Les dones de Bèlgica i del Regne Unit es queden a casa per denunciar els abusos sexuals en l'oci nocturn

Els moviments Girls Night In i Balance Ton Bar han sorgit en resposta a la inacció dels governs

Mar Bermúdez i Jiménez
4 min
Unes noies en un club nocturn de festa en una imatge d'arxiu

BarcelonaLes dones a Bèlgica i al Regne Unit han cridat prou a la cultura de l'abús sexual entorn de l'oci nocturn i han boicotegen bars i clubs. En un moviment que evoca el Me Too, les xarxes s'han omplert de testimonis de víctimes amb els hashtags #Girlsnightin (les dones es queden a casa) al Regne Unit i #Balancetonbar (denuncia el teu bar) a Bèlgica i algunes ciutats franceses. Entre la multitud d'històries hi ha un modus operandi que destaca i que fins ara ha estat molt a l'ombra per la complexitat que suposa la seva detecció. Es tracta del que al Regne Unit es coneix amb el nom de spiking i és la pràctica abusiva de posar droga a la copa d'una dona i aprofitar quan està sota els seus efectes per sotmetre-la a abusos. Al Regne Unit, a més, s'hi suma ara una reinvenció de la pràctica: el needle spiking, que va un pas més enllà i en comptes de posar la substància a la beguda, directament l'injecten a la víctima punxant-la sense que se n'adoni.

#BalanceTonBar i #GirlsNightIn

En les últimes tres setmanes nombroses dones belgues han denunciat ser víctimes de violència sexual sotmeses contra la seva voluntat als efectes del GHB, una droga coneguda com "la droga del violador" que és un depressor del sistema nerviós. En només una setmana ja hi havia més de 200 casos descrits a les xarxes i actualment són més d'un miler. El cop sobre la taula de les dones respon a la inacció dels establiments i la falta de resposta de les autoritats policials i del govern.

Aquesta mateixa raó ha portat les joves britàniques a denunciar la passivitat davant la seva seguretat al sortir de festa. I és que les alarmes han saltat al Regne Unit per un increment "preocupant", tal com l'ha qualificat el cap de la Policia Nacional. La policia de Sussex va declarar que tenia nombroses denúncies de "persones que s'havien trobat malament durant o després d'una nit de festa, i algunes es trobaven marques de punxades al cos". Des de pèrdues de consciència i marejos fins a marques de punxada trobades l'endemà al matí, llacunes mentals i records esborronats són alguns dels testimonis. Els clubs nocturns tampoc assumeixen responsabilitats.

Mentre que en el cas belga el moviment va explotar el 10 d'octubre quan diverses joves van denunciar haver estat drogades i violades per un cambrer d'un bar d'una zona freqüentada per universitaris, al Regne Unit també van ser diferents campus universitaris del país que van començar a organitzar un boicot als clubs nocturns per forçar-los a repensar les mesures de seguretat. El boicot va anar acompanyat de manifestacions on es podien llegir eslògans com: Girls just wanna have fun, not get spiked (les dones només s'ho volen passar bé, no ser drogades).

El nombre de violacions a Anglaterra i Gal·les en l'últim any ha sigut "el més alt que s'ha registrat mai". Segons un informe publicat per l'Oficina Nacional d'Estadística (ONS per les sigles en anglès) -que té en compte les denúncies a la policia fins al juny- les violacions van representar el 37% (61.158 casos) de tots els delictes sexuals. Es tracta d'un augment del 8% respecte de l'any anterior, i els mesos entre abril i juny són els que presenten el creixement més elevat, del 19%, una xifra que suposa l'increment trimestral més elevat de tota la sèrie registrada. L'ONS assegura que la dada real de víctimes de violència sexual és molt més elevada que la de denúncies presentades.

Pel que fa a Bèlgica, dades recollides en un estudi conduït per diferents universitats asseguren que el 81% de les dones entre els 16 i 69 anys han sigut víctimes de violència sexual en algun moment de la seva vida. La web Violencessexuelles.be, a més, exposa que més del 90% de les agressions i violacions no es denuncien i moltes acaben sense sentència per l'agressor, especialment les relacionades amb el GHB, ja que la droga s'elimina del cos en unes 12 hores.

La resposta dels governs

Les joves britàniques van crear una petició popular per portar-la al Parlament, sota el títol "Feu legal que els clubs nocturns hagin de registrar meticulosament els assistents abans d'entrar". La petició va rebre més de 172.000 signatures i el 8 de novembre el Parlament va debatre la qüestió. Primer es va emetre un comunicat oficial que assegurava que "la llei existent ja permet prendre mesures per prevenir aquests horribles delictes", i pocs dies després, en el ple la parlamentària Rachel Maclean, del departament de Presidència, va deixar clar que "el govern dona suport a la posada en marxa d'iniciatives pilot per millorar la seguretat de les dones en els espais públics nocturns". Cal recordar que no és el primer moviment social dedicat a denunciar la violència masclista que té lloc al Regne Unit aquest 2021. Al mes de març hi va haver una allau de denúncies d'abusos en escoles i universitats que va generar un Me Too entre els centres educatius del país.

A Bèlgica, l'acumulació de casos va forçar el govern federal a reunir-se d'urgència amb el ministre de Justícia i la ministra d'Interior per analitzar la situació.

Però la inseguretat que senten les dones va molt més enllà de ser drogades. Segons dades que va publicar una investigació del Canal 4 (televisió britànica de referència), uns 2.000 policies del Regne Unit han estat acusats en algun moment de la seva trajectòria professional d'abusar del seu poder per aprofitar-se sexualment de dones. La preocupació per aquesta realitat va sorgir arran del cas de Sarah Everard, que va ser emmanillada, raptada, violada i assassinada per un policia.

stats