Els escàndols de Boris Johnson
Internacional 25/01/2022

¿Boris Johnson ja compta els últims dies a Downing Street? Guia per no perdre's en els escàndols

Dimecres o dijous es donaran a conèixer les conclusions de l'informe sobre el Partygate, que pot acabar amb la carrera del 'premier'

5 min
Boris Johnson a Downing Street

LondresEs tracta d’un “escàndol veritablement britànic”, manllevant el títol del llibre i la minisèrie basats en l’Afer Thorpe, la dimissió del líder del Partit Liberal el 1976 a causa del que es va acabar jutjant com l’intent d’assassinat del seu examant, Norman Scott, amb qui havia mantingut una relació a principis dels seixanta.

En aquest cas no hi ha sexe, almenys que se sàpiga per ara, però l’escàndol és igualment britànic. Té l’epicentre a Downing Street, la façana del poder polític del Regne Unit. El Partygate, les festes que hi tenien lloc durant els diferents confinaments, amenaça amb ensorrar, potser aquesta mateixa setmana, la carrera del premier, Boris Johnson.

Nadal 2020, primera festa

Una informació negada immediatament per Downing Street

L’1 de desembre de l’any passat, el Daily Mirror, un tabloide pro laborista, va publicar la primera informació sobre una festa a Downing Street dies abans del Nadal del 2020 . Beguda i gens de distància social, quan el govern havia cancel·lat les trobades familiars i el país tornava a entrar en un confinament dur, com el de la primavera anterior.

El passat 8 de desembre Johnson va dir al Parlament que “mai no s’havien trencat les regles” a la seva residència oficial. La tempesta va afluixar una mica fins que va aparèixer un vídeo en què la seva ex cap de premsa i part del seu staff feien broma sobre la informació del Mirror.

Johnson va tornar al Parlament i va dir que estava tan indignant com tothom pel que havia vist. L’ex cap de premsa, Allegra Stratton, va dimitir com a assessora del govern. Entremig s’havia publicat alguna dada relativa a altres celebracions en altres departaments del govern, però res va prendre gaire volada . El primer ministre se’n va anar de vacances confiant que l’any nou escamparia la boira.

Tot el contrari. El 7 de gener, noves revelacions de festes durant el primer confinament (maig del 2020), crucialment una a la qual va assistir el mateix Johnson, tot i que “creia que era un esdeveniment de feina ”, i un e-mail del seu secretari privat en què convocava unes cent persones al jardí de Downing Street a “portar la pròpia beguda” per a l’ocasió van aprofundir la crisi.

La revelació de dues festes més, la nit d’abans del funeral del marit de la reina (abril del 2021) , amb el país també mig tancat per combatre la pandèmia, va causar encara més indignació: es demostrava que hi havia un patró de conducta habitual i que qui imposava les regles no les complia. I ahir mateix, el Times tornava a posar l’accent en les informacions, sobre les quals fins ara s’havia passat de puntetes, relatives a almenys dues festes privades a l'apartament personal de Johnson (novembre del 2020, amb la seva dona com a amfitriona i personal de l’administració com a convidats).

El pitjor enemic

La llarga mà de Dominic Cummings es fa notar

El novembre del 2020, enmig d’una guerra civil a Downing Street, el fins aleshores Maquiavel del príncep Johnson, Dominic Cummings, era foragitat del govern . La premsa britànica ha comentat a bastament el paper de Carrie Symonds, l’actual dona de Johnson i mare de dos dels seus sis o set fills –segons siguin reconeguts o no–, en la caiguda de Cummings. El cert és que des d’aleshores l’home clau en la victòria del Brexit (2016) i que va dur el caòtic però popular i populista polític a Downing Street no ha parat de fer-li la vida impossible.

El 7 de gener, al seu blog, Cummings parlava de la festa de maig del 2020 a la qual Johnson va anar confonent-la amb una reunió de feina. Tres dies després es publicava l’e-mail del secretari privat. Els esdeveniments es van precipitar i Johnson va haver de demanar unes disculpes molt poc creïbles davant dels Comuns. Des d’aleshores tot ha anat encara més pel pedregar.  

Una dona amb gran poder

Sue Gray, la funcionària que té a les mans el destí de Johnson

Arran de la primera informació sobre la festa del Nadal del 2020, després de l’intent del govern de mirar cap a una altra banda, finalment Johnson va demanar al secretari del gabinet, Simon Case, que obrís una investigació interna sobre l’afer. El paper de Case –el més alt funcionari de l’Estat, que assisteix l’executiu– va ser ben galdós. Un parell de dies després de rebre l’encàrrec es va publicar que ell també va participar en una celebració prèvia a les festes de Nadal del 2020.

El govern va passar aleshores la pilota a Sue Gray, la número 2 de l’escalafó, amb fama de rigorosa i independent. Però, encara que ho sigui, la investigació no ho és. Perquè el veredicte, que s’espera per dimecres o dijous d’aquesta setmana, l’ha de remetre a Johnson. La suposadament exemplar democràcia britànica trenca motllos. Una investigació que pot fer saltar pels aires el lideratge de Johnson l’encarrega el mateix Johnson, que serà, alhora, qui decidirà com i de quina manera es fa pública la conclusió i quines conseqüències immediates té tot plegat.

Si es demostra que el premier ha mentit als Comuns –Johnson és conegut per les mentides amb què ha amanit tant la seva carrera periodística com la política–, el codi ministerial britànic l’obligaria a dimitir. Però en funció de com estigui redactat l’informe, el primer ministre podria quedar exculpat. Exculpat per ximple, per no saber què passava a casa seva en relació amb les festes. La disjuntiva per a Westminster és sorprenent: el primer ministre podria seguir al càrrec perquè només és un ximple, no un mentider, almenys no pel Partygate.

Un partit a la deriva

L’estil de Johnson s’ha projectat en una administració caòtica

Fa gairebé dotze anys que el Partit Conservador és al poder. Des del referèndum del Brexit tot es va complicar. La victòria de Johnson el 2019, aclaparadora, va fer pressuposar que les diferents faccions dels tories es curarien les ferides. La pandèmia i, sobretot, l’estil caòtic de Johnson, poc rigorós i incapaç de ser metòdic, han acabat per sintetitzar-se en el Partygate. Però aquest no és el primer escàndol del seu lideratge.

Qui va pagar les vacances del Nadal 2019-2020 al Carib, per què no va assistir a cinc reunions del comitè de crisi Cobra per posar-se al dia del risc que implicava el que succeïa a Wuhan el febrer del 2020, com va intentar amagar un escàndol de corrupció d’un diputat tory el passat octubre, les reformes del seu apartament, el Partygate i, finalment, i per ara, les acusacions de xantatge als diputats rebels denunciades la setmana passada per parlamentaris conservadors proven l’extrema complexitat de la situació.

Un cop es conegui l’informe de Sue Gray, els conservadors hauran de decidir si passen comptes immediatament amb Johnson amb una moció de confiança. Johnson també podria optar per dimitir. Però, en qualsevol cas, la seva fi sembla molt propera. Perquè la seva autoritat moral s’ha esvaït.

.

stats