El final de Roe

Nova YorkUna constant ha prevalgut durant els gairebé 50 anys d’avortament universal als Estats Units. Una majoria clara dels nord-americans (un 60%) ha estat i està a favor d’aquest dret en la majoria de casos. El suport és, fins i tot, més gran en interrupcions d’embarassos producte d’una violació o que suposen un perill per a la vida de la dona.

Tanmateix, els Estats Units s’han anat polaritzant en els últims anys d’una manera que ha afectat totes les institucions del país, la cort suprema inclosa. El cas Roe vs. Wade del 1973, que va legalitzar l’avortament a tots els 50 estats, va ser votat per cinc jutges nominats per presidents republicans i dos per presidents demòcrates; i només dos (un conservador i l’altra progressista) s'hi van oposar. Per contra, la decisió d’aquest divendres mostra una politització del tribunal de conseqüències imprevisibles, ja que els jutges que van donar suport a la revocació de Roe van ser nominats per presidents republicans.

El cas va ser ratificat anys després per Planned Parenthood vs. Casey, però això no va impedir que l’actual supermajoria optés per revocar uns precedents històrics. Norma McCorvey, coneguda en documents judicials com a Jane Roe i que volia avortar el 1969, va ser la cara de l’històric cas contra Henry Wade, el fiscal que va fer complir una llei de Texas que prohibia l'avortament, excepte per salvar la vida d'una dona.

El Suprem va determinar llavors que cap estat podia “anul·lar els drets de la dona embarassada” només per “adoptar una teoria de vida” i va sostenir que la decisió de la dona d’avortar era una decisió personal inclosa en el dret constitucional a la privadesa, que és a la 14a esmena.

Gairebé 50 anys després, i malgrat que la majoria de nord-americans no ha canviat d’opinió, els sis jutges conservadors han considerat que els seus antecessors es van equivocar i, per tant, que calia posar fi a Roe. La sentència del cas Dobbs vs. Jackson és producte d’un país profundament dividit. Dobbs serà la llei per a la majoria dels estats.