La divisió interna immobilitza la UE davant l'ofensiva a Gaza

Brussel·lesJa fa una setmana que va començar a escalar la violència a Jerusalem i Gaza, però a la Unió Europea els ministres d'Exteriors no es reuniran per abordar la qüestió fins aquest dimarts. "Sent realistes, no tenim capacitat de mediació. Això només ho poden fer els Estats Units, suposant que vulguin", reconeixia dijous passat l'Alt Representant de la Unió Europea, Josep Borrell, en un acte de l'Instituto Real Elcano. Si el cap de la diplomàcia europea ja acostuma a tenir un paper complicat a l'hora de representar vint-i-set perspectives diferents que en realitat són competència nacional, amb el conflicte Israel-Palestina directament es resigna i passa el testimoni a Washington.

La compareixença del portaveu d'Exteriors de la Comissió Europea, Peter Stano, d'aquest dilluns s'ha convertit en un driblatge constant, després que s'hagi tornat a fer visible la inacció europea davant el conflicte. Stano ha recordat que "qualsevol assumpte" de la política exterior europea ha de ser consensuat de manera unànime per tots els governs que la conformen, cosa que ha fet evident que Brussel·les, i més en concret, Josep Borrell, està amb els mans lligades davant una qüestió en la qual, començant per França i Alemanya, hi ha fortes divisions dins el Vell Continent.

La Unió Europea ha estrenat recentment un nou mecanisme de sancions internacionals per castigar les vulneracions de drets humans, un instrument que ha fet servir amb Rússia pel cas Navalni i també amb Birmània. Quan li han preguntat per què la Unió no preveu fer servir sancions davant els incompliments reiterats d'Israel a les resolucions de l'ONU, Stano ha assegurat que fins ara cap dels governs europeus ha posat l'opció sobre la taula i que, en qualsevol cas, la prioritat és aturar la violència a través de les eines diplomàtiques tradicionals.

Berlín, com Àustria, reitera constantment el dret d'Israel a defensar-se, un clam que Brussel·les replica, tot i que també reitera que els assentaments i les colònies d'Israel en territori palestí vulneren la llei internacional. El govern de l'ultraconservador austríac Sebastian Kurz hissava divendres passat la bandera d'Israel en senyal de "solidaritat", mentre que altres països, com Bèlgica, han enfurismat Tel Aviv. La ministra d'Exteriors belga, Sophie Wilmès (d'origen jueu), va assegurar que estan passant coses "difícils d'acceptar per part dels dos costats" sota les pressions de socialistes i verds dins la coalició de govern que demanen sancions contra Israel.

"Estic molt preocupada per la situació a Israel i Gaza. Condemno els atacs indiscriminats de Hamàs. Els civils de totes dues bandes han de ser protegits i la violència ha d'aturar-se immediatament", piulava divendres passat la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, resumint així la posició europea. Von der Leyen, alemanya i exministra de Defensa d'Angela Merkel, crida a aturar la violència i condemna només els atacs de Hamàs, però no l'ofensiva militar israeliana. Per això, Stano ha titllat "d'atac terrorista" el llançament de coets de les milícies palestines i ha defensat el dret d'Israel a defensar-se però fent un ús "proporcional" de la violència i d'acord amb la llei internacional i humanitària.

Segons el portaveu d'Exteriors, la reunió dels ministres d'Exteriors d'aquest dimarts té l'objectiu justament de decidir com pot contribuir la UE de manera efectiva a la desescalada de violència i de parlar "amb una sola veu" sobre el conflicte. Però la realitat de la Unió és tan complexa com que un país com Alemanya conviu amb Suècia, el primer país europeu que ha reconegut Palestina, o amb França, Irlanda o Espanya, partidaris de reconèixer-la per donar via a la solució dels dos estats. Europa ha donat milions d'euros en fons europeus a Palestina però fa constants equilibris amb Israel justament perquè un dels seus principals motors és Alemanya i perquè, al cap i a la fi, la majoria dels seus governs acaben alineant-s'hi. Per això, Borrell pot acabar fent poc més que cridar a la desescalada i pregar perquè els Estats Units apostin per la mediació.