Per què als talibans els molesta que les dones treballin per a ONGs?

BarcelonaLes dones tenen prohibit treballar per a ONGs. És la nova norma dels talibans a l'Afganistan. La van anunciar el 24 de desembre, quan Occident estava ocupat amb els preparatius de Nadal. És igual que l'ONG sigui nacional o internacional, o la feina que faci. Les seves treballadores s'han de quedar a casa. Si no, l'organització corre el perill de perdre el permís per operar a l'Afganistan.

La prohibició ha caigut com una galleda d’aigua freda i pot tenir conseqüències encara més greus a curt termini que el veto a les dones d’estudiar a la universitat. En un país en fallida, les ONG són un dels principals generadors de feina, sobretot per a les dones.

Moltes ONG van tancar per falta de fons amb l’arribada dels talibans al poder l’any passat, explica Fiona Gall, directora d’ACBAR, l’agència de coordinació de les ONG al país. “Les ambaixades i el Banc Mundial finançaven molts projectes”, detalla. Tots els països occidentals van tancar les seves legacions precipitadament quan els talibans van entrar a Kabul el 15 d'agost del 2021 i, des d'aleshores, cap diplomàtic ha tornat a trepitjar la capital afganesa.

Amb tot, també han nascut moltes ONG noves. Perquè si alguna cosa saben fer els afganesos és buscar-se la vida. ACBAR aplega un total de 183 organitzacions, de les quals un centenar són nacionals. Al conjunt del país es calcula que hi ha unes 3.000 ONG, segons el ministeri d'Economia, encara que és possible que les dades no estiguin actualitzades. Sigui com sigui, però, el volum de treballadors que mouen aquestes organitzacions és impressionant.

Les raons que els talibans han esgrimit per prohibir a les dones treballar a les ONG és que no compleixen les normes islàmiques de portar un vel que les cobreixi de cap a peus i d'estar en un lloc segregat dels homes. “No és cert. Jo vaig completament tapada i fins i tot porto guants perquè no se'm vegin les mans”, assegura per telèfon des de Kabul la Fereshta, que treballa per a una ONG afganesa. Segons diu, tenia un despatx per a ella sola, separada dels treballadors homes. "Els talibans van venir diverses vegades a l'oficina per comprovar que complíssim les normes".

Malgrat això, quan diumenge va anar a treballar després de l'anunci dels talibans, el responsable de l’ONG li va dir que agafés les seves coses i teletreballés. “Però com volen que teletreballi si a casa només tinc dues hores d'electricitat al dia?”, es pregunta la Fereshta, la veu de la qual s'entretalla per WhatsApp perquè la connexió d'internet tampoc és bona. El subministrament elèctric sempre és un problema a Kabul, però empitjora encara més a l'hivern. La Fereshta parla perfectament anglès, està casada i té dos fills. Ella és qui manté la família. El seu marit es va quedar sense feina quan els talibans van arribar al poder. “Tinc por que m’acomiadin perquè no puc treballar des de casa”, lamenta.

Moltes ONG han paralitzat la seva activitat a l'Afganistan. Algunes per por de les conseqüències i d'altres com a protesta per la nova prohibició. D'altres, però, continuen treballant. Per exemple, Metges sense Fronteres o el Comitè Internacional per a la Creu Roja. Així mateix, el personal femení de les oficines de les Nacions Unides segueix acudint al seu lloc de treball. El problema és que el 70% dels programes humanitaris de l'ONU a l'Afganistan es fan a través d'ONG nacionals.

“No podem condicionar l'ajuda humanitària, però tampoc podem acceptar que s'excloguin les dones. Aquest és el dilema que tenim i per això busquem solucions”, ha dit aquest dijous el coordinador humanitari de l'ONU a l'Afganistan, Ramiz Alakbarov, en una roda de premsa des de Nova York. Una delegació de les Nacions Unides es desplaçarà a l'Afganistan en les setmanes vinents per dialogar amb els talibans.

L'exdiputada del Parlament afganès Azita Rafat, que ara viu a l'exili a Suècia, considera que la raó per la qual els talibans han prohibit a les dones treballar a les ONG o estudiar a la universitat és una altra. “El 16 de desembre l'Assemblea de les Nacions Unides va rebutjar que els talibans representin l'Afganistan davant de l'ONU. El representant del país continua sent un membre de l'anterior govern afganès. Amb les noves normes, els talibans volen demostrar a la comunitat internacional que els que realment manen a l'Afganistan són ells”. En definitiva, les dones han esdevingut un cop més una arma política.