Suècia detecta un quart forat al gasoducte del Bàltic

El govern danès i diversos experts descarten un accident, però no donen pistes sobre què ha causat les fuites ni l'autoria

4 min
Terminal del gasoducte Nord Stream a Lubmin, Alemanya.

BarcelonaEls guardacostes suecs han detectat un quart forat al gasoducte Nord Stream 2, segons informa el diari Svenska Dagdbladet. Dos dels forats estan dins les aigües de la zona econòmica exclusiva de Suècia i dos més dins la danesa, però cap dins les seves aigües territorials. El forat es troba a prop d'un altre que s'ha detectat al Nord Stream 1 i s'havia trobat fa dies. La UE considera que es tracta d'un acte de sabotatge contra la infraestructura que ha de servir per portar gas de Rússia fins a Alemanya sense passar per l'Europa central, i ha promès una resposta "contundent".

Potser no es podrà demostrar mai qui hi ha al darrere dels forats als gasoductes Nord Stream 1 i 2 al mar Bàltic. Però ara mateix queda clar que no ha sigut un accident. Les conduccions, construïdes per abastir Alemanya de gas rus, són a una profunditat d'uns 70 metres sota el mar, tenen un diàmetre d'1,2 metres i compten amb un revestiment anticorrosiu de polietilè i de ciment. Els experts del Centre Sismològic Suec no tenen cap dubte que les dues tremolors que van detectar dilluns de matinada eren explosions i les autoritats daneses parlen obertament d'un atac. Un atac a una infraestructura civil per desestabilitzar l'adversari: la guerra no convencional complementa la que es lliura al camp de batalla d'Ucraïna.

Els forats –dos al Nord Stream 1 i un al Nord Stream 2– van causar dilluns una forta caiguda de la pressió de les conduccions, que estan tancades per la guerra d'Ucraïna (la segona no va arribar a entrar mai en funcionament perquè s'havia d'inaugurar mesos després de la invasió) però plenes de gas. Antoni Peris, portaveu de la Comissió d'Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya, explica a l'ARA que "encara que el gasoducte no estigui en funcionament, les canonades sempre han d'estar plenes per motius de seguretat".

Peris descarta que un forat d'aquestes característiques l'hagi pogut produir l'àncora d'un vaixell que "com a màxim esgarraparia la protecció de polietilè" i que el que ha perforat les conduccions ha de ser alguna cosa més gran, com una esllavissada o una falla. "Però això és molt improbable –afegeix l'enginyer– perquè aquestes instal·lacions tenen alts estàndards de seguretat i sempre es fan primer estudis geològics per evitar riscos sísmics, i encara més improbable que aquestes falles es produeixin en tres punts diferents de manera simultània". A més els tubs es col·loquen sobre un fons marí de sorra, sense roques que el puguin perforar.

A més, afegeix "es fan inspeccions periòdiques en tot el tub amb torpedes equipats amb sensors que comproven que no hi hagi esquerdes ni corrosió". Per sortir de dubtes caldrà esperar que el metà es dissipi a l'atmosfera, per tal que es puguin apropar a la zona vaixells per portar-hi submarinistes o drons marins que puguin arribar al lloc de les fuites i determinar per què s'han foradat els tubs. L'Agència Danesa de l'Energia ha concretat aquest dimecres que més de la meitat del gas ja ha sortit de les canonades i que s'espera que el que queda a dins desaparegui del tot aquest diumenge.

Peris creu que caldran mesos per reparar les instal·lacions malmeses, en funció de la magnitud dels danys. Fins i tot les autoritats alemanyes alerten que els gasoductes podrien quedar inutilitzats per sempre, segons ha informat el diari DerTagesspiegel, que cita fonts governamentals.

Segons informa el diari alemany Der Spiegel, els operadors de les instal·lacions estan revistant tots els protocols de seguretat i alerten que precisament el traçat de les conduccions està dissenyat per evitar que un accident les pugui danyar simultàniament i admeten que mai s'havia vist una situació així. Un expert en robots submarins, que ara s'encarregaran d'investigar què ha passat, destaca els elevats estàndards de seguretat i la robustesa del gasoducte: creu que una manipulació deliberada és l'única explicació plausible.

També és significatiu que els forats hagin aparegut just al límit de les 12 milles nàutiques que marquen les aigües territorials de Dinamarca: així no es pot invocar la clàusula automàtica de defensa compartida dels estats de l'OTAN quan un d'ells és atacat dins el seu territori.

El que no queda clar és com s'han pogut posar explosius als gasoductes sense que ningú se n'adonés. La marina danesa, que ha restringit el trànsit marítim als voltants de l'illa de Bornholm, també ha parlat d'indicis de sabotatge i encara van més enllà. Apunten que una acció tan complexa tècnicament ha de ser obra d'un estat. I que en un atac d'aquestes característiques, necessàriament hi hauria d'haver implicades forces especials, com bussos militars o un submarí. Però al mar Bàltic, on pocs racons superen els 100 metres de profunditat, és difícil que un submarí passi inadvertit i ni Suècia ni Dinamarca han deixat entendre que en tinguin cap indici. Se sap que Rússia compta amb submarins tipus Loixarik que es poden moure a uns 3.500 metres de profunditat i que el Kremlin ha fet servir per tallar cables de fibra òptica a l'Atlàntic. Una font militar britànica citada per The Guardian apunta que seria possible que una embarcació comercial plantés mines discretament, detonades dies o setmanes més tard.

Berlín, advertit per la CIA

Una informació del mateix diari apunta que la CIA hauria informat el govern federal alemany de possibles atacs als gasoductes l'estiu passat i que Berlín treballa amb la hipòtesi que l'explosió ha sigut intencionada. L'empresa Energinet ha justificat que s'estableixi el nivell taronja, el segon en l'escala d'alerta de seguretat del sector. El mitjà cita una font anònima del govern, que afirma que "no podem imaginar un altre escenari que no sigui un atac premeditat".

Pel que fa a la possible autoria, el diari alemany DerTagesspiegel assegura que s'investiguen dues hipòtesis. La primera, que un grup pro-ucraïnès hagi atacat la instal·lació per assegurar-se que el gas rus només pugui arribar a l'Europa central a través dels gasoductes d'Ucraïna o de la branca Iamal, que passa per Polònia. La segona, que sigui el mateix Kremlin qui hagi fet el sabotatge per disparar encara més el preu del subministrament a Europa, com assegura el govern polonès. Quan es va saber la notícia de les fuites dels gasoductes, el preu del megawatt hora es va disparar a 192,5 euros al mercat de referència alemany, un 10% més que el dia anterior.

Com era previsible, tant Kíiv com Moscou es treuen les puces de sobre: l'assessor de Zelenski, Mikhaïlo Podoliak, parla "d'un altre atac terrorista rus" i el Kremlin s'ha limitat a dir que "no descarta res".

stats