Desputinització i risc de russofòbia al Bàltic
BarcelonaLa guerra continua complicant la vida a les repúbliques bàltiques enmig de situacions internes tan tenses com contradictòries. Els governs letó i estonià –sobretot– saben que el Kremlin aprofitarà qualsevol brot de malestar provinent de les comunitats de parla russa, que representen el 15% de la població d’Estònia i el 25% de la de Letònia, on ara mateix se sent fort el crit “Ens volen fer sentir vergonya de ser russos!”. Una consigna clarament antioccidental i de crítica al govern letó per haver blocat les emissions de les televisions russes i haver engegat procediments penals contra analistes i periodistes de parla russa. Fins al punt que l’associació de periodistes letons no s’ha estat de denunciar el que qualifica de persecució, mentre que la revista internacional Foreing Policy parla obertament de russofòbia.
La majoria dels russoparlants de Letònia i Estònia són descendents dels treballadors i militars empesos per Stalin a migrar al Bàltic amb la intenció de sovietitzar-lo i russificar-lo. El capgirament arribaria un cop desapareguda l’URSS, quan Letònia i Estònia van imposar a aquesta població d’origen rus exàmens de llengua i d’història si volien tenir accés a la ciutadania. Fins que no hi accedissin serien considerats “no ciutadans” amb drets socials –educació, sanitat i pensions– però sense cap dret polític: ni el de vot ni el de propietat de la terra. I quan semblava que aquest procés de reeducació es dissipava o s’apaivagava la guerra ha reobert ferides. Però, compte, perquè també ha fet emergir clars indicis d’antiputinisme.
Els estudis socials que ha anat publicant durant el 2022 l’empresa independent letona SKDS expressen símptomes de canvis dins de la comunitat russòfona. El març del 2022 el 90% de la població de parla letona es mostrava partidària d’Ucraïna i el 22% dels russoparlants donaven suport a Putin, una tendència que no es va consolidar, sinó que mutaria gradualment. A començaments del maig del 2022 l’SKDS informava que només el 12% dels russòfons de Letònia donaven suport a Putin.
Aprofundint en les dades, l’SKDS arribava a la conclusió que dins la comunitat russa de Letònia els valors de democràcia i llibertat s’estaven imposant als d’identitat de llengua i d’origen. I el partit socialdemòcrata Harmonia, votat per la majoria de russòfons –i que havia estat vinculat al partit putinista Rússia Unida–, proclamava que l’atac de Rússia a Ucraïna “té analogies amb els atacs de l’Alemanya nazi”, i que només la derrota militar russa faria possible una pau estable. I ara com ara Harmonia no se n’ha desdit.
La desputinització –i fins i tot desrussificació, no en el sentit cultural, però sí en el polític– d’amplis sectors de la comunitat russòfona del Bàltic sintonitza amb la dessovietització que es va viure entre el 1989 i el 1991, quan una gran majoria de russoparlants van votar per la independència en els referèndums d’autodeterminació: l’expectativa d’unir-se a Europa pesava més que la idea d’incorporar-se a una Rússia postsoviètica de futur incert. Ara, però, l’actitud maldestra i excloent d’algunes elits bàltiques podria fer malbé els avenços democràtics en el camp russòfon, dins el qual es valora positivament l’acollida que dona Letònia als ciutadans russos que fugen de la guerra i de la repressió de Putin. No és casual que la xarxa antiputinista Meduza tingui la seva base d’operacions en territori letó.
