Internacional 06/01/2022

Un any després de l'assalt al Capitoli, la democràcia als EUA segueix en perill

La consolidació de la 'gran mentida' trumpista i les conseqüents limitacions al dret a vot disparen les alertes

4 min
El trumpisme assalta el Capitoli...

WashingtonAl Capitoli no queda cap rastre de l'assalt que s'hi va viure fa un any. No hi ha vidres trencats, s'han arreglat els desperfectes (valorats en un milió de dòlars) i les tanques que es va erigir per evitar més atacs no hi són. La bona cara exterior del temple de la democràcia nord-americana no té res a veure amb unes constants vitals sota mínims d'un sistema polític que ha dut tota mena d'experts a alertar de la greu i real amenaça de ferir mortalment la democràcia.

Quan es compleix el primer aniversari de l'atac al Capitoli, l'única certesa és que no hi ha hagut interès que fos un punt d'inflexió, el moment en què una societat polaritzada trobés un bri d'esperança de reunificació i trencament amb el trumpisme. Les conseqüències poden ser nefastes. La insurrecció trumpista no ha fet altra cosa que accelerar una mutació política, una variant que ha contagiat els republicans cap a un radicalisme basat en la gran mentida, la teoria conspiranoica que insisteix que Trump va ser estafat en les eleccions. S'ha convertit en el leitmotiv dels conservadors, i això posa en escac permanent la democràcia.

"La democràcia és una cosa molt fràgil", explica Mark Brewer, politòleg de la Universitat de Maine, "i cada vegada que està amenaçada, cal prendre's l'amenaça seriosament. I crec que l'amenaça actual contra la democràcia nord-americana és probablement la més important de la història". Steven Levitsky i Daniel Ziblatt, experts en autoritarisme i cops d'estat de la Universitat Harvard, expliquen a How Democracies Die que, a banda dels cops d'estat violents, hi ha una forma "menys dramàtica però igualment destructiva" d'acabar amb la democràcia. "Les democràcies poden morir en mans no de generals, sinó dels líders escollits –presidents o primers ministres– que subverteixen el mateix procés que els va dur al poder".

Mai tanta por

És precisament la sensació que hi ha als EUA d'ençà de l'assalt al Capitoli: la gran mentida està provocant atacs constants al dret a vot. Una vintena d'estats governats per republicans han imposat lleis que restringeixen el vot, han revisat normatives electorals i s'han donat més poder per revertir el designi de les urnes.

Partidaris de Donald Trump assaltant el Capitoli.
Donald Trump animant els seus seguidors a assaltar el Capitoli, el 6 de gener.
Un dels seguidors de Trump que van assaltar el Capitoli.

"La idea que el 6 de gener va ser un fet totalment únic és incorrecta", diu el líder demòcrata al Senat, Chuck Schumer, fent èmfasi precisament en aquest intent de corrompre la democràcia: no hi ha tanta diferència entre assaltar el Capitoli per intentar frenar un recompte de vots i redactar lleis i normatives que permetin manipular resultats. Per a molts experts, el que s'està fent amb totes aquestes lleis és preparar el terreny per a una "insurrecció a càmera lenta" i amb el suport de normatives favorables a les teories trumpistes.

"Mai havia tingut tanta por sobre la democràcia nord-americana com ara, en part per la metàstasi de la gran mentida", comenta Rick Hasen, expert en legislació electoral de la Universitat de Califòrnia a Irvine, que compara les alertes que estan llançant politòlegs i experts en autocràcia amb les que fa cinc anys feien ambientalistes sobre la crisi climàtica, o els viròlegs fa un parell d'anys amb el covid-19. "Només espero que no sigui massa tard", confessa.

Un canvi per als ulls del món

Un dels pilars de l'excepcionalitat nord-americana era l'autoimposició del baluard de la democràcia, d'un sistema polític funcional i plenament establert, sense escletxes, sòlid com el formigó. Una idea de societat que intenten exportar a qualsevol preu, fins i tot a base d'invasions i conflictes, tot per estendre el bon exemple. El 6 de gener ho va canviar tot, quan a ulls de tot el món es van viure escenes més pròpies d'un cop d'estat que d'un procés cerimonial de transició pacífica de poders.

"El més preocupant de la cobertura de notícies als EUA ara mateix és que no s'està tractant el final de la democràcia com una història. I és la història", alerta Timothy Snyder, politòleg de la Universitat Yale i autor d'On Tyranny. "Creiem que d'alguna manera hi ha un rerefons demòcrata inamovible, però no existeix. Podem perdre la democràcia com qualsevol altre [...] De fet, l'estem perdent ara mateix", assegura. És una sensació que comparteix la societat nord-americana. Segons un sondeig de PewResearch de l'octubre, un 72% dels nord-americans creuen que el seu sistema polític era millor abans que ara, que ha empitjorat com a baluard democràtic.

Aquest pensament té molt a veure amb la sensació que es té de la salut política. Arran de l'aniversari dels fets del 6 de gener de 2021 s'han acumulat enquestes, sondejos i estudis sobre com es respira als carrers, i la conclusió en tots és la mateixa: dos de cada tres nord-americans creuen que la democràcia està sota amenaça, o com a mínim està en crisi i en risc de fallida. Encara més: un 62%, segons una enquesta de la CBS, esperen que en les pròximes eleccions presidencials hi hagi violència per part del bàndol que perdi.

L'impacte d'aquesta degradació democràtica té efectes mundials. "Els fets del 6 de gener van ser un material d'impacte en la visió dels Estats Units a la resta del món, tant aliats com adversaris", comentava fa uns dies Jake Sullivan, assessor en seguretat nacional de la Casa Blanca.

Les dades confirmen la teoria de Sullivan. A la mateixa enquesta de PewResearch, un 56% dels ciutadans de 16 països creuen que la democràcia nord-americana "era un bon exemple, però no ho ha estat durant els darrers anys". A Espanya, el percentatge que creu en aquesta afirmació és del 54%.

stats