Qui és qui en el cas de la desaparició de Jamal Khashoggi?

Les claus que assenyalen darrere el crim el príncep hereu de l'Aràbia Saudita 

Imatges de la càmera de seguretat de l'entrada de Khashoggi al consolat d'Istanbul, el passat 2 d'octubre / REUTERS

La desaparició i mort del periodista saudita Jamal Khashoggi ha provocat una cadena de reaccions internacionals que assenyala directament la corona de l'Aràbia Saudita, que ha canviat la versió dels fets diverses vegades, passant de la negació a l'admissió amb matisos de la mort de Khashoggi. El cas ha deixat de ser, per tant, un simple succés luctuós i ha fet que la Unió Europea, els Estats Units i Turquia s'hagin de posicionar sobre un dels socis més fidels d'Occident que d'uns anys ençà havia aconseguit vendre una imatge de renovació i modernització liderada pel príncep hereu, Mohamed bin Salman, l'home acusat de donar l'ordre d'executar el periodista dissident i la persona a qui s'intenta salvar per no enfosquir-li el futur.

Qui és Khashoggi?

Jamal Khashoggi, de 59 anys, s'havia guanyat renom internacional per la crítica a la monarquia de l'Aràbia Saudita, després d'haver estat assessor del príncep Turki bin Faisal, excap de la intel·ligència, i un dels purgats per Mohamed bin Salman. El periodista no es va creure l'esperit oberturista que prometia l'hereu del tron i el va criticar moderadament per haver inclòs els Germans Musulmans dins de la llista d'organitzacions terroristes. Fa un any es va exiliar assegurant que li havien "ordenat callar", una decisió que va justificar en un article al 'Washington Post', la tribuna que li permetia acusar la monarquia de reprimir els drets i les llibertats. En el seu últim escrit, publicat pòstumament al diari nord-americà, Khashoggi s'adreçava a Bin Salman i li demanava que posés fi a la guerra del Iemen.

Quan desapareix?

A Khashoggi se li perd la pista el dia 2 d'octubre a mig matí, quan va entrar al consolat saudita d'Istanbul, on havia de recollir la documentació que li permetria casar-se amb la seva promesa, una jove turca, que l'esperava fora. El consolat sabia que hi aniria perquè tenia una cita prèvia. El periodista ja no en va sortir, i van començar les especulacions per trobar un sentit a la misteriosa desaparició.

Qui alerta dels fets?

Hatice Cengiz, la promesa de Khashoggi, alerta les amistats del periodista que no ha sortit del consolat. El govern turc de Recep Tayyip Erdogan filtra als mitjans locals les imatges de les càmeres de seguretat que el segueixen i constaten la presència d'homes sospitosos d'haver format part del comando encarregat de l'assassinat. Sense publicar-lo, els mitjans turcs asseguren que han tingut accés a un àudio del moment de la mort del periodista, que hauria estat esquarterat de viu en viu en una macabra operació dirigida per un forense saudita, que arriba a posar-se uns auriculars amb música mentre executa la matança. Els serveis turcs apunten que el cos esquarterat de Khashoggi es el posen en bosses de plàstic, que treuen de l'edifici i fiquen en una furgoneta que espera a la porta del darrere. Pel que fa als integrants de la banda, la majoria marxen de Turquia al cap de poques hores i després s'enlairen cap a Riad en un jet privat.

La connexió de l'assassinat amb el príncep hereu ve de la suposada implicació de  Maher Abdulaziz Mutreb, un diplomàtic que va acompanyar Bin Salman en la seva recent visita a Espanya i França. 

Turquia ha posat sota protecció les 24 hores del dia  Hatice Cengiz, però no ha explicat si té indicis que la seva integritat corri cap risc.

Quina versió en dona l'Aràbia Saudita?

En un primer moment l'Aràbia Saudita nega qualsevol implicació en la desaparició de Khashoggi i assegura fins i tot que la seva visita dins del consolat dura pocs minuts. Les càmeres de seguretat, però, enregistren la seva entrada però no la sortida.

El dissabte 20 d'octubre, 18 dies després de la desaparició, l'Aràbia Saudita admet que el periodista no és viu però atribueix la seva mort a una "baralla" amb membres de la seguretat del consolat. Fonts oficials han explicat que arran d'una investigació interna s'han detingut 18 persones però subratllen que en cap cas hi ha una implicació de la corona i rebutgen, per tant, l'autoria intel·lectual del príncep hereu.

Però, malgrat admetre el "gran error" de la mort del periodista, la monarquia absolutista no respon a les versions contradictòries que ha donat ni ha detallat on són les restes mortals.

Què en diuen els Estats Units?

Donald Trump ha intentat fer equilibris per evitar fer retrets als seus "amics" saudites però ha afirmat que la versió de la baralla és poc creïble. "L'Aràbia Saudita és un gran aliat, però el que ha passat és inacceptable", ha dit. En efecte, Washington no té intenció de revisar les seves aliances militars ni comercials amb la monarquia teocràtica i els experts asseguren que no convé ni a nord-americans ni a saudites un enfrontament diplomàtic en què tots dos bàndols hi tindrien molt a perdre i, en tot cas, minimitzen l'impacte que pugui tenir la crisi. Els dos països es necessiten per contrarestar el poder dels xiïtes de l'Iran i els grups terroristes actius al Pròxim Orient .

La Unió Europea s'ha posicionat?

Des de Brussel·les i en la línia de l'ONU s'ha demanat a Riad que arribi fins al final en la investigació per aclarir la desaparició i mort del periodista i castigar-ne els responsables, però ara per ara no hi ha sobre la taula una amenaça o avís de sancions, com s'ha fet amb altres països menys poderosos econòmicament. L'Aràbia Saudita és un dels grans exportadors de petroli del món i influeix en la fixació dels preus al mercat, de manera que un Riad enfadat pot fer encarir el cru i, de retruc, perjudicar la recuperació econòmica.

Més ferms s'han mostrat els governs d'Alemanya, França i el Regne Unit, que han fet un comunicat conjunt rebutjant la versió saudita de la mort en una baralla. Espanya, però, s'ha mantingut al marge d'aquest posicionament i, amb la polèmica encara viva del contracte de les 400 bombes amb Riad, ha preferit alinear-se amb la tebior de l'ONU i la UE. 

En canvi, Angela Merkel ha donat l'ordre de deixar de vendre armes a Riad, tot i que la decisió té poc impacte perquè, a diferència d'Espanya, Alemanya no n'és un gran exportador.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF