Europa

Discriminacions i agressions als no-occidentals: Dinamarca té un greu problema de racisme

Vuit de cada deu persones de minories ètniques han patit un episodi de racisme en l’últim any, segons l’Institut danès pels Drets Humans

Òscar Gelis
4 min
Soldats de l'exèrcit danès (Forsvaret) passegen davant la sinagoga de Copenhaguen

CopenhaguenSiham El Haddad passejava un diumenge amb la seva família per Nørrebro, el barrí més multicultural de Copenhaguen, quan una dona es va apropar cap a ella increpant-la: "T’has de treure la bufanda (fent referència al hijab que portava), en sou masses, vosaltres!”. No era la primera vegada que El Haddad havia rebut insults racistes pel carrer, de vegades també l’han escopit. Amb enuig, El Haddad explicava: “Vaig néixer i créixer a Dinamarca, per tant, la meva família és danesa, però fets així em fan sentir de fora”. En un altre cas recent, el canal TV2 gravava un programa en què la Zainab i en Haryad (dos joves de 24 anys nascuts a Dinamarca), enviaven currículums a diferents empreses per fer pràctiques com a electricistes, però a cap dels dos els trucaven per a una entrevista de feina. En canvi, quan van canviar els noms dels seus currículums pel de Sara i Victor, i les seves fotografies, a la Sara li van trucar una vegada i al Víctor tres.

Aquests tres exemples de discriminació cap a persones d’origen no-occidental no són fets aïllats, segons revela un nou informe elaborat per l’Institut danès pels Drets Humans. És la primera vegada que es fa un estudi sobre el racisme i la discriminació tan exhaustiu en el país nòrdic, i els resultats són demolidors: vuit de cada deu persones que pertanyen a una minoria ètnica han patit episodis de discriminació o de racisme durant l’últim any. En l’estudi hi han participat 4.263 persones (nascudes a Dinamarca o que hi van arribar durant la seva infantesa), que han respost sobre el racisme percebut cap a ells mateixos, és a dir, en situacions en què la persona creu que ha patit perjudicis per raó d’ètnia. L’informe també recull que les persones que pateixen més aquest tipus d’agressions són els joves amb orígens de països de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica, o persones que porten símbols religiosos visibles, com una barba o un mocador al cap.

Una altra de les qüestions alarmants que revela és que sis de cada deu agressions racistes o discriminacions que s’han descrit en l’estudi estan recollides com a delictes d’odi en el Codi Penal. Això no implica que aquests casos es denunciïn, i molt sovint queden invisibilitats. Només l'11% de les agressions o discriminacions són denunciades a la policia, ja que les persones que ho pateixen creuen que no és útil fer-ho, i declaren que sovint també se senten discriminats per la policia. Rasmus Brygger és el cap d’anàlisi de dades de l’Institut danès pels Drets Humans, i qualifica els resultats com a sorprenents i molt preocupants: “Sabíem que teníem problemes, però es demostra que l’abast és molt gran i generalitzat”. Des de l’Institut pels Drets Humans s’apunta que el moviment #MeToo va generar un important debat al país nòrdic sobre el sexisme que va ajudar a conscienciar que s’havien de prendre mesures per prevenir-lo. Ara l’esperança és que aquest informe ajudi a subratllar que el racisme també és un problema en la societat danesa que requereix un pla d’acció en contra.

Per a la majoria dels enquestats, els episodis de racisme i discriminació no són episodis puntuals, sinó que declaren ser experiències negatives que es repeteixen en l’àmbit laboral, en els espais públics, o en el contacte amb les institucions governamentals: “L’informe detalla que aquests fets passen a tot arreu, però algunes de les situacions que més es repeteixen és quan una persona busca feina, vol llogar o comprar una casa, o intenta obtenir un préstec en el banc, això fa que les persones que ho pateixen siguin més vulnerables” explica Brygger. Com a conseqüència, l’informe també recull que quatre de cada deu persones que han patit una discriminació han considerat marxar del país malgrat ser el lloc on han nascut o han viscut la major part de la seva vida.

S'assenyala el clima polític i els mitjans

Sobre les causes que generen aquest clima de discriminació i racisme els enquestats destaquen que el debat polític i els mitjans de comunicació són factors que els fan sentir com a una minoria d’estrangers. Sobre això, l’any passat un informe de la Comissió de Racisme del Consell d’Europa advertia de l’augment de la discriminació i els discursos d’odi a Dinamarca, sobretot cap a la població musulmana. Com a exemple, l’informe assenyalava el moviment polític de l’ultranacionalista Rasmus Paludan, que es va fer famós als mitjans i a les xarxes per cremar còpies de l’Alcorà en públic.

L’informe també criticava els governs des del 2015 per aprovar legislacions com “la llei dels guetos” en els barris amb més immigració, o la “llei de les joies” contra els sol·licitants d’asil, ja que considera que la llei corria el risc d’estigmatitzar les persones immigrants (el 15 % de la població són immigrants o familiars d’immigrants nascuts en el país). Per fer front a la situació, el govern ja fa dos anys que treballa en l’elaboració d’un pla d’acció contra el racisme, però fins ara no s’ha presentat, ni encara se’n saben els detalls.

stats