Una bicicleta per fugir de Putin: “A qualsevol lloc del món, menys tornar a Rússia”

IstanbulQuan l'Igor va començar a pedalar, carregat amb una vida sencera dins d'una motxilla de muntanya, no va mirar enrere. Ho va fer un matí del mes de setembre, cinc dies després que Vladímir Putin cridés els russos a una mobilització parcial per la guerra d'Ucraïna. Però no era la primera vegada que emprenia el viatge a l'exili, lluny de la seva Rússia natal. “La meva història comença el 28 de febrer. La guerra va començar dies abans i no enteníem res del que passava al món. Tenia por i vaig marxar cap a Geòrgia”, explica aquest jove de Sant Petersburg. Mentre era al país veí la seva àvia va posar-se malalta i va decidir tornar a territori rus. “I tot anava força bé –detalla– treballava en un bar i estava amb la meva família”. Però el 21 de setembre al matí van començar a circular rumors sobre la mobilització parcial que hores després s'anunciaria de forma oficial.

“Tornava a tenir por, estava estressat i tots els meus amics van començar a fugir". Mentre veia com el seu cercle proper anava fent les maletes va mantenir una conversa amb la seva mare. “Han reclutat vint homes de l'empresa on treballava el pare”, li va dir. I allò el va fer decidir: “Era dimecres i vaig deixar passar el cap de setmana. Dilluns vaig agafar la bicicleta per arribar a Finlàndia”, explica. De família de classe mitjana acomodada, l'Igor va aprofitar el visat Schengen que encara tenia per fer el salt a Finlàndia, a dos-cents quilòmetres de Sant Petersburg. Aquesta frontera ha estat el pas de milers de russos que es neguen a agafar un fusell a Ucraïna, encara que la decisió els pugui costar deu anys de presó.

Tot i que ell no ha rebut cap la carta de conscripció, molts dels seus amics sí que han estat cridats a files. Els del poble són més propensos a ser reclutats que els que viuen a les grans ciutats, una loteria macabra que toca, assegura, a les classes socials més baixes. “Els del poble no tenen tanta informació i són més obedients que els que viuen a la ciutat”, afirma. La màquina propagandística del Kremlin és una "trituradora", admet l'Igor, que lamenta que molts nois ben joves han mort lluitant a la guerra d'Ucraïna. Al principi de la guerra molts d'ells ni sabien que els enviaven a primera línia de front.

Suport opositor

Eva Rapoport, de l'associació Kovcheg, de l'opositor Mikhaïl Jodorkovski, es dedica a acollir a Turquia els russos que no poden pagar-se un allotjament. L'agrupació on treballa té pisos a Istanbul, Erevan (Armènia) i el Kazakhstan, i també dona suport legal als que sol·licitin un visat humanitari o asil polític. Segons afirma, durant els primers dies de guerra hi va haver moltes arribades de russos que no estaven d'acord amb l'envestida de Putin contra els germans ucraïnesos o eren perseguits per protestar, però amb la mobilització parcial hi va haver un canvi. “Ara qualsevol home rus d’entre 18 i 60 anys està en perill de ser reclutat; per tant, gent que abans fins i i tot es creia la propaganda estatal, ara ja no volen jugar-se la vida”, explica.

No és d'estranyar que s'hagin pogut veure russos lluint la Z –símbol que dona suport a la guerra– mentre travessen la frontera. “Jo crec que mereixen algun tipus d’ajuda, perquè repetir la propaganda oficial no pot ser una ofensa punible amb la mort. Ser enviat a la guerra és una mort molt probable, així que qualsevol persona que busqui fugir hauria de rebre alguna ajuda per sortir de Rússia”, afirma. "Com més fracassi la mobilització, millor serà per al món", afegeix. Però és cert que la Unió Europea ha tancat les seves fronteres a Rússia i denega visats de turista als russos que vulguin marxar. Països com Geòrgia, Armènia o Turquia estan entre les destinacions factibles, però un passaport i uns quants milers de dòlars són indispensables.

“Sant Petersburg és la millor ciutat del món”, diu l'Igor amb orgull. La seva estima cap als carrers on ha crescut i la seva gent és infinita, però la decisió d'un sol home ha desfet el pla de futur d'aquest jove que es dedicava a la química. A Istanbul, on ara viu sense gaires ganes d'arrelar-s'hi, vol esperar que li sorgeixi una oportunitat laboral. Però té ben clara una cosa: “A qualsevol lloc del món, menys a Rússia”.