Internacional 25/01/2021

Conte dimitirà aquest dimarts com a primer ministre d'Itàlia

El mandatari espera que se li encarregui la formació d'un nou govern per posar fi a la crisi política que viu el país

Soraya Melguizo
3 min
Giuseppe Conte durant el vot de confiança de la setmana passada al parlament.
Disponible en:

MilàEl govern italià té les hores comptades. La sortida d'Itàlia Viva, el partit de l'ex primer ministre Matteo Renzi, de la coalició de govern ha deixat l'executiu liderat per Giuseppe Conte davant un puzle difícil de reconstruir. El mandatari italià va superar pels pèls una votació de confiança al Senat la setmana passada i va guanyar temps per intentar trobar nous suports parlamentaris. Però els números no quadren i el primer ministre presentarà la seva dimissió aquest dimarts amb l'esperança que el cap de la República, el president Sergio Mattarella, li encarregui la formació d'un nou executiu.

Després d'una setmana frenètica de negociacions entre les diferents forces parlamentàries per intentar trobar un exèrcit de parlamentaris trànsfugues que donin oxigen al govern de Conte, la situació s'ha precipitat en els últims dies després que Itàlia Viva confirmés que dimecres que ve al Senat votarà en contra de la gestió del ministre de Justícia, exponent del Moviment Cinc Estrelles (M5E) i impulsor d'una polèmica reforma. La caiguda de Bonafede, un dels principals suports de Conte dins del partit, arrossegaria el primer ministre, que tenint en compte aquest horitzó ha decidit avançar la seva dimissió.

Però el final de la segona experiència política de Conte al capdavant del govern transalpí no significa la fi de la seva carrera com a primer ministre. L'objectiu del mandatari italià és desencallar amb la seva renúncia una crisi política que ha deixat en minoria el seu equip enmig de la pandèmia. Com? Conte espera que el president de la República decideixi resoldre en temps rècord la crisi per evitar mals majors i, després d'unes ràpides consultes amb la resta de partits, opti per encarregar-li de nou la formació d'un govern. El tercer en tres anys.

Les negociacions per donar llum verda a un "Conte-ter", com s'ha batejat al país el possible tercer executiu presidit per l'advocat –amb un nou programa i un nou gabinet–, ja han començat. Però les opcions de l'encara primer ministre italià no són tantes. Conte necessita el suport d'Itàlia Viva i d'altres forces centristes per sobreviure. Però des del M5E es neguen a obrir la porta de nou a Matteo Renzi, a qui consideren responsable d'haver fet esclatar una inoportuna crisi, després d'abandonar la coalició governativa que formava al costat dels grillinos del M5E, els socialdemòcrates del PD i Lliures i Iguals.

Pendents de Mattarella

Amb la dimissió del primer ministre, la pilota passa ara a Sergio Mattarella. Si Conte no obté prou suports per encapçalar un nou gabinet, el president de la República podria encarregar la formació d'un govern a un altre exponent de centreesquerra i arxivar així l'experiència política del mateix Conte. Una opció que permetria un retorn de Renzi a la majoria parlamentària, però a la qual s'oposen els grillinos. "La transició cap a l'anomenat Conte-ter és l'única sortida a aquesta infame crisi", sostenen des del Cinc Estrelles, que reiteren que la delicada situació epidemiològica que torna a viure el país necessita una certa estabilitat política per fer-hi front.

Mentrestant, la crisi política està passant factura també a l'oposició de centredreta, que es mostra dividida. Mentre la Lliga i els Germans d'Itàlia pressionen perquè Mattarella convoqui eleccions anticipades, Silvio Berlusconi ha dit que està disposat a donar suport a un govern d'unitat institucional que eviti les urnes.

La segona dimissió

Aquesta serà la segona vegada en menys de tres anys que Giuseppe Conte dimiteix com a primer ministre d'Itàlia. La primera va ser a l'agost del 2019, després que el líder de la Lliga, Matteo Salvini, fes caure el govern amb el M5E per forçar un avançament electoral que mai es va produir. Havien passat només 15 mesos des que un desconegut advocat i professor universitari es convertia en el primer ministre del país transalpí. Aquell govern era el 29è des del final de la Segona Guerra Mundial, una mostra de la curta vida que, en les últimes dècades, tenen els governs a Itàlia. Llavors, molts van donar per liquidada la seva breu carrera política, però el jurista –que s'ha volgut presentar davant la població com "l'advocat del poble"– va saber com erigir-se en l'única figura de consens capaç d'unir els grillinos amb el PD.

En poc més d'un any, Conte va passar de ser el líder d'un executiu populista i sobiranista –marcat per la presència de Matteo Salvini– a un defensor a ultrança de la Unió Europea amb perfil propi. Però quan el nou gabinet amb prou feines havia arrencat, el coronavirus es va començar a estendre sense control pel nord d'Itàlia. La seva gestió personalista de la pandèmia l'ha convertit, però, en el polític més ben valorat el 2020, segons un recent estudi demoscòpic. I aquesta crisi podria acabar impulsant definitivament la seva carrera política. Segons un altre estudi, si Conte decidís fundar el seu propi partit, obtindria el 16% dels vots, només per darrere de la Lliga de Salvini.

stats