Erdogan promet ampliar l'ofensiva contra el PKK al nord de l'Iraq després de la mort de 13 soldats turcs
Estaven segrestats des del 2015 i van morir en una operació de rescat fallida
BarcelonaEl president turc, Recep Tayyip Erdogan, continua elevant el to contra la guerrilla kurda del PKK després d'una operació de rescat fallida que s'ha saldat amb la mort de 13 soldats. Els soldats havien estat segrestats entre el 2015 i el 2016 i diumenge Ankara va anunciar que els havien trobat morts en una cova, després que el 10 de febrer l'exèrcit turc comencés una ofensiva per alliberar-los a les muntanyes de l'Iraq que les milícies kurdes fan servir com a base d'operacions. Mentre l'oposició demana explicacions, Erdogan ha promès aquest migdia intensificar l'ofensiva.
Els cossos dels 13 soldats es van descobrir dins una cova de la regió de Gara, al nord de l'Iraq, prop de la frontera turca, sempre segons Ankara, tots amb trets de bala al cap excepte un, que tenia una ferida de bala a l'esquena. "Els fets de Gara han enfortit la nostra voluntat sobre la necessitat de crear una zona segura a les nostres fronteres per protegir la gent i l'estat", ha dit Erdogan.
La guerrilla kurda protagonitza periòdicament operacions de segrest de soldats turcs destinats al territori kurd, sobretot quan tornen de permís amb autobusos o cotxes privats. Els ostatges són traslladats a l'altra banda de la frontera del veí Iraq, on tradicionalment la guerrilla ha tingut bases d'entrenament. Segons ha confirmat a una cadena de televisió Ozturk Turkdogan, de l'Associació Turca pels Drets Humans, el grup kurd havia estat en contacte amb els familiars dels ostatges des del 2015 però les negociacions es van trencar arran de l'ofensiva militar turca.
Erdogan està intentant convertir el fiasco en munició ultranacionalista contra els seus rivals polítics. Durant un discurs televisat, dilluns, va trucar a la mare d'un dels soldats morts per prometre-li venjar-lo. Al discurs també va carregar contra l'HDP, la plataforma d'esquerres prokurda que ha vist com en els últims anys els seus dirigents i càrrecs han estat empresonats per haver criticat la deriva autoritària d'Erdogan, que es va accelerar arran de l'intent de cop fallit del 2016. Però el president turc també ha carregat contra els Estats Units pel seu suport a les milícies kurdes contra l'Estat Islàmic a Síria, encara que Trump les va abandonar a la seva sort ja fa dos anys. Washington, com la UE, manté el PKK a la llista d'organitzacions terroristes, a petició de Turquia, que és membre de l'OTAN. "Si estem junts a l'OTAN, si hem de mantenir aquesta unitat, heu d'actuar amb sinceritat. Heu d'estar de part nostra i no dels terroristes", ha reblat.
Ankara no en deixa passar ni una: dilluns va cridar a consultes l'ambaixador nord-americà després que el departament d'Estat afirmés en un comunicat que "si les notícies de la mort de civils turcs a mans del PKK, designat com a organització terrorista, es confirmen, condemnem aquesta acció en els termes més durs". El condicional és el que va molestar el règim d'Erdogan.
