Regne Unit
Internacional 10/02/2024

'Annus horribilis'?: el càncer de Carles III i els equilibris de la corona britànica

El palau de Buckingham aplica una política comunicativa que navega entre l’ambigua opacitat i la transparència

4 min
El rei Carles III, a la sortida de l'hospital el passat 29 de gener.

LondresAquest diumenge, a mig matí, els poc més de 400 metres que separen el palau de Sandringham de la petita església de Santa Maria Magdalena esdevindran el centre de l'atenció mediàtica del Regne Unit. Tradicionalment –i així va ser la setmana passada, un dia abans que el palau de Buckingham anunciés per a commoció de tot el país que Carles III pateix càncer– el rei i la reina d'Anglaterra passegen fins a la capella per assistir al servei religiós, on són rebuts pel reverend canonge Paul Williams. Quatre-cents metres que permeten a les càmeres de televisió i als fotògrafs enregistrar imatges dels monarques, amb Carles vestint el seu habitual abric de pell de camell, una marca de la casa.

"M'han de veure perquè [els súbdits] creguin en mi", deia la difunta Elisabeth II. La màxima cobra avui més importància que mai. Perquè veure com la parella reial compleix amb el ritual dels diumenges serà, sobretot, símptoma de normalitat i que el tractament que va començar dimarts el monarca segueix el seu curs sense provocar estralls.

Els reis d'Anglaterra, Carles III i Camil·la, i el reverend canonge de l'església de Santa Maria Magdalena de Sandringham, en una imatge del diumenge 4 de febrer del 2024.

A l'espera del que passi en les hores vinents, el 27 de febrer pot ser un altre dia clau per tenir una informació més acurada sobre l'evolució del pacient. Aquell dia hi ha previst al castell de Windsor un acte d'homenatge al rei Constantí, l'últim monarca de Grècia abans de ser deposat el 1973, que va morir a principis de l'any passat. Constantí estava llunyanament emparentat amb els royals britànics, però, a més, va ser el padrí del príncep de Gal·les, Guillem, l'hereu de Carles. Ara per ara, d'acord amb fonts diplomàtiques de Londres, es preveu la presència del cap de família a l'acte, en un programa en què també hi haurà presència de la família reial espanyola, ja que Constantí era germà de la reina Sofia.

D'acord amb la informació oficial facilitada pel palau de Buckingham, Carles III manté una agenda de feina privada: converses telefòniques amb el primer ministre i altres mandataris estrangers, despatx de la paperassa que ha de ratificar, etcètera. L'agenda pública, i sobretot les trobades multitudinàries, s'han suspès. La raó té una lògica mèdica inqüestionable: qualsevol persona que rep tractament contra el càncer pot veure el seu sistema immunitari deprimit. Carles ja té 75 anys i s'han d'evitar tots els riscos possibles.

Transparència i opacitat

El palau de Buckingham no ha especificat quin tipus de càncer pateix Carles, a excepció de comentar que no és de pròstata. Una política comunicativa que navega entre l'ambigua opacitat i alhora transparència que suposa haver parlat de càncer. Al mateix temps, això contrasta amb el lloat anunci que havia suposat parlar públicament de la pròstata del rei, i de l'operació a què s'havia de sotmetre per tractar de l'augment de la glàndula. Quan el setembre del 1951 a Jordi VI, el pare d'Elisabet II, se li va extirpar el pulmó esquerre pel càncer que patia, no només no es va dir res als britànics, sinó que fins i tot es va amagar el diagnòstic al mateix rei.

Des de dilluns passat, les dues úniques informacions més aviat vagues sobre la salut de Carles III han vingut, la primera, per boca del premier, Rishi Sunak. La segona, de llavis de la reina Camil·la. Sunak va afirmar en una entrevista a la BBC que el càncer s'havia detectat en un "estadi inicial", un comentari que volia transmetre el màxim d'optimisme quant a la prognosi. Dos dies després, la reina potser va anar una mica més enllà. Perquè dijous, en arribar a un acte a la catedral de Salisbury i ser preguntada pel marit, Camil·la va assegurar: "[Està] molt bé, ateses les circumstàncies".

Per què no s'ha revelat el caràcter de la malaltia del rei? Hi ha tantes teories com diplomàtics remenen la cua a Londres. Una de creïble és que mentre no se l'identifica, s'impedeix el joc de les probabilitats. Imaginem, per un moment, que té càncer de còlon. Els comentaris sobre possibilitats i percentatge de recuperació i/o temps de tractament i potencial supervivència, amb una taula que tindria en compte la dada clau de l'edat, haurien ocupat pàgines i pàgines de la premsa. No pas perquè haguessin sigut necessàriament acurats, sinó perquè la gran majoria dels mitjans de comunicació britànics –amb excepcions com el Financial Times o The Guardian– continuen fent dels royals un recurrent material informatiu. I els royals s'hi sotmeten, si us plau per força, perquè combreguen, amb l'excepció dels dimissionaris Enric i Meghan Markle, amb l'esmentada màxima d'Elisabet II.

Font de rumors

L'altra cara de la moneda de l'ambigua transparència quant al càncer reial és evident: poden créixer els rumors. És, justament, el que està passant amb la dona del príncep Guillem, Kate Middleton. I per això aquest matí el camí entre Sandringham i l'església de Santa Maria Magdalena acapararà tots els focus mediàtics.

De Kate només s'ha informat que la cirurgia abdominal va ser programada, que va anar bé i que la mantindrà apartada de la vida pública fins després de la Setmana Santa. Però aquest dissabte, en un llenguatge emfàtic, el Daily Mail ha publicat que la princesa de Gal·les "s'està recuperant". I d'acord amb aquesta informació, ella, el príncep Guillem i els tres fills aprofiten la setmana de vacances escolars que s'inicia dilluns a Anglaterra i s'han traslladat des de Windsor, on la dona de l'hereu ha estat des que va sortir de l'hospital, fins a Sandringham, a Norfolk, 180 km al nord-est de Londres.

La família nuclear, sense el molest Enric i l'encara més molesta Meghan Markle, es troben a la residència preferida del rei i intenten així sobreposar-se a un principi d'Annus Horribilis –com el 1992 de la reina Elisabet II– que posa una vegada més de manifest el difícil equilibri entre el dret a la privacitat de tothom i la necessitat de seguir veient una institució arcana perquè tothom hi cregui, i perquè alguns en facin negoci.

stats