Aude Darnal: "Cal aprofitar la desfeta de USAID per reformar totalment el sistema d'ajuda internacional"

BarcelonaAude Darnal, investigadora del programa El Sud Global en l’ordre mundial de l'Stimson Center de Washington, va ser a Barcelona per participar al debat Divergències convergències. Són possibles formes diferents de relació entre Europa, els EUA i el Sud Global?, organitzat pel Palau Macaya de la Fundació La Caixa.

Com s'està reposicionant el Sud Global davant del nou ordre mundial impulsat per Donald Trump?

— L'administració de Trump aporta molts canvis, però també certa continuïtat amb l'anterior administració Biden: cap dels dos aposten per la reforma de l'arquitectura financera i el sistema de governança global. Com s'hi adaptarà el Sud Global dependrà de cada país i de cada regió. Alguns, com l'Argentina de Milei, s'alineen amb Trump, i també se'n beneficia l'extrema dreta a Amèrica i Europa. Un argument que he sentit molt [al Sud Global] és que Trump es veu com més directe i clar, en lloc de dir una cosa i fer-ne una altra. La majoria d'aquests països s'enfronten a la crisi climàtica, a la crisi del deute, a la crisi energètica, i volen anar més enllà de les tensions geopolítiques. I per tant crec que optaran pel pragmatisme.

¿Els ha afectat el desmantellament de USAID i la suspensió de l'ajuda humanitària dels Estats Units?

— Sí, ha tingut un impacte molt dramàtic en les poblacions que necessiten aquesta ajuda per sobreviure. Tenim una economia de la sida internacional que s'ha anat formant al voltant d'aquesta ajuda humanitària i en molts llocs les poblacions són extremadament dependents. Personalment crec que aquest ha de ser un moment per a una veritable revisió de tot el model d'assistència internacional, per trencar amb aquesta dependència i buscar solucions de baix a dalt. Tenim actors locals, de la societat civil local, governs i sector privat dels països del Sud Global, i cal veure com podem avançar cap a un sistema de solidaritat que realment doni suport a l'autosuficiència. Avui dia només l'1,2% de l'ajuda va a finançar ONGs locals, és a dir, el 99% va directament a les ONGs internacionals.

Hi ha experts que diuen que la Xina farà un pas i omplirà aquest buit que ha deixat USAID.

— No, la Xina no omplirà el buit de USAID. La Xina no oferirà assistència internacional, perquè no és la seva estratègia. Però probablement trobaran la manera de presentar-se com un bon soci d'aquests països per invertir en un altre tipus de camps. I al Sud Global es veu sovint la Xina com un soci més fiable, perquè fa el que diu. El desmantellament de USAID també demostra que els EUA no són un soci fiable, així que això només beneficiarà els xinesos.

Què pot representar l'acostament dels EUA a Rússia?

— Encara és d'hora per veure si hi ha realment un alineament amb Rússia, es veurà en els pròxims mesos. El que a mi m'interessa veure és com evolucionarà pel que fa als BRICS. Molts països del Sud Global veien els BRICS com una plataforma on avançar en els seus interessos i impulsar la seva agenda. És un lloc on poden discutir fora de les principals organitzacions multilaterals, en què no tenen un espai, com ara l'FMI, el Banc Mundial i el G-20. Rússia i la Xina han estat pressionant per a la desdolarització. I per això em pregunto si un acord entre Trump i Putin sobre Ucraïna pot cedir terreny ucraïnès a Putin a canvi que deixi d'empènyer cap a la desdolarització.

La Xina i l'Índia pugnen per liderar el Sud Global. Què n'opina d'aquesta competició?

— No considero que la Xina formi part del segell Sud Global, perquè s'ha convertit en una gran potència i hauria de tenir més quotes i més poder de vot a l'FMI. Hi ha molts actors que intenten assumir el lideratge, però això no vol dir que hi hagi un reconeixement com a tals. L'Índia, Sud-àfrica i fins i tot Barbados poden ser líders; la primera ministra Mia Mottley va fer molt pel finançament climàtic i ha intentat impulsar la reforma de l'arquitectura financera internacional.

Quin paper pot jugar Europa amb el Sud Global?

— El sistema internacional fa molt de temps que no funciona. Hi ha països que lluiten des de l'època de la descolonització per aconseguir més equitat. Europa té més quotes a l'FMI que els Estats Units, i per tant els països europeus podrien impulsar la seva reforma. Sé que ara mateix veuen tot el tema de Rússia com una crisi existencial, però Europa no pot replegar-se cap a dins i ja està. Els països europeus tenen pes i veu en aquestes institucions. I crec que hi ha una oportunitat perquè impulsin un avenç cap a un sistema més igualitari i basat en la solidaritat.

Quina reforma defensa en aquestes institucions globals?

— En la reforma de l'FMI i el Banc Mundial –dues grans institucions de finançament internacional per al desenvolupament sostenible i l'acció climàtica– hi ha diverses capes. Una és la mateixa governança d'aquests ens: les quotes a l'FMI i la participació al Banc Mundial, que determinen el poder de decisió de cada part, van lligades a l'aportació econòmica de cada estat. Però hi ha països petits que mai tindran tant poder econòmic com França, Alemanya o l'Índia. Això vol dir que mai tindran veu? Hem d'anar més enllà del pensament convencional i buscar altres maneres de treballar. Una altra capa és com tractem el deute extern i la fiscalitat internacional per tenir més diners per al desenvolupament sostenible i la transició climàtica del Sud Global. I hi ha la capa tècnica dels empleats d'aquests organismes globals: com assegurem que hi hagi més personal, economistes, analistes, procedents dels països del Sud Global.

Una nova forma de concebre les relacions Nord-Sud.

— Sí. Ara Trump amenaça Mèxic, Panamà, el Canadà i Europa. Però aquesta política de la coerció també la feia servir Joe Biden amb altres països. Cal acabar amb aquest tipus de poder coercitiu i avançar cap a col·laboracions en igualtat, lluny d'associacions extractives. Ara mateix la transició verda es tracta d'extreure minerals crítics de l'Àfrica, d'Amèrica Llatina i d'Àsia. Cal assegurar que els països del Sud no només exporten matèries primeres i se'n beneficien en la seva economia, medi ambient i comunitats. Es tracta de pensar quin és l'ordre mundial que volem per a demà, que sigui realment beneficiós per a tots. I aquesta és l'única manera d'aconseguir que la gent no vulgui fugir del seu país d'origen. Els governs d'Europa han d'entendre que l'única manera de drenar la immigració és assegurar-nos que tenim un sistema internacional que funcioni per a tothom.