Els EUA i Espanya: els països de l'OCDE on va caure més l'esperança de vida en la primera onada

BarcelonaCom les guerres o l'epidèmia de grip del 1918, les primeres onades del covid-19 han acabat impactant en l'esperança de vida dels països. Però alguns n'han sortit més malparats que d'altres. L'elevada mortalitat per coronavirus a Espanya en la primera onada va fer que fos un dels llocs del món on més va caure l'esperança de vida, només per darrere dels Estats Units. El 2020 a l'Estat va caure 1,5 anys: els espanyols al néixer tenen ara una expectativa de vida de 82,4 anys, un any i mig menys que abans de la pandèmia. Als Estats Units la caiguda encara va ser més gran: 1,6 anys, fins als 78,9 anys, xifra que suposa retrocedir fins al nivell de l'any 2010, segons l'informe dels 38 estats membres de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic que s'ha publicat aquest migdia. L'estudi apunta que la pandèmia ha disparat la mortalitat el 2020 i el primer semestre de 2021 un 16% per sobre del que seria esperable en condicions normals.

Amb aquestes dades, Espanya ha passat de ser el tercer país més longeu (només per darrere del Japó i de Suïssa) a l'octava posició, per darrere també de Noruega, Islàndia, Israel, Suècia i Itàlia. L'informe també assenyala retrocessos significatius en l'esperança de vida a Polònia (1,3 anys), Itàlia (1,2), Bèlgica (1,2). Dels països amb dades disponibles només escapen a aquesta tendència Costa Rica, el Japó, Noruega, Dinamarca, Finlàndia i Letònia.

Albert Esteve, director del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, preveu que l'esperança de vida es recuperarà aviat: "Calia esperar que l’elevada mortalitat que vam observar es traduís en menor esperança de vida. Passat el covid, l’esperança de vida hauria de recuperar-se a la mateixa velocitat amb què ha caigut". El demògraf també matisa que "hem d’esperar uns mesos i tenir les causes de mort per veure si les morts per covid han fet que morís menys gent d’altres causes".

Salut mental

L'estudi també destaca que l'impacte sobre la salut mental "ha sigut enorme", amb una prevalença de l'ansietat i la depressió que duplica els nivells anteriors, sobretot a Mèxic, el Regne Unit i els Estats Units. També apunta que el coronavirus ha tingut un impacte directe sobre el tractament d'altres malalties. Per exemple, les mamografies han caigut un 5% de mitjana. L'espera per a una pròtesi de genoll s'ha allargat 88 dies de mitjana.

Fumar, el consum d'alcohol i l'obesitat són hàbits que augmenten el risc de morir de covid-19, però s'inverteix massa poc en prevenció (un 2,7% de la despesa sanitària total). Malgrat que el consum de tabac baixa, un 17% de la població dels països membres encara fuma diàriament (un 20% en el cas d'Espanya), un percentatge que s'enfila per sobre del 25% a Turquia, Grècia, Hongria o França. El consum d'alcohol és particularment elevat a Letònia i Hongria. Pel que fa als índexs d'obesitat, els països més preocupants són Mèxic, Xile i els Estats Units.