Internacional 28/04/2021

La cap de govern d'Irlanda del Nord paga el preu d'un Brexit que desestabilitza la província

Arlene Foster presenta la renúncia forçada per una revolta dels grups parlamentaris de Belfast i Westminster

2 min
Boris Johnson i Arlene Foster en una imatge del 2 de juliol del 2019, quan l'ara 'premier' britànic competia pel lideratge del partit i feia promeses a l'unionisme que, finalment, no ha pogut complir

LondresTemps turbulents per a Irlanda del Nord. Arlene Foster, cap de govern de la província i líder del Partit Democràtic Unionista (DUP), ha presentat la renúncia a totes dues responsabilitats aquest dimecres a la tarda. Després de cinc anys, deixarà el càrrec orgànic el 28 de maig i l'institucional a finals de juny. Foster cau finalment víctima de la revolta del grup parlamentari a l'Assemblea de Stormont i dels diputats de Westminister, que aquest dimarts van signar majoritàriament una carta per promoure una moció de confiança.

Però Arlene Foster, de 51 anys, és una víctima política més de la inestabilitat que el Brexit ha creat als sis comtats del nord de l'illa i de la insatisfacció que el Protocol d'Irlanda del Nord ha generat entre les bases unionistes. En última instància, els partidaris de la corona britànica s'han sentit traïts pel primer ministre britànic, Boris Johnson, que ha trencat conscientment la promesa feta durant la campanya electoral del 2019, segons la qual no hi hauria una frontera interior entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord arran del Brexit.

Foster s'hi va mostrar d'acord assegurant que la sortida de la UE aportaria a Irlanda del Nord el millor dels dos mons: el mercat intern del Regne Unit i la pertinença al mercat únic de la UE. La realitat, però, era ben distinta i l'unionisme ha caigut de quatre potes en el parany dels brexiters, que els han utilitzat com titelles.

I és que les promeses de Johnson eren impossibles de complir: el fet de mantenir Irlanda del Nord en el mercat únic de la UE obligava a fer controls duaners a fi i efecte d'evitar una frontera interior a l'illa.

La insistència de Foster en no acceptar l'acord del Brexit que proposava Theresa May –que inicialment no va ser partidària de trencar amb Brussel·les–, i la seva proximitat als plantejament de Johnson, que li ha girat l'esquena quan no ha necessitat més els seus vots al Parlament, han reblat el clau en el taüt polític d'una dona també criticada des de les pròpies files per l'allunyament de les posicions més retrògrades socialment, i en termes religiosos, de l'unionisme nord-irlandès més primari, oposat a l'avortament i als matrimonis entre homosexuals.

Des de principis d'any, i arran de les conseqüències del Brexit, els problemes d'abastiment a la província de determinats productes s'han fet evidents i la resposta de l'unionisme no s'ha fet esperar. Des d'amenaces als funcionaris que havien de controlar el moviment de les mercaderies que entraven a Irlanda del Nord fins a nou dies d'incidents als carrers de Belfast i altres ciutats del nord, en l'esclat de violència més greu que la província ha viscut els últims anys.

No hi ha, de moment, un candidat o candidata clar a substituir Foster, però en funció de qui sigui el futur o la futura líder unionista, la pressió des de Belfast perquè Londres trenqui el Protocol Nord-irlandès es pot fer cada cop més intensa.

La renúncia de Foster es produeix, precisament, un dia després que el Parlament Europeu hagi aprovat finalment l'acord comercial del post-Brexit i que la president de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, advertís ahir, des de Brussel·les, que qualsevol incompliment dels pactes per part del Regne Unit seria denunciat per les institucions comunitàries.

stats