El Brexit provoca l'enèsima crisi de govern a Irlanda del Nord
El primer ministre, l'unionista Paul Given, dimiteix en protesta pels controls duaners amb la Gran Bretanya
LondresConfusió i caos a Irlanda del Nord, i nova crisi de govern a l'horitzó a compte del Brexit. El primer ministre de l'executiu compartit, l'unionista Paul Given, ha anunciat la seva dimissió aquest dijous a la tarda a Belfast, un dia després que el conseller d'Agricultura i Medi Ambient, el també unionista Edwin Poots, informés que havia ordenat que s'aturessin els controls duaners per a la majoria dels béns de consum que arriben a la província des de l'illa de la Gran Bretanya i als quals obliga el Protocol del Brexit. La dimissió de Given té lloc poc menys d'un any després que també dimitís l'anterior cap de l'executiu i del Partit Democràtic Unionista (DUP), Arlene Foster, i quan només en fa dos que es va reinstaurar el govern i el normal funcionament de les institucions nord-irlandeses.
La renúncia del cap de l'executiu provocarà automàticament la de la número dos del govern, en aquest cas la republicana del Sinn Féin Michelle O'Neill. Encara que alguns consellers es podrien mantenir en el càrrec per continuar desenvolupant unes funcions mínimes de govern, el buit de poder esdevindrà total. El moviment de l'unionisme, com a protesta contra el Protocol del Brexit, garanteix més inestabilitat a Irlanda del Nord, que s'encamina cap a unes eleccions clau a l'assemblea de Stormont el mes de maig, i que podrien veure per primer cop des de la signatura de l'Acord de Pau de 1998 un triomf del Sinn Féin per sobre dels unionistes del DUP.
La Comissió Europea ha denunciat aquest matí la decisió presa pel conseller Edwin Poost, l'ha qualificada d'"inútil" i ha assegurat que “crea més incertesa i imprevisibilitat" a tota la regió. Brussel·les, que està en plena negociació amb Londres sobre com intentar suavitzar els controls, ha fet una crida a la responsabilitat del govern britànic. Al mateix temps, ha advertit que l'executiu de Belfast podria estar trencant la legalitat si els controls fronterers se suspenguessin, en tant que el Protocol Nord-Irlandès del Pacte del Brexit és un tractat bilateral internacional, aprovat pels Comuns i ratificat tant pel Regne Unit com per la Unió Europea, i, en conseqüència, és d'obligat compliment.
Des de l'entrada en vigor del Brexit, el Partit Democràtic Unionista (DUP) ha sigut molt refractari a acceptar el Protocol, perquè a la pràctica, i malgrat el que va prometre el primer ministre anglès, Boris Johnson, estableix una frontera interna al Regne Unit entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Johnson pretenia la quadratura del cercle amb el Brexit, i una vegada més es demostra impossible.
Pols a Londres i a Brussel·les
Amb la suspensió dels controls i l'anunciada dimissió del primer ministre, el DUP planteja un pols tant a Londres com a Brussel·les, a qui va donar com a ultimàtum la data del 21 de febrer perquè decidissin sobre les reclamacions de Belfast en relació amb el Protocol. Londres ha amenaçat en diferents ocasions amb l'aplicació unilateral de l'article 16 del Tractat del Brexit -que en suposaria la suspensió i que provocaria una guerra comercial amb la Unió Europea- si els controls al mar d'Irlanda no disminueixen. El govern britànic està dividit sobre la qüestió. Mentre que el ministre del Tresor, Rishi Sunak, no vol ni parlar-ne pel cost econòmic que suposaria, el sector més dur dels brexiters voldria desfer-se'n.
Però, a més, la dimissió del primer ministre i la suspensió dels controls formen part també de la precampanya electoral del DUP, que necessita mostrar-se dur amb Londres i Brussel·les davant del seu electorat si no vol perdre terreny, no tant davant del Sinn Féin com d'altres unionistes més moderats.
