Biden diu que l'ajuda militar clau per a Ucraïna arribarà "en les hores vinents"

Berlín i Londres apareixen com a garants del compromís europeu amb Kíiv i estableixen un nou marc de defensa al continent

4 min
Joe Biden, aquest matí de dimecres a la Casa Blanca.

LondresEl president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha felicitat aquest dimecres al matí, des de la Casa Blanca, per la ratificació aquesta matinada del Senat del paquet d'ajuda militar a Ucraïna –que n'inclou també per a Israel i Taiwan–, un cop el va aprovar el cap de setmana passat el Congrés després de mesos de retard. Ajuda clau per a Kíiv, que Biden ha garantit que començarà a arribar "en les hores vinents" per intentar així frenar la maquinària de guerra del Kremlin, que ha castigat sistemàticament les línies del front i la rereguarda ucraïnesa durant l'hivern, i que amenaça amb una nova ofensiva, possiblement a Khàrkiv, a 40 quilòmetres de la frontera, que està en el punt de mira, ja que és la segona ciutat del país.

Per fer front a les crítiques del trumpisme, que considera un malbaratament de recursos dels americans enviar més ajudes a Ucraïna, Biden ha traçat una línia recta entre els 61.000 dòlars aprovats i la indústria dels Estats Units. "Aquest paquet és, literalment, una inversió, en la seguretat d'Europa i en la nostra pròpia seguretat. Estem enviant equips a Ucraïna de les nostres pròpies existències: míssils Patriot fabricats a Arizona, Javelin a Alabama, obusos d'artilleria fets a Ohio, Pensilvània i Texas. En altres paraules, estem ajudant Ucraïna i alhora invertint en la nostra pròpia base industrial, reforçant la nostra seguretat nacional donant suport a llocs de treball en gairebé 40 estats".

Què rebrà Ucraïna i què volia Zelenski?

Zelenski necessita més sistemes de míssils tàctics de llarg abast, els ATACMS, per castigar darrere de les línies enemigues i endinsar-se en el territori controlat per Rússia. Els Estats Units van enviar un petit nombre d'ATACMS, amb un abast d'aproximadament 160 quilòmetres. Kíiv n'ha demanat la versió de llarg abast, 250 km. L'exèrcit ucraïnès també necessita obusos de 155 mil·límetres, que s'adapten als llançadors estàndard de l'OTAN donats per Occident. D'acord amb informacions del New York Times, les forces russes estan disparant 10 vegades més que els ucraïnesos. I clau també per a Kíiv és enfortir les defenses aèries. Per això són fonamentals els míssils antibalístics Patriot terra-aire, esmentats explícitament per Biden en el seu discurs.

El Pentàgon ha informat aquest dimecres que ha preparat un paquet d'ajuda militar de 1.000 milions de dòlars pràcticament de camí que inclou míssils terra-aire Stinger i altra munició de defensa aèria, obusos de 155 mil·límetres, míssils guiats antitancs Javelin, municions de dispersió i vehicles de camp de batalla.

També hi ha munició per als sistemes de coets d'artilleria d'alta mobilitat, o Himars, que poden llançar míssils ATACMS. Kíiv també espera en les setmanes vinents els F-16 de països europeus de l'OTAN. Es creu, segons també informa el New York Times, que al juliol podrien disposar almenys de sis aparells.

Londres i Berlín, garants europeus de Kíiv

I pràcticament al mateix temps que Biden compareixia a la Casa Blanca, el Regne Unit i Alemanya han volgut formalitzar des de Berlín la sintonia entre els dos aliats a l'hora d'erigir-se en els més ferms garants del suport europeu a Ucraïna davant de l'agressió russa. El canceller Olaf Scholz i el premier Rishi Sunak han tingut paraules molt càlides cap al president Zelenski.

En la trobada bilateral que han mantingut aquest dimecres Scholz i Sunak a la capital alemanya, tots dos s'han compromès a establir "un nou marc per a la cooperació en matèria de defensa" al continent, amb la vista posada en la creixent amenaça russa, el curs de la guerra a Ucraïna i la crida generalitzada des de diferents cancelleries europees, així com des de l'OTAN, a un augment de la despesa militar.

Rishi Sunak, primer ministre britànic, i Olaf Scholz, canceller alemany, aquest dimecres a Berlín.

La trobada de Scholz i Sunak ha volgut també sortir al pas d'una preocupació latent a Europa: el possible retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Un tema essencial del qual tots dos han parlat molt diplomàticament en públic, com ara quan el canceller alemany ha recordat que "els presidents van i venen", però que tant Londres com Berlín confien "en el compromís a llarg termini" que és l'Aliança Atlàntica. No ho diuen en públic, doncs, però a Europa preocupa, i molt, el Trump més aïllacionista.

Europa, per tant, confia en una victòria de Biden, que ha tornat a deixar clar que amb l'Aliança "ens mantenim tots junts contra aquest brutal dictador [Putin]". I ha anat més enllà, utilitzant unes formes retòriques habituals: "El següent moviment de les forces russes podria ser un atac directe a un aliat de l'OTAN. I no tindríem més remei que anar a l'atac, igual que els nostres aliats de l'OTAN ens van ajudar després dels atacs de l'11 de Setembre".

El moment és "històric", ha dit Biden, i per això entre els aliats europeus de l'OTAN es mira de reüll cap a Trump. Per això tant Berlín com Londres ja treballen en plans de contingència sobre què fer en cas que el president demòcrata perdés les eleccions. La visita del premier a Berlín serveix, almenys en termes simbòlics, per reforçar el pilar europeu de l'Aliança Atlàntica que passa pel sòlid compromís mutu dels dos països i per recordar a la resta de socis el que abans només deia Washington: cal invertir més en defensa.

Però, malgrat la bona sintonia, les paraules de l'un i l'altre al llarg de la conferència de premsa posterior a la trobada també han posat de manifest les diferències que els separen. Per exemple, Berlín continua rebutjant les crides, implícites i explícites, tant de l'OTAN com de Washington i Londres per lliurar a Kíiv els míssils de més llarg abast Taurus, una petició habitual també de Zelenski.

stats