eleccions

Canvi polític a Corea del Sud: el progressista Lee Jae-myung guanya les eleccions

El nou líder reformarà la Constitució per evitar que futurs presidents puguin decretar una llei marcial

El president electe de Corea del Sud, Lee Jae-myung
4 min

PequínCorea del Sud gira full i elegeix president el líder de l'oposició Lee Jae-myung per posar fi a la crisi política. Aquest dimarts davant del Parlament s'ha desencadenat l'eufòria de milers de partidaris de Lee amb la victòria del candidat que esperen que sàpiga restaurar la confiança en la democràcia.

Lee Jae-myung, del Partit Demòcrata, s'ha imposat netament al seu rival Kim Moon-soo, del Partit del Poder Popular (PPP) governant. El candidat progressista ha guanyat amb el 48% dels vots mentre que el conservador només n'ha obtingut el 42%. La clara victòria reforça el canvi electoral. La participació ha estat rècord i ha arribat al 79,4%. És la més alta dels últims 28 anys i demostra la mobilització de la població en un moment de gran agitació política.

Durant la seva campanya, Lee ha assegurat que la seva prioritat és blindar les institucions i reformar la Constitució per evitar que futurs presidents puguin decretar una llei marcial.

El president destituït Yoon Suk-yeol va desencadenar una crisi política al declarar la llei marcial durant unes hores el desembre passat. Les mobilitzacions als carrers i la pressió del parlament van provocar la seva destitució i ara està esperant judici per insurrecció. Les eleccions posen punt final a sis mesos de buit de lideratge.

Lee Jae-myung, acompanyat de la seva dona.

A més d'intentar recosir la societat sud-coreana i rebaixar la polarització, Lee s'haurà de posar ràpidament al capdavant del país per encarar altres problemes.

Els aranzels de Trump

L’economia viu un període fràgil. Corea del Sud és molt dependent de les exportacions i els aranzels de Trump són un greu problema. Les negociacions amb els Estats Units necessiten una presidència forta. El país també requereix estabilitat per restaurar la confiança internacional.

El programa del guanyador de les eleccions preveu revitalitzar l'economia, controlar el poder dels grans conglomerats familiars, augmentar la despesa pública i millorar la protecció laboral. També preveu reduir la dependència del carbó.

En comparació amb la campanya electoral de 2022, en aquesta ocasió Lee ha moderat el missatge i s'ha allunyat de propostes massa radicals. Tot i que sosté que en política exterior Corea del Sud ha de defensar els seus interessos, ha ratificat que els Estats Units n'és el principal aliat.

El nou president tindrà l’avantatge que el seu partit té majoria parlamentària i podrà governar sense oposició a les seves iniciatives legislatives.

Lee Jae-myung ha sabut aglutinar els votants que volien un canvi. Les eleccions s'han vist en gran mesura com un referèndum sobre la declaració de la llei marcial. Aquesta decisió va fracturar el mateix partit del cessat president Yoon Suk-yeol i va posar en contra altres formacions de dretes. La llei marcial significava tornar a etapes predemocràtiques. Al contrari que en altres països, com Espanya, a Corea del Sud la lluita contra la dictadura militar va ser transversal i no va generar una fractura entre dretes i esquerres.

Tot i el triomf i l'alta participació durant la campanya, també s'ha sentit la desafecció dels votants. Cap candidat no ha entusiasmat.

No es pot oblidar que al vencedor l'espera un viacrucis judicial, ja que té pendents causes per suposades declaracions falses a l'anterior campanya electoral. Mentre que el derrotat Kim, marcat per l'ombra de Yoon, no ha aconseguit entusiasmar ni els seus seguidors. Els altres candidats ni tan sols han representat una opció. Les enquestes i els analistes han destacat que es votava sota el principi de “mal menor”. El país necessita sortir d'un decenni de turbulències polítiques contínues i restaurar la confiança en la política.

Aquests sis últims mesos el país ha estat més polaritzat i la política s'ha tornat més violenta. Els dos candidats principals s'han llançat tota mena d'atacs personals durant la campanya.

D'activista a president

Si alguna cosa destaca de la figura de Lee Jae-myung és la seva resiliència. Lee ha fet campanya amb una armilla antibales i ha fet mítings protegit per un vidre blindat. Ha rebut amenaces de mort des que va llançar la seva candidatura a president. En el seu cas sap que les amenaces no s'han de prendre a la lleugera. A principis del 2004 va ser víctima d'un atemptat. A Busan un home el va apunyalar al coll i va haver de ser operat. L'atacant va confessar que el volia matar per evitar que fos president.

Lee té un perfil diferent de la majoria de la classe política. Va començar a treballar de manera il·legal en una fàbrica als dotze anys, la seva família era pobra. Un accident laboral li va deixar seqüeles permanents al braç esquerre. Va aconseguir amb beques estudiar dret. Inspirat per la figura del que va ser president, Roh Moo-hyun, es va dedicar a la defensa dels drets humans als anys vuitanta.

Va entrar en política el 2004, va ser elegit alcalde de Seongnam el 2010 i posteriorment governador de la província de Gyeonggi, la més poblada del país. El 2017 ja es va presentar a les primàries del Partit Demòcrata per ser candidat a la presidència, però va ser derrotat pel seu coreligionari Moon Jae-in.

A les eleccions del 2023 va aconseguir ser elegit candidat presidencial, però va perdre per un estret marge –0,73 punts– contra el conservador Yoon Suk-yeol.

A Corea del Sud el mandat presidencial és només de cinc anys, però Lee Jae-myung planteja una reforma de la llei perquè es permetin en el futur dos mandats consecutius.

stats