PRÒXIM ORIENT

La creixent corrupció a Tunísia gangrena la transició del país

Set anys després de la revolució sembla que les corrupteles són encara més presents arreu del territori

Tot i no haver-hi cap llei d’amnistia a Tunísia, pràcticament cap càrrec policial ha estat empresonat després de la caiguda del règim dictatorial de Ben Ali. Abdelkrim Laabidi és una excepció. L’any 2015 va ingressar a la presó i s’hi va passar un any i mig. Però no va ser pel seu paper en el règim de terror que va regnar al país durant més de dues dècades. El seu pecat va ser haver-se enfrontat a les xarxes de corrupció que utilitzaven l’aeroport de Tunis, del qual era màxim responsable de seguretat, com a punt d’entrada i sortida de mercaderies i diner negre. La seva història és un testimoni de fins a quin punt la corrupció ha penetrat a les entranyes de l’estat i la societat tunisianes.

“Gràcies a una delació vaig poder ordenar la intercepció de set maletes amb un total de 21 milions d’euros que una xarxa mafiosa intentava fer sortir per l’aeroport en direcció al Golf. Així va començar tot”, recorda Laabibi, un home de 51 anys, cabells platejats i posat seriós. Les setmanes següents va aconseguir desbaratar altres operacions semblants. “Això era responsabilitat del departament d’aduanes, però calculo que un 50% dels agents eren corruptes”, afirma. Poc després va començar una campanya de difamació en contra seva a diversos mitjans de comunicació, tots vinculats a lobis mafiosos. Per fer-lo caure, primer el van acusar de ser benalista, i després d’islamista.

L’assetjament va culminar en una estranya acusació davant un jutjat: un home assegurava que l’havia vist assegut en un cotxe amb un conegut jihadista acusat de l’assassinat del polític progressita Mohamed Brahmi el 2013. “Al judici, l’home se’n va penedir i va reconèixer que havia rebut diners per fer una declaració falsa. I es va arxivar el cas”, explica Laabidi mentre mostra un sumari judicial que confirma les seves paraules. Quan va sortir de la presó va fundar una ONG i ara dedica la vida a lluitar contra la corrupció, un autèntic flagell a Tunísia, l’únic país tocat per les anomenades Primaveres Àrabs que no ha caigut en una dictadura, el caos o la guerra civil.

Com més va, pitjor

Segons la majoria d’observadors, les corrupteles del clan Ben Ali van ser una de les espurnes que va encendre la metxa revolucionària a Tunísia. De fet, la revolta va tenir lloc dies després que una filtració de Wikileaks confirmés les sospites de la majoria de la població sobre la voracitat del dictador. “El règim no tenia ideologia. L’únic objectiu dels governants era enriquir-se. Era un exemple de cleptocràcia”, sosté la politòloga Olfa Lamloum. Paradoxalment, set anys després molts ciutadans es pregunten si la corrupció no és ara encara més present.

“Abans la corrupció es limitava a l’entorn de la família del president. Ara, en canvi, s’ha democratitzat. Molts funcionaris han començat a treballar amb les xarxes mafioses preexistents”, denuncia Laabidi. D’acord amb el rànquing anual elaborat per Transparency Interionational, Tunísia ocupa el número 74, pràcticament empatada amb la Xina i Sèrbia. La metodologia no permet fer una comparació amb la situació durant el règim de Ben Ali, però és indicatiu que l’any passat Tunísia obtingués pràcticament la mateixa puntuació que el 2012. En aquest àmbit està estancada.

Quan va pujar al càrrec de primer ministre l’estiu del 2016, Iussuf Xahed va prometre que iniciaria una croada contra la corrupció. Seguint aquesta lògica, el mes passat va destituir el ministre d’Energia i quatre alts càrrecs més per un escàndol relacionat amb l’explotació d’uns pous del petroli. Uns mesos abans havia caigut el ministre d’Inversions, condemnat a tres anys per frau.

Tanmateix, molts ciutadans consideren que aquestes mesures són només cops d’efecte que no faran canviar res sobre el terreny. “Potser Xahed és sincer, però la tasca el supera”, deixa anar Laabidi. Per fer-se una idea de la dificultat de l’empresa s’ha de tenir en compte que es calcula que quasi la meitat del PIB podria correspondre a l’economia submergida. En aquest sentit, Chawki Tabib, el reputat president de la Instància Nacional de la Lluita contra la Corrupció, la setmana passada va llançar una seriosa advertència sobre la infiltració dels “lobis mafiosos” en les institucions de l’Estat. Entre d’altres va esmentar “els cossos de seguretat, la justícia i els partits polítics”, a més dels mitjans de comunicació. Segons Tabib, si no s’hi posa remei el país podria experimentar un retorn a la dictadura.

Les seves paraules semblen un pèl alarmistes, perquè no es perfila cap institució o personalitat capaç de fer un cop d’estat amb èxit, però el desencant de la població és evident i va en augment, cosa que soscava la legitimitat del sistema. Algunes enquestes apunten que prop del 80% dels ciutadans consideren que el país “va en la direcció incorrecta”, i una majoria desconfien dels polítics per resoldre els problemes del país.

Així doncs, no és estrany que només el 20% del cens votés a les eleccions locals del mes de maig, les primeres en democràcia.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF