Putin dinamita les converses amb Ucraïna amb demandes impossibles

MoscouLes expectatives eren mínimes i els resultats han estat nuls. Les primeres converses entre Rússia i Ucraïna en tres anys estaven condemnades al fracàs des del moment en què els enviats de Vladímir Putin han exigit que l’exèrcit ucraïnès es retirés de les parts de les regions que Moscou es va annexionar a la Constitució, però que estan sota domini de Kíiv. Aquesta ha estat la condició que la delegació russa ha posat per acceptar l’alto el foc que demanava Volodímir Zelenski.

Fonts de la delegació ucraïnesa han lamentat a diversos mitjans que les demandes dels emissaris del Kremlin estaven “fora de tota realitat” i que “anaven molt més enllà” de qualsevol escenari discutit anteriorment. Aquestes mateixes fonts asseguren que, davant la negativa de la delegació de Kíiv a assumir les exigències de Moscou, la delegació russa ha amenaçat dient que “la propera vegada seran cinc regions”, en lloc de quatre. Es refereixen a Dnipró, una altra província de l’est d’Ucraïna, que se sumaria a Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, ocupades parcialment per l’exèrcit rus.

A més, un diputat ucraïnès, Oleksí Gonxareko, ha explicat que Rússia volia que es creés una zona de seguretat a la regió de Sumi, on les tropes de Moscou estan duent a terme una ofensiva. Si no, també han amenaçat d’annexionar-se aquest territori.

Tot i això, les parts han acordat presentar de manera detallada les seves propostes per a un alto el foc, que ja s'han demostrat antagòniques, per més endavant continuar discutint-les. L'únic acord tangible de la trobada ha estat un intercanvi de presoners de guerra, mil per cada bàndol, en una data que no ha volgut revelar.

En acabar la reunió, el líder de la delegació russa, Vladímir Medinski, s'ha mostrat "satisfet" amb el resultat de les converses i ha afirmat estar "preparats per continuar els contactes". Ha explicat que la delegació ucraïnesa ha reclamat "negociacions directes" entre Putin i Zelenski i que "ho tindran en compte".

Segons ha explicat a The Economist una font de les converses, Medinski, un apassionat de la història de Rússia i un dels ideòlegs del revisionisme històric del Kremlin, ha fet el següent comentari: “No volem la guerra, però estem preparats per a lluitar un any, dos o tres, els que faci falta. Vam lluitar per Suècia 21 anys. Quant de temps esteu disposats a lluitar? I a Pere el Gran, sabeu qui el va finançar? Anglaterra i França. Suècia encara avui seria una gran potència si no hagués estat per això.”

Les negociacions, al Palau Dolmabahce, a la riba del Bòsfor, han durat dues hores i s’han fet finalment amb la mediació de Turquia, representada pel seu ministre d'Exteriors, Hakan Fidan. Abans de començar, ha fet un discurs de benvinguda en què ha demanat una treva immediata. "Mentre la guerra continua, cal posar fi al foc", ha afirmat i ha afegit que "hi ha dos camins: un ens porta a la pau; el segon ens conduirà a una destrucció encara més gran". També ha apuntat que aquesta reunió determinarà una possible futura trobada entre Putin i Zelenski.

Vetos i expectatives mínimes

Just abans d’aquestes converses hi ha hagut una reunió a tres bandes, al mateix lloc, entre la delegació ucraïnesa, representants de Turquia i el secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio. I encara abans, segons el mitjà ucraïnès Suspilne, Umérov, acompanyat del ministre d’Exteriors ucraïnès, Andrí Sibiha, i de l’assessor de Zelenski Andrí Iermak, s’han citat amb l’enviat especial de Trump, Keith Kellogg, i assessors francesos, britànics i alemanys.

Segons el mitjà ucraïnès Suspilne, Moscou s’havia oposat també a la presència nord-americana a les converses russo-ucraïneses. Això ha provocat malestar en la delegació de Kíiv. Una font ha explicat a aquest mitjà que es tracta d'"un intent de pertorbar el procés de pau, de soscavar-lo". "Si han vingut a resoldre realment el problema, a fer passos cap a la pau, aleshores haurien d'estar interessats a tenir els nord-americans a la sala per veure-ho.", ha afegit.

Anteriorment Medinski ha parlat en solitari amb un funcionari del departament d’Estat, Michael Anton, tot i que no amb Rubio, que en les hores prèvies s’havia mostrat especialment pessimista sobre els possibles progressos. “Espero equivocar-me al 100% i que puguem veure un alto el foc. Però, sincerament, ho dubto. Necessitem que Trump hi intervingui directament”, ha dit.