Els equilibris dels règims del Magrib amb la guerra de Gaza
El Marroc, Tunísia, Algèria i Egipte temen que el sentiment propalestí al carrer agreugi el seu divorci amb la ciutadania
TunisL'atac de Hamàs del passat 7 d'octubre no només va agafar per sorpresa l'exèrcit i els serveis d'intel·ligència israelians, sinó també tota la casta dirigent del món àrab. Durant dècades, els carrers àrabs han denunciat que els seus respectius governs no fessin més per donar suport a la causa palestina, més enllà de les paraules. Amb l'esclat de la Primavera Àrab va semblar que la causa palestina passava a un segon pla, però la salvatge guerra de Gaza ha modificat aquesta equació: ha tornat a posar el tema damunt la taula i ha eixamplat el fossar entre els règims àrabs i la seva ciutadania. Un fossar que es pot eixamplar encara més a partir de demà, quan comença el ramadà, el mes sagrat dels musulmans.
Sens dubte, els estats que es troben una posició més delicada són els que tenen signats des del 2021 els anomenats Acords Abraham de normalització de relacions amb Israel, seguint el pla de Donald Trump: el Marroc, Bahrain, els Emirats Àrabs i el Sudan. A més d'aquests, l'Aràbia Saudita estava negociant amb Tel-Aviv i Washington per sumar-se a la iniciativa, que ha quedat congelada amb la resposta israeliana a l'atac de Hamàs. Una de les raons que explica l'acostament a Israel és la voluntat d'aquests països d'enfortir els llaços amb els EUA.
Al nord d'Àfrica, la guerra ha alterat alguns dels equilibris de la política interna, sobretot al Marroc, que va normalitzar relacions amb Israel a canvi que els EUA reconeguessin la seva sobirania sobre el Sàhara Occidental. “Després de la normalització, es va produir un realineament de tots els partits pròxims a Palau, que van donar suport a la mesura, ja que està molt acceptat que la política exterior és un àmbit exclusiu del monarca”, explica Alfonso Casani, professor de la Universitat Complutense de Madrid. Des de la firma de l'acord, els contactes entre els dos països s'havien multiplicat en molts àmbits, sobretot pel que fa a la seguretat, d'un interès especial per a Rabat. Però també han augmentat de manera notable els intercanvis comercials –s'han doblat en l'últim any–, així com l'arribada de turistes israelians al Marroc.
Egipte, a l'epicentre
A Egipte, la policia ha arrestat centenars de persones per manifestar-se en suport a Palestina fora dels espais delimitats pel govern i a prop de la mítica plaça Tahrir, l'epicentre de la revolució del 2011. Egipte va ser el primer estat àrab a segellar la pau amb Israel fa més de quatre dècades, i una part de la població considera que el règim del mariscal Al-Sisi podria fer més per alleujar la dramàtica situació a la Franja. Però la veritable raó dels arrestos és de caràcter intern: la por del règim a perdre el control del carrer i que aquestes concentracions a Tahrir derivin en protestes antigovernamentals, tenint en compte la baixa popularitat d'Al-Sisi, sobretot després d'aplicar un dur ajustament estructural que ha sumit milions d'egipcis en la pobresa. Egipte té, a més, la pressió de tenir frontera amb Gaza, i està negociant amb els Estats Units, Israel i Qatar la possible sortida de milers de gazians cap al Sinaí, cosa que es llegiria com un suport al pla israelià d'expulsar els palestins de la seva terra.
També tenen por de protestes antigovernamentals els dirigents d'Algèria, si bé el règim sempre ha fet bandera de la causa palestina. El 12 d'octubre, les autoritats van arrestar els militants de diversos partits que s'havien manifestat de manera espontània a favor de Palestina. El president Abdelmadjid Tebboune considera que si tolera aquestes protestes podria haver-hi una resurrecció del moviment de protesta del Hirak, que va posar en perill el règim el 2019. “Com que el carrer bullia, el govern va acordar finalment patrocinar protestes, però va posar la condició que no fossin en divendres, perquè sap que no pot controlar una munió de gent sortint de les mesquites”, explica un periodista algerià.
A Tunísia el context és diferent. Tota mena de manifestacions propalestines són encoratjades pel règim de Kaïs Saïed, el president que va donar una mena d'autocop el 2021. Però es va produir un inesperat conflicte entre el president i el Parlament després d'una proposta de llei presentada per diversos diputats que tipificava com a delicte qualsevol cooperació amb Israel. Curiosament, aquesta iniciativa formava part del programa electoral de Saïed, però ara, en plena guerra de Gaza, el president es va fer enrere i va forçar el poder legislatiu a retirar el text. Segons fonts ben informades, enviats de la Casa Blanca van explicar a Saïed les conseqüències pràctiques que comportaria la llei i els perjudicis que provocarien a Tunísia. Per això va canviar de postura. El conflicte va ser incòmode per a Saïed, ja que el Parlament està dominat pels seus acòlits. L'oposició va boicotejar els comicis al considerar que no comptaven amb les garanties suficients.
