La dreta francesa es reconstrueix per tornar a conquerir l'Elisi

ParísFalten gairebé dos anys per a les eleccions presidencials però els partits francesos ja es comencen a mobilitzar. Mentre que alguns partits d'esquerra tornen a estar enfrontats i l'extrema dreta ha vist com la seva líder ha estat condemnada a cinc anys d'inhabilitació, la dreta intenta girar full a la profunda crisi que arrossega des de fa anys. El seu objectiu és tornar a conquerir l'Elisi el 2027 aprofitant que l'actual president, Emmanuel Macron, ja haurà esgotat els dos mandats consecutius que permet la llei francesa i que, ara com ara, el macronisme no té un hereu definit.

Els Republicans (LR) –la dreta tradicional– fa anys que no aixequen el cap, amb divisions internes que van forçar la sortida de l'anterior número 1 del partit, Éric Ciotti, després de les eleccions legislatives del 2024, i amb una de les grans figures de la formació conservadora, l'expresident Nicolas Sarkozy, condemnat per corrupció i tràfic d'influències. A la segona volta de les últimes legislatives, el partit va obtenir un raquític 5,4% de vots i només 38 diputats. Ara el partit aspira a refer-se de cara a les municipals del 2026 i a les presidencials de l'any següent de la mà del seu nou líder, Bruno Retailleau, actual ministre de l'Interior del govern multicolor presidit per François Bayrou.

Retailleu, ideològicament molt proper a l'extrema dreta en matèria d'immigració, va aconseguir diumenge passat la presidència d'Els Republicans després d'haver vençut amb un 75% el seu rival, el president del grup parlamentari, Laurent Wauquiez. Ara vol rellançar el partit, sortir de la crisi i ser el candidat presidencial dels conservadors. "Hem demostrat que la dreta està ben viva i dempeus. La dreta ha de començar a escriure una nova història", va proclamar.

Altres candidats

Per ser candidat presidencial encara no ho té tot fet. És aviat i a més hi ha altres candidats dins i fora de la seva formació, sobretot l'ex primer ministre Édouard Philippe, líder del partit de dreta moderada Horitzons, i Xavier Bertrand, un dels barons de l'LR. Però amb seva la victòria interna aclaparadora, Retailleau es consolida com el candidat més ben posicionat. El ministre, de 64 anys, és definit pel seu entorn com un "anti-Macron", ancorat a la dreta i catòlic convençut.

En una enquesta que publicava dijous Le Figaro, per primera vegada la popularitat del ministre de l'Interior superava la de Philippe. "Cada cosa al seu temps", contemporitzava el nou líder de l'LR aquesta setmana en una entrevista a TF1 quan li van preguntar si serà ell el candidat conservador. La seva prioritat és reconstruir la dreta i fer de l'LR "un partit capaç de guanyar eleccions", segons va explicar.

Nerviosisme de Le Pen

L'ascens polític de Retailleau ha provocat el nerviosisme de l'extrema dreta de Marine Le Pen. En primer lloc, perquè els postulats del ministre de l'Interior convergeixen sovint amb els de l'extrema dreta, i, en segon, perquè la líder del Reagrupament Nacional (RN) probablement no es podrà presentar a les eleccions presidencials del 2027 perquè ha estat condemnada a cinc anys d'inhabilitació. La mateixa enquesta de Le Figaro revelava que el 65% dels votants de Le Pen tenen una opinió positiva del nou líder d'Els Republicans.

De cara a les presidencials, Retailleau es pot beneficiar no només de la incertesa del candidat d'extrema dreta, del seu rol de ministre conservador i de les disputes entre les formacions d'esquerra, sinó també d'un probable afebliment del centredreta que fins ara ha representat Macron. L'actual president no es podrà presentar a la reelecció i la incògnita és si el macronisme tindrà un candidat a l'altura de la figura del president. L'ex primer ministre Gabriel Attal aspira a succeir Macron, però tot està en l'aire.

El president encara no ha designat el seu successor i hi ha dubtes sobre si el moviment que va llançar l'inquilí de l'Elisi pot existir sense ell. "Probablement, el macronisme s'acabarà en els pròxims mesos", va afirmar dimarts la portaveu del govern francès, Sophie Primas, membre d'Els Republicans. La frase ha indignat els macronistes, però apunta a un dubte raonable tenint en compte que la formació del president –ara anomenada Renaixement– gira essencialment al voltant de la seva figura.