La dreta cau però es manté com a primera força a l'Europarlament

Tsipras convoca eleccions anticipades a Grècia i Le Pen s'imposa a Macron

[Segueix en directe l'última hora de les eleccions municipals i europees 2019]

[Segueix en temps real l' escrutini de les eleccions municipals i europees 2019]

La nova fotografia d'Europa trenca el bipartidisme clàssic però aconsegueix esmorteir la força dels euroescèptics i la ultradreta amb una onada ecologista. La nova Europa haurà de buscar noves fórmules en la col·laboració entre l'esquerra i la dreta convencionals que han controlat les institucions i el Parlament Europeu perquè tots dos acusen el desgast d'una llarga crisi en diversos nivells que ha assotat el continent i que han sabut aprofitar grups alternatius. Per una banda, els grups ecologistes, centrant-se en les preocupacions de l'emergència climàtica, i per l'altra, els populistes euroescèptics i la ultradreta, que han aconseguit col·locar en el centre del debat polític la crisi migratòria com un dels problemes més difícils de solucionar, fins al punt que han fracassat els intents de gestionar solidàriament la rebuda i el repartiment de refugiats i asilats.

Els resultats d'aquest diumenge deixen moltes incògnites en el nou hemicicle sobre com es poden conformar les majories necessàries en un moment molt delicat per al club, que, si no hi ha més canvis d'última hora, perdrà un dels seus membres l'1 de novembre amb la sortida del Regne Unit. Una de les lectures més fàcils de preveure és que els grups de la política tradicional –progressistes, conservadors i liberals– sumin i es passi del bipartidisme a un tripartit amb majoria absoluta que portaria certa estabilitat.

A falta dels resultats d'Itàlia, que ha tancat els col·legis a les 11 de la nit, els conservadors han perdut 40 eurodiputats, però amb 178 es mantenen com el grup principal a Estrasburg, per darrere dels rivals tradicionals. Per països, Alemanya, Àustria, Finlàndia, Xipre o Grècia s'han tenyit del blau que identifica els partits de la dreta convencional. 

La segona posició a l'Eurocambra és per a la S&D, les sigles dels socialdemòcrates, que també noten la factura dels suports populars. Els partits progressistes convencionals perden en conjunt una vintena d'eurodiputats, fins a sumar-ne 152, gràcies, en part, a les victòries que han tingut en estats com Espanya, Portugal, els Països Baixos o Suècia.

Uns altres que creixen són els liberals aplegats sotes les sigles d'ALDE, amb més de 30 representants més que fa cinc anys, fins a situar-se amb 102. El grup parlamentari pot ser clau per intentar sumar amb l'esquerra i la dreta. Tots tres grups sumen 426 escons.

L'extrema dreta i els partits populistes contraris a la Unió Europea pugen, però ho fan amb una força més matisada del que els auguraven les enquestes i les projeccions, després d'anys de guanyar espai en les eleccions regionals i nacionals o de situar-se com a peces indispensables en la creació de governs. Amb tot, sumen 108 eurodiputats, una trentena més que fa cinc anys.

Les úniques però molt significatives victòries que es pot apuntar l'extrema dreta a nivell estatal són la de la Lliga italiana de Matteo Salvini, que arrasa en els sondejos, i la de Marine Le Pen, que ho ha fet per la mínima a l'imposar-se per un punt a La República en Marxa de Macron. Sense resultats, els sondejos anteriors a les eleccions també donaven al nou Partit del Brexit de Nigel Farage, però si es compleix el calendari la seva presència a l'Eurocambra serà molt breu.

Els bons resultats a Alemanya i França han fet que els ecologistes europeus facin un gran salt i puguin asseure a l'hemicicle un centenar de representants.

Espanya: s'imposa Borrell

A Espanya el PSOE segueix amb la tendència a l'alça que va començar en les generals de fa tot just un mes i ha guanyat les eleccions, segons els resultats oficials que ha donat la ministra portaveu, Isabel Celaá. La candidatura de Josep Borrell obté 20 escons, sis més dels que va tenir fa quatre anys, i és la primera victòria en 15 anys de les sigles socialistes, precisament quan el candidat de la Pobla va ser també candidat. Per darrere queda la llista de Dolors Montserrat, que perd quatre escons. El PP s'enfonsa un altre cop electoralment un mes després de la derrota contundent del 28-A.

Ciutadans se situa com a tercera força i passa de dos a set diputats, lleugerament per sobre dels sis que obté Podem, que en guanya un. Vox es queda amb un 6% dels vots, molt inferior al 10% de les andaluses i les generals, i obté tres diputats, els mateixos que la coalició Ara Repúbliques, en què concorre ERC, que té un punt percentualment menys de vots. Per darrere, Junts per Catalunya, que tot i guanyar a Catalunya, li pertoquen dos eurodiputats.

França: Macron punxa i Le Pen demana eleccions

Primera derrota d'Emmanuel Macron en les primeres eleccions després de la seva victòria a les presidencials de fa dos anys. Amb una participació rècord del 52%, el Reagrupament Nacional de la ultradretana Marine Le Pen s'imposa per segon cop consecutiu en uns comicis europeus amb 22 eurodiputats, tot i que en perd dos respecte al 2014. És una victòria per la mínima perquè La República En Marxa, en la seva primera incursió europea, obté 21 escons però també és significativa perquè el president Macron havia plantejat aquestes eleccions com un plebiscit als seus dos anys de mandat.

Una Le Pen envalentida ha demanat a Macron que dissolgui la legislatura i convoqui eleccions perquè els resultats, ha dit, desautoritzen la gestió del president. 

A França, els ecologistes s'aferren a l'onada verda que recorre Europa i enviaran a Estrasburg 12 representants, en el que és el seu millor resultat. Per darrere, els conservadors de Nicolas Sarkozy, que passen de 20 a 7 eurodiputats i s'han de conformar en la quarta posició, per davant de la França Insubmisa de Mélenchon i els socialistes, que guanyen sis llocs cadascun. Els socialistes, el partit que ha governat durant dècades França, és el gran derrotat d'aquests comicis.

Alemanya: frenada de la ultradreta

A Alemanya la CDU-CSU d'Angela Merkel ha guanyat les eleccions europees, però ha patit una pèrdua significativa de set punts respecte als comicis del 2014, fins a situar-se en el 28% dels sufragis. Les primeres estimacions fetes a través d’enquestes a peu d’urna, que ha publicat la cadena de televisió pública ZDF al tancar els col·legis a les sis de la tarda, situen els Verds com a segona força, amb un 20,5%, al guanyar 11 punts, els mateixos que han perdut els socialdemòcrates, que pateixen un nou daltabaix i cauen al 15,5%. La ultradreta d'Alternativa per a Alemanya (AFD) es queda amb un 10,5% i, tot i guanyar tres punts respecte als resultats de fa cinc anys, suposa un clar descens en relació al 12% obtingut fa un any i mig a les eleccions alemanyes.

Amb aquests resultats, els Verds obtindrien 23 escons alemanys, els socialistes 16 i el grup dels populars europeus 28. Alemanya també aporta 8 escons als liberals d’ALDE, 5 a l’Esquerra Unitària Europea i 10 als euroescèptics de l’Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa.

Regne Unit: el Brexit brilla

Amb les hores –o mesos– comptades a la Unió Europea, els britànics han donat un suport majoritari al Partit del Brexit, que Nigel Farage va constituir per a aquests comicis i canalitzar així el descontentament per la gestió dels 'tories' de Theresa May en les converses de divorci. Farage tornarà a ser eurodiputat a l'obtenir un terç dels vots, per davant del 20% dels laboristes, molt a prop dels liberals (18%). Com estava previst, els grans perdedors de la jornada han sigut els conservadors, que ara han de fer front a una renovació del partit i trobar un recanvi per a la primera ministra, que divendres va anunciar la seva dimissió per al 7 de juny.

Països Baixos: guanya la socialdemocràcia

Uns altres que tenen enquestes a peu d'urna són els holandesos, que, com els britànics, ja van votar dijous. Els resultats preliminars donen la victòria als socialdemòcrates de Franz Timmermans, el candidat del grup parlamentari S&D per presidir la Comissió Europea en substitució del luxemburguès Jean-Claude Juncker. Els progressistes haurien obtingut 5 dels 26 escons en joc als Països Baixos, dos més que la legislatura anterior.

Les projeccions del sondeig vaticinen que els partits ultradretans que han concorregut als comicis es queden lluny de les grans expectatives que hi tenien posades, després de la victòria a les regionals del mes de març. Pel que fa al Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, perd tres dels seus quatre eurodiputats a favor del nou Fòrum per la Democràcia (FvD), també euròfob i ultra.

Àustria: càstig a l'extrema dreta

A Àustria, on acaba de trencar-se la coalició de govern de conservadors i ultradretans, el sondeig dona la victòria a l'ÖVP del canceller Sebastian Kurz, que guanya set punts. Els socialdemòcrates van lleugerament a la baixa, però es reforcen com a segona força. L'FPÖ, formació d'extrema dreta, ha perdut dos punts i es queda amb un 17,5% dels vots emesos.

A Grècia: Tsipras anuncia eleccions

A Grècia, la conservadora Nova Democràcia, la principal força de l'oposició, ha guanyat les eleccions al Parlament Europeu, mentre que el partit oficialista Syriza, del primer ministre, Alexis Tsipras, ha quedat relegat al segon lloc. Els conservadors han obtingut al voltant del 30% i  Syriza el 25%. 

Els resultats tenen una deriva en clau interna perquè Tsipras ha anunciat eleccions generals al més aviat possible.

Molt per darrere se situen la formació neonazi Alba Daurada, a qui ha votat menys del 8% del cens, un percentatge similar al de la nova aliança socialdemòcrata Kinal, nascuda a partir de l'històric Pasok.

Polònia: el partit oficialista guanya

Sense problemes, el polonès partit governant Llei i Justícia (PiS) s'ha imposat amb el 42% dels sufragis, mentre que l'heterogènia coalició de partits liderada per la centredreta Plataforma Ciutadana, creada expressament per enfrontar-se al partit oficialista, ha aconseguit el 39% dels vots.

Hongria: Orbán no falla

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, podrà fer-se valer amb el Grup Popular Europeu, que el va expulsar al març per les seves polítiques repressives, perquè ha obtingut una victòria clara, al guanyar 12 dels 21 escons que li toquen al país centreeuropeu. Orbán pot tornar amb la família dels conservadors tradicionals o apropar-se als ultranacionalistes que encapçala el vice primer ministre italià i líder de la ultradretana Lliga, Matteo Salvini, els austríacs de l'FPÖ o Le Pen.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF