Europa commemora el 80è aniversari de l'alliberament del camp nazi d'Auschwitz

BerlínEuropa commemora aquest dilluns el 80è aniversari de l'alliberament de l'antic camp de concentració i d'extermini nazi d'Auschwitz per part de l'Exèrcit Roig, el 27 de gener del 1945. L'expansió de l'extrema dreta al continent, la invasió russa d'Ucraïna i l'atac d'Israel contra Gaza en marquen l'aniversari.

El president rus Vladímir Putin ha estat declarat persona non grata a la cerimònia, malgrat que van ser les tropes soviètiques les que van alliberar el camp d'Auschwitz, situat a Polònia, país que estava ocupat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta és la tercera vegada que Moscou no rep la invitació des que va començar la invasió russa a gran escala el febrer del 2022. Putin sí que hi va ser present el 2005, en el 60è aniversari de l'alliberament del camp d'extermini.

El govern polonès no espera que el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu vagi a la cerimònia, a la qual assistiran diversos caps d'estat i de govern. Varsòvia ha promès que Netanyahu no serà detingut si visita Auschwitz, malgrat que Polònia està obligada a complir l'ordre d'arrest del Tribunal Penal Internacional (TPI) pels crims de guerra i contra la humanitat comesos a Gaza. L'Estat d'Israel està sent investigat al Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU per un crim de genocidi, justament el terme que va encunyar, el 1944, l'advocat polonès i supervivent de l'Holocaust Raphael Lemkin i que segueix vigent en dret internacional. Genocidi implica qualsevol dels actes perpetrats amb la intenció de destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós com a tal.

La commemoració de l'alliberament d'Auschwitz també té lloc en ple debat sobre la polèmica salutació de l'empresari multimilionari Elon Musk durant un discurs celebrant la investidura del president dels Estats Units, Donald Trump. Molts han comparat aquest gest amb el braç enlaire amb la salutació nazi. La memòria de l'Holocaust ha sigut i continua sent un camp de batalla polític. Els xatbots de la ultradreta operen a les xarxes socials per negar l'Holocaust. D'altres el banalitzen o el relativitzen.

Però seran els supervivents d'Auschwitz, i no pas els polítics, els autèntics protagonistes de l'acte. La cerimònia s'ha volgut mantenir tan allunyada com sigui possible de qualsevol ús polític, segons els responsables del Museu Memorial d'Auschwitz-Birkenau. “Jo intento no entrar en política amb Auschwitz i demano als polítics que tampoc no ho facin”, va dir el director del museu, Piotr Cywinski, al diari britànic The Guardian.

Un símbol de l'extermini

El complex de camps d'Auschwitz, que ha esdevingut símbol de la Xoà [catàstrofe en hebreu] i de la industrialització de la mort a gran escala, estava format per tres grans camps: Auschwitz I, Auschwitz II (Birkenau) i Auschwitz III (Monowitz).

A l'entrada al camp, es pot veure el tristament cèlebre lema “Arbeit macht frei” [el treball et fa lliure]. Amb aquest cartell el règim nazi donava la benvinguda, cínicament, als presos i deportats a aquest camp de concentració i extermini situat als afores de la localitat d'Oswiecim, el nom polonès d'Auschwitz.

Els nazis van deportar a Auschwitz almenys 1,3 milions de persones de més de 20 nacionalitats. Almenys 400.000 van ser registrats i empresonats al camp de concentració com a presoners, mentre que 900.000 van ser assassinats a les cambres de gas en arribar.

Els jueus constituïen el 85% de tots els deportats i el 90% dels assassinats, segons dades del Museu Memorial d'Auschwitz-Birkenau. Els nazis també van assassinar desenes de milers de polonesos, gitanos i presoners de guerra soviètics Entre l'agost del 1944 i mitjans de gener del 1945, els alemanys van traslladar uns 65.000 presoners fora d'Auschwitz per emprar-los com a mà d'obra esclava en diverses empreses del Tercer Reich.

També van destruir part de les proves dels seus crims davant de l'avanç de l'Exèrcit Roig. Per exemple, van cremar els registres de presoners i els dels transports dels jueus assassinats a les cambres de gas. Les SS van volar el 20 de gener de 1945 les cambres de gas i els crematoris.

El 27 de gener del 1945, quan l'Exèrcit Roig va alliberar Auschwitz, hi havia uns 7.000 presoners, inclosos almenys 750 nens i nenes i adolescents. Molts presoners van morir pocs dies abans de l'alliberament.

A Alemanya, el país dels perpetradors de l'Holocaust, el passat nazi pesa com una llosa, tot i que molts alemanys, després de la Segona Guerra Mundial, entonessin el “jo no en sabia res”. A més, no es va impulsar una veritable desnazificació. “La nostra responsabilitat no s'acabarà mai”, va dir el 19 de gener el canceller alemany Olaf Scholz en un acte organitzat per la comunitat jueva de Frankfurt, on va insistir en la necessitat de continuar mantenint viva la memòria de l'Holocaust. “La Xoà és un milió d'històries individuals, destins plens de patiment, tristesa i pèrdua. Eren persones com vostè i com jo”, va recordar Scholz. Davant l'auge de l'antisemitisme, de la xenofòbia i de l'extrema dreta a Alemanya i altres països europeus, el canceller va instar que “no tolerar la injustícia i no tornar a mirar cap a una altra banda han de ser els nostres principis rectors avui”.

Els polonesos insisteixen en dir que Auschwitz no era un camp de concentració polonès sinó de l'Alemanya nazi, i són més propensos a veure'l com un lloc de martiri polonès que de destrucció de jueus, segons alguns estudis realitzats, un llegat de l'estalinisme. “Quan es va construir el camp, els primers presos d'Auschwitz eren polonesos. Els primers gasejats a Auschwitz van ser, en realitat, presoners de guerra soviètics. Però és cert que en el període comunista es va restar importància a la magnitud del patiment jueu. A les escoles comunistes se'ns ensenyava que van morir 6 milions de ciutadans polonesos a la Segona Guerra Mundial, sense precisar-ne gaire l'origen ètnic. I ara sabem que el nombre de víctimes jueves va ser el més gran”, va explicar fa uns dies el ministre polonès d'Afers Exteriors, Radoslaw Sikorski, a Berlín en una trobada amb la premsa estrangera.

“Polònia és el custodi d'aquest símbol i del cementiri jueu més gran del món. L'haurien de visitar per sentir-se sacsejats fins a la medul·la per la lliçó moral del que va passar aquí”, va concloure Sikorski. Més de 50 milions de persones d'arreu del món han visitat Auschwitz des del 1945.