El feixisme als Estats Units
BarcelonaM’ha estat inevitable manllevar a l’escriptora nord-americana Siri Hustvedt el fons de l’article que va publicar fa un mes al diari Le Monde. Inevitable, perquè el que no he deixat de preguntar-me des de fa mesos ella també s'ho ha estat preguntant, i s'ho ha respost nítidament amb “El feixisme als Estats Units”, un escrit on Hustvedt –vídua del novel·lista Paul Auster— assegura que viu en “una rutina tenyida de por”, que té davant una realitat on el racisme va a la recerca de bocs expiatoris, mentre s’ha filtrat a la premsa una llista de les 199 paraules a evitar pel govern Trump: hi destaquen negre, divers, gai i dona.
La narració inquietant de Siri Hustvedt connecta amb la de la periodista Julia Angwin, que explica al New York Times a què es dedica el DOGE, l’estructura administrativa muntada per Elon Musk: doncs a muntar un sistema de vigilància i alhora a elaborar uns registres sobre una immensitat d’informació crítica que afecta la majoria dels ciutadans. Més de la que ja disposen les grans marques tecnològiques. Una vigilància com mai s’ha vist als Estats Units. “La base de dades de la ruïna”, conclou Julia Angwin. La vigilància pròpia d’un estat totalitari.
Què cal fer o què es pot fer? Siri Hustvedt aposta per plantar cara a la censura i a la repressió que s’acosta, mentre Jason Stanley, historiador i professor de la Universitat de Yale, ha optat per anar-se’n dels EUA i a la tardor serà al Canadà fent classes a la Universitat de Toronto. Stanley és d’origen jueu, els seus avis van fugir del nazisme, i ell també fuig perquè no vol que els seus fills "creixin sota el feixisme". El títol del llibre que va publicar el 2018 era tot un presagi: Com funciona el feixisme i com ha entrat en la teva vida. El dol de Jason Stanley es barreja amb les alertes d'Amnistia Internacional sobre com l’efecte Trump està accelerant la crisi dels drets humans arreu del món. I a la cerimònia de lliurament dels premis Pulitzer s’han denunciat els mecanismes del trumpisme per silenciar la crítica, reescriure la història i esgarrar el dret constitucional a la premsa lliure i a la llibertat d’opinió.
Compte enrere dels aranzels
Anem consumint els 90 dies anunciats per Trump per establir el sistema d’aranzels. Cap al 10 de juliol se sabran coses. O no. Perquè sempre hi ha la possibilitat que tot s’avanci, es retardi o quedi en no se sap què. Amb tot, des del New York Times l’analista Rebecca Petterson deixa clar que “el mal ja està fet”. Els diversos àmbits econòmics dels EUA han perdut la confiança en la situació, i res no garanteix que les sacsejades de Trump puguin esdevenir un daltabaix. Transitant pel ressò de les alertes i les alarmes, l’economista i premi Nobel Paul Krugman no s’està d’utilitzar l'adjectiu extrema per definir la situació, mentre recorda que el 2018 ell ja va parlar de l’amenaça del feixisme. Un altre economista premi Nobel, Joseph Stiglitz, explica detalladament com Trump està construint “el paradís fiscal més gran del món”.
En 100 dies de mandat —farcits de malabarismes retòrics, insults, amenaces i mentides—, el suport social de Trump ha caigut al 39%, però tant se val: ell diu que les enquestes són falses. I mentre exerceix alhora de policia dolent i de policia bo, Trump pacta amb Ucraïna anar a explotar les terres rares —un espoli— i Zelenski ho accepta. Sembla que per guanyar temps. Mentrestant, Putin observa silenciós. Potser es frega les mans i veu que Trump no és el ressorgiment de l’Amèrica eterna sinó el començament del declivi. Però compte, perquè el president rus mateix encara no s’ha adonat que el seu renaixement imperial també és un miratge.
