre 2010 i 2020. Cada divendres, les mesquites de la seva òrbita congreguen una mitjana de 91.000 fidels. Tot i que la Federació dels Musulmans de França només admet 53 associacions afiliades, l’informe en detecta unes 280 operant en àmbits diversos: religiós, educatiu, caritatiu, financer i fins i tot sentimental, a través de webs de cites.

A banda dels llocs de culte, l’informe destaca l’existència de 21 centres escolars privats vinculats al moviment, que actualment acullen 4.200 alumnes. També assenyala l’auge d’una “predicació 2.0” que utilitza les xarxes socials per captar joves francòfons, sovint a través d’influenciadors que actuen com a pont entre la religió i l’ideari islamista.

El text descriu el desplegament d’ecosistemes locals des dels anys noranta, formats per mesquites amb classes de l'Alcorà, comerços comunitaris, activitats esportives i serveis d’ajuda a l’ocupació o al desenvolupament personal. Tot plegat, amb l’objectiu de crear una vida musulmana autònoma dins la societat francesa. El conflicte a Gaza també ha tingut ressò: després dels atacs del 7 d’octubre del 2023, l’informe detecta un increment de l’activitat antisionista en algunes mesquites, alimentat per les represàlies israelianes.

Eleccions municipals

L’Elisi vol actuar abans de les eleccions municipals del 2026. La prioritat és “alertar el gran públic i els càrrecs locals” sobre el funcionament d’aquest “entrisme de base” o, en altres paraules, la infiltració en una entitat o institució per modificar la seva naturalesa i les seves polítiques. A curt termini, el ministre de l’Interior ha proposat mesures com una millor coordinació de la intel·ligència, una fiscalia administrativa dins el ministeri per impulsar dissolucions, formació específica per a funcionaris i electes i una estratègia de comunicació pública. També ha posat el focus en els “circuits financers opacs” del moviment.

Davant l’allau de reaccions, el govern ha volgut marcar distàncies amb els sectors més durs. Tot i la contundència del missatge, l’Elisi remarca que cal actuar amb responsabilitat per evitar estigmatitzar la població musulmana. En aquest sentit, s’ha recordat que, des del començament del mandat, s’han tancat 741 establiments per via administrativa després de més de 9.500 controls: des de centres de culte i escoles fins a comerços, associacions culturals i bars.

Però les reaccions polítiques no s’han fet esperar. El líder del Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, ha reclamat la prohibició total dels Germans Musulmans i una revisió del conveni fiscal amb Qatar, que en seria un dels principals finançadors. Gabriel Attal, secretari general de Renaissance, el partit de Macron, ha anat més enllà i ha proposat la prohibició del vel en espais públics per a menors de quinze anys, una idea que ha dividit el bloc centrista i ha generat un debat immediat.

L’oposició d’esquerres també ha aixecat la veu. Jean-Luc Mélenchon, líder de la França Insubmisa, ha denunciat el que considera una “deriva inquisitorial” i ha criticat que “un Consell de defensa validi les tesis delirants de Retailleau i Le Pen”. El Consell Francès del Culte Musulmà ha advertit d’una “confusió perjudicial” derivada de la manca de definicions clares en l’informe, i ha alertat del risc de mantenir una “sospita permanent” sobre tots els ciutadans musulmans. Una portaveu del moviment islamista, per la seva banda, ha negat qualsevol estratègia d’infiltració i ha denunciat “una lectura ideològica” de la seva activitat.