Escollir un bon govern, clau per salvar la inexperiència

ParísMacron donava ahir el tret de sortida als seus cinc anys de presidència. El primer pas d’aquest camí: l’anunci d’alguns dels llocs estratègics que ocuparan els seus col·laboradors més pròxims, aquells que van fer possible que fa un any veiés la llum el moviment En Marxa, que l’ha dut al cim. Amb els primers nomenaments anunciats, ha deixat clar que té la voluntat d’envoltar-se només de gent de confiança, formant una segona família en la qual la seva dona també tindrà un lloc important. Ho va demostrar ahir durant els actes d’investidura: una desena dels seus col·laboradors més íntims van travessar la catifa del pati de l’Elisi tots junts. I també va ser en grup que Macron va presentar-los a l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo. Unitat per a França, unitat al govern, sembla que és el seu lema. La confiança és un punt important però també ho és l’experiència. Macron és el president més jove de la Cinquena República. Té 39 anys i poca carrera política, encara que hagi sigut titular del ministeri d’Economia. Conscient d’aquesta feblesa, no pot caminar sol -tot i que en moltes de les fotografies dels últims dies ho faci-. Entre els seus fidels hi ha el secretari general d’En Marxa, Richard Ferrand, que serà cap de premsa de l’Elisi, i el fins ara portaveu de Macron, Benjamin Griveaux.

I un altre home al qual ha nomenat secretari general de l’Elisi: Alexis Kohler. El nou càrrec el converteix en el col·laborador més pròxim de Macron al Palau, el responsable d’administrar la presidència. Kohler, de 44 anys, va estudiar a la prestigiosa Escola Nacional de l’Administració amb Macron i té una sòlida carrera com a economista: ha treballat a la direcció general del Tresor, al Fons Monetari Internacional i a l’Agència de Participacions de l’Estat, l’entitat que gestiona les empreses de capital públic. És l’experiència però també algú que coneix bé, un amic. Representa el binomi perfecte que busca Macron.

Patrice Strzoda, de 64 anys, és el nou cap del Gabinet de Presidència -que gestiona el pressupost i el personal de l’Elisi-. Té molta experiència política. La més destacada: havia treballat amb Bernard Cazeneuve, fins ara primer ministre d’Hollande. Un tercer nomenament és el d’Ismaël Emelien, de 30 anys, estrateg de la campanya d’En Marxa, reconvertit en assessor principal.

La incògnita de qui serà el primer ministre de Macron ha fet ballar el cap a tota la premsa francesa des del 7 de maig. Alguns mitjans havien dit que anunciaria el nom de la seva mà dreta governamental una vegada investit, ahir, però el seu responsable de comunicació va negar-ho sense precisar si finalment serà avui que es desvelarà el misteri.

El secret més ben guardat

Macron ha tingut cura de guardar la identitat del cap de govern amb pany i forrellat -va assegurar que no ho diria a ningú-, tot i que ha fet públiques les particularitats que hauria de tenir un bon candidat. Aportar una majoria estable a l’Assemblea, deixar enrere la divisió dreta-esquerra, tenir experiència política o bé encarnar la renovació. Entre els perfils que encaixarien hi ha tres hipòtesis: algú del partit Els Republicans, un macronista fidel o un socialista pròxim al moviment i al nou president, però també ben vist per la dreta francesa. Si avui s’anuncia finalment el nom del primer ministre, no serà fins demà que es formi el nou govern, que tindrà 15 ministres, la meitat dels quals dones si el president segueix el principi de paritat al qual s’ha compromès.