Internacional 09/06/2022

La Xina recompensa amb 14.000 euros la delació d'"espies"

La Xina incentiva en metàl·lic i amb certificats de bona conducta la cultura del Gran Germà

3 min
La imatge del president xinès Xi Jinping apareix darrere dels visitants al Memorial del Primer Congrés del Partit Comunista Xinès, el passat juny.

PequínEl govern xinès aprofundeix en la cultura del Gran Germà i ha decidit motivar la població amb recompenses perquè denunciïn qualsevol acte sospitós de ser considerat una violació de les lleis de seguretat. Els confidents poden rebre una retribució d'entre 1.400 i 14.000 euros. En els casos en què la informació sigui menys rellevant es compensarà els ciutadans amb certificats que avalin la seva col·laboració i millorin el seu crèdit social.

Així, la Xina ha instaurat un sistema de punts en què premia i penalitza els seus ciutadans en funció del que considera un bon comportament social. Un bon crèdit social, per exemple, dona avantatges a l'hora de comprar pisos, accedir a finançament o a bones escoles per als fills, mentre que la gent que té una baixa puntuació pot tenir problemes per trobar feina o fins i tot ser vetat a l'hora de comprar bitllets d’avió o dels trens d’alta velocitat.

Pequín reforça així la llei de seguretat nacional davant l'organització de l'important Congrés del Partit Comunista previst per a la tardor i recorre a receptes conegudes: estimular la cultura de la delació, arrelada en el passat maoista, en què qualsevol podia ser un bon vigilant i un delator del seu veí o del company de feina.

Les recompenses per delació ja existien, però el ministeri de Seguretat de l'Estat ha anunciat aquesta setmana l'entrada en vigor d'una regulació nova que clarifica els criteris per poder cobrar-la. El portaveu del ministeri va declarar que la mesura encoratjaria els ciutadans a denunciar "en un moment clau previ al congrés" i quan s’han intensificat les amenaces provinents d’agents estrangers.

La informació serà investigada i verificada. Si la delació adverteix d’un objectiu clar o pistes sobre accions perilloses per a la seguretat es catalogarà en quatre nivells d'importància i se li aplicarà la recompensa corresponent. Als trenta dies de finalitzar el procés de comprovació, el confident rebrà els diners a través de les sucursals municipals de l'esmentat ministeri.

Identitat real o anònima

Les denúncies es poden presentar presencialment, amb la identitat real, o ser anònimes, i per això s'han habilitat línies de telèfon, una pàgina web, bústies de correu electrònic i postal. El ministeri també ha assegurat que es protegirà la seguretat dels denunciants davant de possibles venjances i s'adverteix les empreses que hi haurà sancions si es detecten problemes al seu lloc de treball o amb els companys.

Tot i la voluntat reconeguda pel portaveu de seguretat de “mobilitzar plenament l'entusiasme del públic en general” per donar suport al treball del govern i lluitar contra les amenaces, internes i externes, també s'ha avisat que es penalitzaran les denúncies falses o “malicioses”.

El problema és que la llei de seguretat nacional és tan ambigua en el redactat que deixa un marge molt ampli per interpretar el que pot ser una amenaça a la integritat o la sobirania del país. Reunir-se amb periodistes estrangers, crítiques a les xarxes socials, comentaris públics, protestes sindicals, denúncies de corrupció… Tot pot ser susceptible de ser considerat un greuge contra la seguretat.

La llei tampoc no especifica el càstig i es limita a deixar clar que és un delicte penal. A més, la justícia xinesa és opaca i els detinguts no coneixen els càrrecs durant el procés d'investigació, que pot durar anys. A la Xina més del 99% dels processos judicials acaben en condemna.

A les xarxes socials ja s'ha criticat que la mesura pot encoratjar les denúncies per motius personals a coneguts i que en un moment de crisi els diners són un bon incentiu per estimular les delacions.

L'obsessió de les autoritats de denunciar possibles espies i alertar la població sobre els riscos de tractar amb persones estrangeres no és una novetat. Fa uns quatre anys es va fer viral una campanya que alertava les dones xineses, especialment funcionàries, sobre el perill de lligar o mantenir relacions amb “amables estrangers”, que en realitat buscaven treure'ls informació sobre la feina o els seus contactes. Elles, la família, els amics o els companys de feina o universitat podien ser l'objectiu dels suposats espies que es feien passar per amants.

La campanya no només sortia a les xarxes socials i televisió, també era present en tanques i parades de metro o autobús, des de llocs d'oci a universitats. Els estrangers eren catalogats una vegada més com un perill per a la Xina, un país on no es va permetre els matrimonis mixtos fins a finals dels anys 70 del segle XX. 

stats