ORIENT MITJÀ
Internacional 14/05/2019

Els EUA es plantegen enviar 120.000 efectius al golf Pèrsic

La xifra és similar a la desplegada a l’Iraq i es mobilitzaria si l’Iran fes armes nuclears

E. Schmitt / J.e. Barnes
2 min
Coberta del portaavions Abraham Lincoln, que Trump va enviar la setmana passada cap al Golf.

WashingtonEn una reunió dels principals assessors de seguretat del president Trump dijous passat, el secretari de Defensa, Patrick Shanahan, va presentar un pla militar actualitzat que preveu enviar fins a 120.000 militars a l’Orient Mitjà si l’Iran ataca les forces nord-americanes o si fa passos per al desenvolupament d’armes nuclears. Les gestions, que van ser impulsades per un grup d’assessors radicals liderat per John Bolton, no preveuen una invasió terrestre de l’Iran, cosa que requeriria una quantitat molt més gran de tropes. Però els plans deixen clara la influència de Bolton, un dels falcons més virulents de l’administració nord-americana i qui fa temps que reclama un enfrontament amb l’Iran que el president George W. Bush ja va ignorar fa més d’una dècada.

És molt incert que Trump, que ha intentat desvincular els EUA de les guerres de l’Afganistan i de Síria, vulgui ara enviar tantes forces a l’Orient Mitjà. Tampoc està clar si el president ha estat informat sobre el nombre de tropes o altres detalls del pla. De fet, el president va negar aquest desplegament i va titllar aquesta informació de “notícia falsa”. “¿Que si ho faria [enviar tropes]? Per descomptat, però no hem fet cap pla i espero que no l’hàgim de fer. Però si el féssim enviaríem moltíssimes més tropes”, va contestar ahir Trump a la pregunta dels periodistes.

Existeixen fortes divisions dins de l’administració sobre com fer front a l’Iran en un moment en què les tensions augmenten al voltant del pacte nuclear, del qual Trump es va retirar l’any passat i que ara Teheran també ha suspès parcialment. Alguns alts oficials diuen que els plans, fins i tot en una fase molt preliminar, mostren el perill que representa l’amenaça iraniana, mentre que d’altres, que advoquen per la via diplomàtica, creuen que són una estratègia per atemorir l’Iran.

Els aliats europeus, que es van reunir dilluns amb el secretari d’Estat, Mike Pompeo, estan preocupats perquè les tensions entre Washington i Teheran puguin esclatar fins i tot de manera no intencionada.

Mitja dotzena de funcionaris de seguretat nacional informats sobre aquest pla militar van acordar informar-ne al New York Times, sota condició d’anonimat. El portaveu del general Joseph F. Dunford Jr., cap de l’estat major conjunt dels EUA, no va voler fer comentaris.

La mida de la força implicada ha sorprès alguns dels oficials informats. Uns 120.000 soldats seria una quantitat similar a la força enviada pels EUA per envair l’Iraq el 2003. El desplegament d’aquesta força aèria, terrestre i naval donaria a Teheran una excusa per atacar i l’inici d’un possible conflicte. També invertiria la tendència a la retirada nord-americana de l’Orient Mitjà, que va començar amb la sortida de les tropes de l’Iraq ordenada pel president Barack Obama el 2011. L’ONU va demanar ahir “contenció” a totes les parts al golf Pèrsic, i l’aliança internacional que combat el terrorisme a Síria i l’Iraq va rebutjar ahir que l’Iran suposi una amenaça creixent per a les seves tropes.

stats