Brussel·les creua els dits i es prepara per negociar

Brussel·lesA un dia del referèndum que decidirà el futur del matrimoni entre el Regne Unit i la UE, Brussel·les conté la respiració. Si els britànics decideixen mantenir l’enllaç, es començarà a aplicar el vestit a mida pactat amb el primer ministre, David Cameron, que -entre altres coses- dificultarà als europeus l’accés a les prestacions socials del país. Si opten per trencar-lo, posarà en marxa la maquinària politicodiplomàtica per negociar la sortida d’aquest país, que està previst que culmini al cap de set anys, segons el president del Consell Europeu, Donald Tusk.

“Si el Regne Unit vota a favor d’abandonar la UE, ja no podrà beneficiar-se dels avantatges del mercat comú”, va insistir fa poc la cancellera alemanya, Angela Merkel. Però mentre les institucions europees neguen públicament tenir un pla B, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va reiterar ahir que estan “preparats per a qualsevol resultat”. Una prova és que, segons fonts consultades per l’ARA, divendres, l’endemà del referèndum, i “sigui quin sigui el resultat”, Tusk i els presidents de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i de l’Eurocambra, Martin Schulz, juntament amb el primer ministre holandès, Mark Rutte, com a president de torn de la UE, es reuniran a mig matí.

El sentiment a Brussel·les és generalitzat: en una moment de “policrisis”, el Brexit no convé, segons alerta Juncker, tot i que nega “el perill de mort” en cas que guanyés. “Estem preocupats”, va admetre el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, alhora que va defensar que “l’economia europea està molt més preparada que fa un any en cas d’un possible xoc extern”. Amb tot, a la seu de l’eurobanc, a Frankfurt, preparen línies de crèdit il·limitades per comprar lliures i evitar més volatilitat dels mercats en cas d’una sortida del Regne Unit, segons Reuters.

“El dijous 23 estarem mossegant-nos les ungles”, admet una alta font europea. Si bé entre les institucions europees el Brexit es veu com una porta oberta cap a una integració més gran entre els socis europeus que es quedin, en general, regna la cautela. D’entrada perquè l’eix francoalemany, que tradicionalment tira del carro de la integració europea, viu hores baixes. I també pel fet que a molts països de l’Est regna l’euroescepticisme i no es descartable el contagi d’un referèndum.

Solució temporal

D’altra banda, entre els treballadors de les institucions domina “cert sentiment de tristesa”, admeten. “Si decideixen marxar, serà molt dur per a nosaltres, però crec que serà pitjor per a ells”, auguren des de l’executiu comunitari. Però si s’aposta pel sí, s’haurà de tenir en compte el resultat. “Si és molt ajustat ¿qui diu que no es tornarà a intentar? S’hauran de negociar moltes coses també amb el Remain [quedar-se a la UE]. La qüestió britànica no desapareixerà amb un referèndum”, diuen fonts diplomàtiques.

Però amb els marges entre les dues opcions cada cop més estrets, les institucions temen que el procés serà “llarg i complicat”. “Tenim experiència a integrar països, no que marxin”, lamenten fonts diplomàtiques. Però alerten que les conseqüències econòmiques seran greus, especialment per a l’illa. “No serà cap càstig, però els efectes seran enormes, començant per la inaccessibilitat al mercat comú”, expliquen les mateixes fonts.

Curiosament, la comunitat britànica resident a Brussel·les té una visió molt diferent. El Jack i l’Steve són dos gal·lesos, propietaris d’un pub a prop de les institucions europees, que donen suport al Remain. “No sé si el sentit comú britànic predominarà a l’hora de votar”, dubta l’Steve, que no pot exercir el seu dret perquè ja no és resident britànic, “però si marxen, les pitjors conseqüències seran per als britànics”, diu.