Drons, la mort en directe: la guerra d'Ucraïna en perfecciona l'ús com a armes letals

La manca d'infanteria fa que els operadors dels objectes no tripulats hagin d'acostar-se més a la línia del front

Una unitat ucraniana -dins una trinxera, de nit-  duent a terme una missió de combat per explotar el territori entre posicions ucraïneses i russes amb drons a Pokrovsk, Ucraïna.
Olha Kosova
09/03/2025
4 min

Kramatorsk (Ucraïna)L'operador de drons Oleksandr (nom fictici per raons de seguretat) sacseja el cap amb resignació, tanca els ulls amb cansament i es recolza contra la freda paret del búnquer. "A vegades em pregunto si val la pena menjar avui o no… Depèn del clima. Penses: avui dejunaré, demà menjaré un parell de xocolatines. I demà passat menjaré bé, perquè podré sortir al lavabo", diu, amb una barreja d'ironia i resignació aquest soldat ucraïnès.

A la zona on sol combatre, sortir del refugi és un risc mortal. Els drons russos patrullen l'aire a la recerca de qualsevol objectiu. Ara gaudeix d'un breu descans, una mena de recuperació. Abans d'això, ha canviat de búnquer incomptables vegades: tots han estat reduïts a runes. En una ocasió, va patir cremades.

El dia ha començat abans de l'alba. Primer, la forta olor de colònia masculina ha omplert l'habitació. Alguna cosa ha caigut a terra amb un cop metàl·lic, seguit d'un murmuri de renecs. Un gos gros, adormit en un racó, ha gemegat suaument mentre s'estirava. Tot això és gairebé un ritual per als operadors de drons Student i Vuyko, també noms en clau. Uns minuts després, comencen a empaquetar l'equip caríssim i el porten al vehicle.

Hi va haver un temps en què es pensava que operar drons era una tasca fàcil, que no requeria una gran preparació física. Però aquesta il·lusió es va dissipar ràpidament. Havien de carregar equip pesant, sempre eren en el punt de mira de l'enemic i les seves baixes eren notables. Un operador de drons amb equip sofisticat és cada cop un objectiu més prioritari, i els russos no escatimen municions contra ells. La guerra a Ucraïna ha perfeccionat l'ús dels drons com a armes letals. Els dos bàndols ho saben.

Trucada de comprovació

Quan arribem a la posició, el sol ja il·lumina l'impressionant paisatge de les altures. Aquí, els combats només es perceben com vibracions llunyanes d'explosions. Mentre esperen una oportunitat per atacar, Student parla dels seus estudis de geodèsia –una branca de la geofísica–, una professió que considera prometedora i amb la qual espera guanyar-se la vida després de la guerra.

"I com assisteixes a classe? En línia?" "No, no tinc temps –respon, somrient–. De tant en tant, la universitat em truca només per preguntar si segueixo viu".

A aquesta guerra l'anomenen "la guerra dels drons", un terme que es va popularitzar fa un any, quan la naturalesa del combat va canviar completament. Les pel·lícules futuristes sobre batalles a distància s'han convertit en realitat, amb els FPV i els Mavic com a protagonistes. Ara, la mort de l'enemic —o la pròpia— es pot veure en temps real.

Dos membres de la Brigada Mecanitzada a prop de Txàssiv Iar, a la província de Donetsk.
Agents de policia ucraïnesos inspeccionen un dron rus abatut a la zona d'un institut d'investigació, part de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna.

El domini relatiu dels drons ha estat motiu d'un optimisme moderat, fins i tot enmig de la suspensió i incert futur de l'ajuda militar dels Estats Units. Des de Kíiv, insisteixen que la necessitat d'independència dels aliats occidentals no és res de nou: actualment, Ucraïna fabrica el 40% del seu armament, i la major part d'aquest arsenal són drons.

Sovint, persones alienes a l'àmbit militar participen en la producció. Programes com Dron Social permeten que pràcticament qualsevol pugui muntar-ne un. Tanmateix, encara és prematur parlar dels drons com d'una wunderwaffe (arma meravellosa) capaç de substituir totes les altres armes. Les operacions ofensives continuen requerint suport aeri, blindats i artilleria, subratlla l'expert militar Serhí Grabovski. La funció principal dels drons ara és impedir l'avanç enemic i guanyar temps per a Ucraïna.

Al sud de Pokrovsk, per exemple, els constants atacs amb drons contra les línies de subministrament, centres de comandament i tropes russes han enfonsat una logística ja de per si precària. Malgrat els pronòstics pessimistes, la ciutat continua resistint. Tanmateix, aquesta capacitat de contenció no és fruit d'un miracle tecnològic, sinó de l'esforç extrem dels operadors que treballen al camp de batalla en totes les direccions.

Ens trobem amb Dean, comandant d'un escamot d'operadors de drons de la 112a Brigada de Defensa Territorial, pertanyent al 244è batalló, en una cafeteria de Kramatorsk. Acaba de tornar de l'enterrament de dos dels seus companys. Especialista en tecnologia, va deixar la seva feina per defensar la seva ciutat natal, Kíiv, des del primer dia de la invasió. Després que l'assalt rus fracassés, la seva vida a l'exèrcit no es va acabar. La seva experiència en el sistema Ciutat Segura, que analitzava imatges de càmeres de vigilància, va resultar útil al front: va desenvolupar Vezha, una plataforma que transmet en temps real les imatges dels drons. Després de l'ofensiva a Khàrkiv, la seva unitat va ser traslladada al front de Kreminnà, on van perdre gran part del seu personal, i després a Bakhmut. Allà la guerra és diferent. I les pèrdues, també.

Com tot bon comandant, el Dean pateix les baixes de la seva gent. Sobretot aquelles que es podrien haver evitat. Critica la desorganització en les línies de defensa, que a vegades bloquegen l'accés a les posicions per a les seves pròpies tropes. Qüestiona els comandants que tracen les estratègies de batalla amb un regle sobre el mapa, sense considerar la realitat. "Arribes al lloc i només és un camp obert, sense cap cobertura" diu, revisant de reüll els missatges al seu telèfon.

La realitat obliga a adaptar-se. La línia de defensa als mapes no sempre coincideix amb la del terreny. El mateix passa amb els soldats: la manca d'infanteria ha obligat a col·locar els operadors de drons més a prop del front. Arribar a la posició és una loteria. Com més et mous, més possibilitats tens de ser abatut. Per això, molts prefereixen quedar-se a les seves posicions més temps abans que arriscar-se en el camí. Els nouvinguts, que ja són pocs, tenen dificultats per adaptar-se a aquest ritme de guerra.

El Dean explica que dos membres del seu equip van morir després de l'impacte d'un KAB. El tercer, que va sobreviure, era en el seu primer dia de combat. Després d'aquella experiència, no va poder recuperar-se psicològicament. Tornar-lo a la primera línia en aquell estat només posaria en perill el seu nou equip.

stats