La despesa militar espanyola superarà els 40.457 milions, més del 2% que reclama Trump

BarcelonaEl rearmament europeu alimentat per l'amenaça de Rússia i la pressió de Donald Trump s'emporta cada cop més diners públics a Europa. I Espanya no és una excepció. El govern de Pedro Sánchez ha modificat als pressupostos prorrogats la partida del ministeri de Defensa per ampliar-la en 10.471 milions d'euros, fins als 33.123 milions d'euros. Però, segons els càlculs del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, la xifra real de la despesa militar espanyola s'enfilarà 40.457 milions, és a dir el 2,48% del producte interior brut, gairebé mig punt per sobre del que reclama el president estatunidenc als socis de l'OTAN. Segons els investigadors, aquest increment de despesa, que té proporcions històriques, s'està fent de manera "camuflada" i es traduirà en retallades en partides socials.

Per a aquest càlcul el Centre Delàs aplica els criteris de la mateixa OTAN, que inclouen partides adjudicades d'altres ministeris, com els crèdits R+D per als fabricants d'armes que s'atribueixen a Indústria, la mútua militar, les pensions de guerra, les contribucions a organismes militars com la mateixa OTAN o les missions fora del país que van a càrrec del ministeri d'Exteriors, així com els crèdits i aportacions extraordinàries i els interessos del deute corresponents. Tenint en compte tots aquests conceptes, el Centre Delàs calcula que la despesa militar espanyola realment ja es va situar el 2024 en l'1,82% del PIB, és a dir, 28.945 milions d'euros. Aquest gener el ministre d'Economia espanyol, Carlos Cuerpo, va viatjar a Washington, on el seu homòleg estatunidenc li va reclamar que gastés més en defensa, cosa que Sánchez va confirmar sis dies més tard.

Entre l'increment de la despesa es preveuen una sèrie de programes sota l'epígraf de "Modernització i millora de les capacitats d'entrenament", que inclou un sistema làser dels caces Eurofighter fabricat per l'empresa israeliana Rafael, un dels 46 que el govern espanyol ha mantingut amb empreses israelianes tot i haver anunciat la cancel·lació dels contractes de compravenda pel genocidi de Gaza. També dins el capítol de "Noves tecnologies de telecomunicacions i seguretat", en què s'inclou una partida de 350 milions d'euros per a un sistema de ràdio tàctica adjudicada a la israeliana Elbit. El Delàs recorda que la compra d'armament a Israel beneficia les empreses que estan subministrant armament a l'exèrcit israelià per cometre un genocidi i reclama a les autoritats espanyoles que estableixin legalment la prohibició de compra i venda d'armament a Israel.

Cursa de rearmament

Les dades de l'Institut Internacional d'Investigació per a la Pau d'Estocolm (Sipri) acrediten un rècord en la despesa militar mundial fins als 2,7 bilions de dòlars, un increment del 9,4% respecte al 2023 que és el més important des de la Guerra Freda. Les regions on més s'ha disparat són Europa i el Pròxim Orient. Els països que més gasten en exèrcits són els Estats Units, la Xina, Rússia, Alemanya i l'Índia, que representen el 60% de la despesa total mundial. "La militarització de la UE també suposa una amenaça per a la pau i la seguretat dels seus ciutadans", adverteix Laëtitia Sédou, de la Xarxa Europea contra el Comerç d'Armes. "El recent pla de 800.000 milions d'euros addicionals en despesa militar per als pròxims anys implicarà tard o d'hora una reducció de la despesa pública en sanitat, pensions, educació o la lluita contra el canvi climàtic".