Estats Units

Doblement desnonats: Washington desmantella campaments de sensesostre per netejar la seva imatge

La ciutat, on viuen 6.000 persones sense llar, ha evacuat el parc amb més residents, situat a dos carrers de la Casa Blanca

6 min
portadaa

WashingtonLa ciutat de Washington, la capital del país més ric del món, ha al·legat que la inseguretat i la insalubritat són motius suficients per arrabassar les poques propietats dels sensesostre que viuen als seus parcs. Després de desmantellar el campament d'Union Station, li ha arribat el torn al de la plaça McPherson, situada a dos carrers de la Casa Blanca, on desenes de persones sense llar dormien cada nit en tendes de campanya i on s'havia constituït una petita comunitat. L'ARA ja va constatar al desembre les dures condicions en aquest i altres parcs d'una ciutat governada per demòcrates, que s'autoproclama la més progressista dels Estats Units.

A primera hora del matí, una comunitat formada per un centenar de treballadors socials, activistes i veïns de Washington s'han citat als voltants de la plaça McPherson, el parc de sensesostre més gran de la ciutat, que fa dues setmanes va rebre un avís de desnonament. S'hi han trobat un equip de neteja del Servei de Parcs Nacionals, acompanyat d'un fort desplegament policial, que tenia ordre d'evacuar el campament a les 10 h. Segons el recompte de l'Ajuntament, a aquella hora encara hi seguia havent unes 55 persones sense sostre, la majoria sense cap alternativa clara d'on anar: només 15 han aconseguit iniciar el feixuc procés burocràtic per aconseguir una alternativa habitacional. Els que no han tingut la mateixa sort es dispersaran per la ciutat, buscant espais lliures en altres parcs, després de presenciar en directe la separació de la seva petita –i conflictiva– família de McPherson.

"No calia tot aquest xou. S’han gastat centenars de milers de dòlars per abatre un globus xinès. Haurien pogut utilitzar una part molt petita d'aquests diners per allotjar-nos a tots en un hotel", lamentava el Dan, un home de 48 anys que en porta tres sense sostre i que ha decidit quedar-se al parc i resistir davant el que considera una injustícia. S'ha mantingut dret, estoic, durant dues hores mentre la policia buidava el campament tenda a tenda, llençant en una trituradora moltes de les pertinences dels seus habitants, incloent-hi tendes de campanya, medicaments, restes de menjar i paperassa. Finalment, les forces de seguretat l'han arrestat i se l'han emportat detingut en un furgó, però l'han alliberat al cap d'unes hores, segons ha informat el Servei de Parcs Nacionals.

La policia i els treballadors de neteja del Servei de Parcs Nacionals han retirat, tenda a tenda, totes les pertinences dels sensesostre.
Una activista aguantant, esgotada després d'hores de desnonament, una pancarta que diu: "No us cal desplaçar les persones per oferir-los un habitatge".
El Dan, un home de 48 anys que en porta tres sense sostre, mirant a la càmera mentre és detingut per resistir-se a abandonar el parc.

El mateix destí ha tingut un altre sensesostre, Daniel Kingery, de 61 anys, que els últims tres anys ha dormit gairebé cada nit a McPherson. "Tots aquests treballadors que veus vestits de blanc [l'equip de neteja del parc], només han vingut un parell de vegades en tot el temps que porto aquí. Se suposava que havien de netejar el parc de manera regular, però dues vegades en tres anys no és regularitat –deia–. Des de l'última vegada que van venir, la població de rates ha crescut, i no només ha incrementat en nombre, també en mida".

Gairebé cada vegada que l'equip de neteja aixecava una tenda, especialment les més antigues, desenes de rosegadors sortien de sota terra i s'escampaven pels voltants del campament. Propietat del govern federal, estava previst que el parc fos evacuat a l'abril, però l'Ajuntament va demanar oficialment que s'anticipés el desnonament, al·legant "riscos imminents de salut i seguretat", que incloïen "alts nivells de drogues il·legals i altres activitats delictives", i que "impedien l'actuació dels serveis socials".

La majoria de residents de McPherson han optat per abandonar el parc amb totes les seves propietats.
Brutícia acumulada al voltant d'una de les tendes. Darrere a la dreta, els treballadors de neteja del parc llençant tendes al camió trituradora.
Daniel Kingery, de 61 anys, descalç, parlant amb la policia moments abans de ser emmanillat.

El joc del Whac-A-Mole

"La majoria dels expulsats no saben on dormiran aquesta nit, ja que l'Ajuntament no els ha ofert cap alternativa", lamentava Daniel Witehead, director executiu de la National Coalition for the Homeless, que agrupa diverses associacions del país contra el sensellarisme. "Hem tingut moltes converses, tant amb el govern local com amb el federal. Els hem demanat que posposin el desnonament fins que aquestes persones tinguin un lloc digne on viure: els problemes dels sensesostre no se solucionaran d'aquesta manera. Hi ha motius estructurals darrere la seva situació, i el principal de tots és el desmesurat preu de l'habitatge a la ciutat i el país", deia.

"És com el joc del Whac-A-Mole [la màquina recreativa en què s'utilitza un martell per clavar cops a uns talps que van traient el cap i amagant-se]. Les autoritats ja poden anar buidant campaments, que n'apareixeran de nous en altres punts de la ciutat", assegura Eric Sheptock, que va viure en aquest i altres parcs de Washington fins que l'any 2019 va rebre la trucada d'un treballador social, que li assegurava que era elegible per aconseguir un habitatge assequible. "Va ser un procés molt llarg, d'un any i mig, així que vaig continuar al carrer fins al 2021", explica.

Els refugis, una alternativa perillosa

El districte de Colúmbia, on es troba la ciutat de Washington, ha posat a disposició dels sensesostre un total de 24 refugis. Suposen l'alternativa més viable per a tots els que han sigut desnonats, així com per a les 6.000 persones sense llar que hi ha a la ciutat segons la National Alliance to End Homelessness. A més, el pla estratègic adoptat per l'alcaldessa Muriel Bowser ha incidit en l'habitatge social, fet que ha contribuït a reduir el nombre de campaments. Les autoritats, consultades al desembre per aquest diari, calculen que hi ha 85 campaments de persones sense sostre a la ciutat, 49 menys que l'any passat. 

"M'he sentit més segura en aquest campament que en un refugi", explicava la Mary, una dona afroamericana de 55 anys, que preferia respondre amb un nom fals per motius de seguretat. Va ser desnonada de casa el dia 11 de gener i va decidir acudir a un refugi, on es va trobar amb unes condicions deplorables i amb un acarnissament especial sobre ella pel fet de ser dona i negra. "Aquesta ciutat ha de reconèixer que hi ha moltes realitats diferents, hi ha molts nivells de sensellarisme", afirma, i denuncia que al refugi on va estar durant una setmana va rebre "abús psicològic" des del primer moment: "Em van demanar si venia acompanyada del meu home, perquè no era un lloc segur", recordava. 

La policia emportant-se Daniel Kingery, que feia tres anys que vivia al parc de McPherson, emmanillat al seu furgó.
Una treballadora social ajudant un sensesostre a recollir les seves propietats abans del desallotjament. A la tanca, l'avís de tancament del parc.
La Mary, que no volgut donar el seu nom real però ha acceptat ser fotografiada, explica la seva història després que el parc hagi quedat buit.

Ara els antics habitants del parc, expulsats per motius de seguretat i salut, s'enfrontaran a un futur encara més insegur. "Hem unit les nostres veus davant l'administració, però ha sigut en va", lamentava entre llàgrimes Caroline Zagraniczny, voluntària del Ward 2 Mutual Aid, una organització que treballa per connectar els sensesostre amb els serveis bàsics, i que havia acudit a McPherson per ajudar-los a recollir les seves propietats abans de ser desnonats. "Diuen que són perillosos, però això és perquè no s'han acostat a parlar amb ells. Se suposava que aquesta era una ciutat acollidora, però han preferit desmantellar el campament per mantenir una bona imatge i no espantar el turisme".

stats