Internacional 25/10/2021

Els ambaixadors enfrontats amb Erdogan fan marxa enrere per continuar a Turquia

El president turc va amenaçar amb expulsar-los després d'haver demanat l'alliberament del filàntrop Kavala

3 min
Membres de l'organització de la Unió Juvenil de Turquia (TGB) protesten per donar suport a la crida del president turc per expulsar els ambaixadors de 10 aliats occidentals davant de l'ambaixada dels Estats Units a Ankara

IstanbulDesprés de les nombroses crítiques al sistema judicial turc i les insinuacions sobre la falta de drets democràtics o de llibertat d'expressió a Turquia, els deu ambaixadors que van alçar la veu a favor del filàntrop Osman Kavala han retirat les seves demandes per respectar la sobirania turca, segons han justificat. La retirada, que es produïa mentre el president turc, Recep Tayyip Erdogan, estava reunit amb els seus ministres per debatre l'expulsió dels ambaixadors dels països implicats, ha estat anunciada amb un breu missatge de Washington a les xarxes socials. “Els Estats Units confirmen que compliran l'article 41 de la Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques, en referència a les qüestions plantejades en la declaració del 18 d'octubre", deia el text.

Posteriorment a l'anunci dels EUA, els altres països que donaven suport a la demanda –el Canadà, Finlàndia, Dinamarca, els Països Baixos, Suècia, Noruega, Nova Zelanda, França i Alemanya– reproduïen el mateix missatge sense donar cap altra explicació i encomanant-se a aquest punt de la convenció, signada l'any 1969. L'article 41 diu literalment: “Sense perjudici dels seus privilegis i immunitats, és deure de totes les persones respectar les lleis i els reglaments de l'estat receptor. També tenen el deure de no interferir en els afers interns d'aquest estat".

La notícia ha sigut aplaudida pel president turc, que ha opinat el següent sobre la declaració dels deu ambaixadors demanant l'alliberament d'Osman Kavala: “No s'adreçava a cap persona ni subjecte, sinó que s'adreçava directament al poder judicial i als drets del nostre país”. De fet, el màxim mandatari ha aprofitat l'avinentesa per destacar que el sistema judicial a Turquia és "independent i imparcial”. “Com a cap d'estat, és el meu deure donar la resposta necessària a aquesta falta de respecte”, ha dit. I aquesta resposta era expulsar la totalitat dels ambaixadors que signaven el comunicat. Però al veure la reacció de fer marxa enrere d'aquests països, el portaveu del Partit de Justícia i Desenvolupament (AKP) d'Erdogan, Ömer Çelik, ha instat els ambaixadors implicats a desfer les maletes: "Les missions diplomàtiques que continuïn amb la seva tasca complint aquest principi [la Convenció de Viena] sempre seran benvingudes".

Caiguda de la lira

Tot i la desescalada diplomàtica, la resposta dels mercats a l'amenaça d'Erdogan s'ha traduït amb una caiguda substancial de la divisa –en una setmana en què el Banc Central turc va rebaixar en 200 punts el tipus d'interès–, que gairebé cotitza a 10 lires per cada dòlar. La lira, que aquest any ha perdut gairebé una quarta part del seu valor, està actualment en mínims històrics.

Tot i la desbandada, la lluita del Tribunal Europeu de Drets Humans continua vigent. L'enviat especial del Parlament Europeu a Turquia, Ignacio Sánchez Amor, va destacar fa dues setmanes a l'ARA que Turquia podria afrontar sancions al Consell d'Europa en cas de no alliberar l'empresari. “Això no és una petició de la Unió Europea ni d'Occident, és només un recordatori que Turquia, com a membre del Consell d'Europa, està obligada a acatar les sentències del TEDH”, va destacar.

En cas de no complir la sentència, segons Sánchez Amor, es podria obrir un procediment d'infracció a Turquia. Tot i que l'expulsió no està prevista, “implicaria una pèrdua de drets de vot”, afirma l'eurodiputat. El mateix Tribunal Europeu de Drets Humans va emetre aquest any una sentència similar en el cas de Selahattin Demirtas, excap del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) prokurd, que fa gairebé cinc anys que és a la presó.

Pel que a la interferència a la sobirania nacional, repetida per Turquia davant les crítiques al seu sistema judicial, Sánchez Amor ho té clar: “Per què no és una interferència? Perquè Turquia és un país candidat i ha acceptat voluntàriament ser supervisat i avaluat pel que fa a drets humans i l'estat de dret”.

stats