Eleccions a Groenlàndia: les amenaces de Trump reforcen el moviment independentista

CopenhaguenMai el món havia mirat amb tanta atenció unes eleccions per decidir els 31 diputats que ocuparan el Parlament de Groenlàndia (Inatsisartut). Aquest dimarts, 40.000 persones estan cridades a votar en uns comicis marcats per les pressions i les ingerències del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha repetit en les últimes setmanes, fins i tot utilitzant l’amenaça militar contra un aliat com Dinamarca, que vol prendre el control de l’illa àrtica.

L’últim missatge de Trump que significa una ingerència a les eleccions groenlandeses el va llançar 24 hores abans que comencessin les votacions des de la seva xarxa social Truth Social. “Estem disposats a invertir milers de milions de dòlars a Groenlàndia per crear nous llocs de treball i fer-vos rics”, va escriure el president. Però a Nuuk, molts groenlandesos veuen les ambicions de Trump amb nerviosisme i amb el temor d’haver-se convertit en un peó d’escacs en el tauler de la geopolítica mundial. Altres, en canvi, han vist en les intencions de Washington una manera d’accelerar el debat sobre la independència de l'illa, que avui manté l’estatus de territori autònom dins del regne de Dinamarca.

De fet, el debat sobre la independència no és un tema nou en la política groenlandesa, tal com explicava Massana Egede, editor en cap del principal diari del país, Sermitsiaq: “Se n'ha parlat durant generacions, però des que Trump Jr. va aterrar a Nuuk, els EUA han posat molta pressió sobre la gent i els polítics groenlandesos”. Segons Egede, aquesta pressió ha fet que durant la campanya electoral els partits deixessin de banda els debats sobre els problemes socials que arrossega l’illa i, en canvi, “aquests dies tot ha girat entorn a la independència i la necessitat de decidir el nostre futur”.

Dels sis partits que es presenten a les eleccions, cinc són plenament independentistes, però entre ells hi ha divergències sobre quan s’hauria de celebrar un referèndum, que des de l’any 2009 es va acordar en el pacte d’autogovern amb Dinamarca.  En l’única enquesta que s’ha fet en les últimes setmanes, publicada als diaris Berlingske (danès) i Sermitsiaq (groenlandès), indicava que el 85% de la població no vol convertir-se en una part dels EUA, mentre que una majoria semblant vol la independència de Dinamarca. Aquesta postura és la que també defensa el primer ministre, Mute Egede, líder del partit progressista inuit Ataqatigiit, que davant els comentaris de Trump ha afirmat: “No volem ser nord-americans ni danesos, som kalaallit” (en referència al nom que rep la població indígena de Groenlàndia, que representa el 88% de l’illa). L’altre soci de govern, el partit socialdemòcrata Siumut, defensa que no hi ha pressa per separar-se de Dinamarca, tot i que és l’objectiu del partit a llarg termini.

Per altra banda, el principal partit de l’oposició, Naleraq, ha vist com creixia la seva popularitat gràcies a fer una defensa fèrria de la independència com més aviat millor. Aquesta formació de caràcter populista és la que ha rebut amb els braços més oberts les crides de Trump, i tot i que rebutgen ser annexionats, aposten per fer més estrets els vincles amb Washington. Una vegada Groenlàndia hagi aconseguit la independència, des del partit defensen explotar els recursos naturals com les reserves de minerals. Molts dels seus partidaris creuen que d’aquesta manera s’aconseguiria diversificar l’economia de l’illa àrtica, que se sosté gràcies a les exportacions de peix, i deixar de dependre de la subvenció de 522 milions d’euros que el govern danès aporta anualment i que representa més de la meitat del pressupost de l’autogovern.

Les dificultats de Groenlàndia

Segons l’editor i periodista Massana Egede, les ambicions de Trump “han servit per posar llenya al foc a les relacions, ja de per si tenses, i al sentiment de greuge que existeix a Groenlàndia amb Dinamarca”. L'any 1953 Groenlàndia va deixar enrere dos segles de colonització, però fins dues dècades després no va aconseguir l’autonomia. Un dels escàndols que recentment ha indignat més a Nuuk va ser la revelació que durant dècades del segle XX a 4.500 dones groenlandeses se’ls havia implantat un dispositiu intrauterí (DIU) sense el seu consentiment amb l’objectiu de les autoritats daneses de controlar la natalitat entre la població indígena, uns fets que han estat definits com un “genocidi” per l’actual govern groenlandès.

En un altre episodi, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va demanar perdó públicament a les persones afectades per la separació de nens groenlandesos que van ser arrencats de les seves famílies i traslladats a viure a Dinamarca, en el que s’havia considerat en els anys 1950 i 1960 com un experiment social. Més enllà d’això, l’alcoholisme i l’alt índex de suïcidis són una xacra que arrossega Groenlàndia, com també ho és la pèrdua de població, que els experts calculen que en 25 anys s’haurà reduït en 10.000 persones, ja que molta gent prefereix traslladar-se a viure a Dinamarca per rebre atenció sanitària o tenir estudis universitaris.

Massana Egede es lamenta que, durant unes eleccions clau, l’ombra de Donald Trump hagi cobert tot el debat i no s’hagi parlat sobre altres temes: “El preu dels aliments als supermercats és dels més cars del món, un pis a Nuuk costa el mateix que a Copenhaguen, i el nostre sistema sanitari tremola per la falta de professionals que no siguin temporals i vinguin des de Dinamarca” acaba enumerant.