La catàstrofe climàtica comença a l'Àsia

BarcelonaA The uninhabitable Earth, un dels millors llibres sobre l’emergència climàtica, David Wallace-Wells explica que el perill del canvi climàtic no és que es produeixin catàstrofes naturals. Han passat durant tota la història humana. El problema és la seva freqüència. Si abans una sequera, un incendi o una pluja extrema es produïen cada dècada o segles, amb el canvi climàtic aquests esdeveniments extrems es repetiran de manera cada cop més freqüent, cada pocs mesos o anys. El que és excepcional s’anirà normalitzant. Aquest agost, a l'Àsia, hem pogut veure com serà aquest nou món immers en la catàstrofe climàtica.

El cas més extrem ha estat el Pakistan. El país ha estat assetjat per riuades i inundacions com no s’havien produït en anys. Més d’un miler de persones han mort, més d’un milió de cases han quedat destruïdes i un terç del territori ha quedat afectat per aquesta catàstrofe natural. A Corea del Sud també han patit pluges com no s’havien vist en dècades. Amb una infraestructura millor que el Pakistan, les morts i la destrucció han estat inferiors. Malgrat tot, diverses zones de Seül han quedat inundades i hi ha hagut apagades causades per l’aigua.

La Xina ha viscut una situació inversa. Ha patit una onada de calor amb una intensitat com no es recordava al país. I tampoc al món: alguns científics asseguren que, per combinació d’altes temperatures, durada i abast, es tracta de l’onada de calor més severa de la que hi ha constància als registres. Aquest augment de les temperatures ha generat sequeres a la Xina. La més dramàtica ha afectat els territoris de Sichuan i Chongqing, una zona estratègica, ja que allà hi ha les centrals hidroelèctriques que alimenten d’electricitat bona part de la Xina durant l’estiu. A la Xina podem veure la vinculació directa entre canvi climàtic i escassetat energètica: amb la sequera d’aquest any no hi ha hagut aigua i, per tant, tampoc energia. El govern xinès ha hagut de paralitzar indústries i dur a terme apagades per falta d’electricitat provinent de Sichuan. Resultat: més estrès per a una economia xinesa afectada pels constants confinaments imposats per la política de “covid zero”. Més estrès, per tant, per a l’economia mundial.

Com la resta del món, l'Àsia no està pas esperant el canvi climàtic, sinó que ja hi està convivint. A Occident, que per geografia té un clima moderat, el gruix dels esforços en relació amb l’emergència climàtica es dediquen encara a la mitigació, és a dir, a intentar reduir al màxim l’augment global de les temperatures. L’exemple més clar de mitigació és la transició verda que molts països europeus estan tirant endavant. A l'Àsia la història és diferent: no només ha d’invertir en mitigació, sinó també en adaptació, és a dir, en tecnologies o infraestructures que facin la vida suportable i possible sota les condicions de canvi climàtic que molts països asiàtics ja estan patint.

L’històric president de Singapur Lee Kuan Yew deia que l’invent que més havia revolucionat l’economia singapuresa va ser l’aire condicionat. Situada a una zona tropical de calors extremes, aquesta tecnologia de refredament de l’aire va fer possible que a Singapur també s’hi pogués treballar durant les hores més dures de calor. L’aire condicionat és símbol de la paradoxa de la tragèdia climàtica: la tecnologia que fa possible viure sota el canvi climàtic contribueix a generar-ne més. Però hi ha altres opcions. Els països que veuen de manera més urgent que seran afectats pel canvi climàtic ja han començat a fer preparatius per adaptar-s’hi. A Singapur volen que el 2030 el 80% dels edificis siguin “verds”, amb una infraestructura que conservi millor el fred i alhora utilitzi menys energia. A Bangladesh, un dels països amb més risc de quedar inundat per l’augment del nivell de l’aigua, ja estan creant estratègies d’adaptació per deixar fluir, i no simplement contenir, part d’aquest increment que estan segurs que patiran. A la Xina estan creant “ciutats esponja” capacitades per absorbir les inundacions cada cop més freqüents al país. Si volem entendre com serà la vida sota el canvi climàtic, hem de mirar cap a l'Àsia.