Conflicte al Caucas

“Almenys ajudeu-nos a sortir vius d'aquí"

Les forces àzeris estan concentrant la població de l'Alt Karabakh a la capital de la regió i la conviden "a integrar-se"

Gaiane Yenokian
5 min
Un convoi de la Creu Roja en un pas fronterer amb Armènia amb refugiats de l'Alt Karabah

Erevan (Armènia)A Stepanakert, la capital d'Alt Karabakh, que ha estat blanc dels bombardejos durant els últims dies, continuaven visibles les columnes de fum aquest diumenge, però no pas de les bombes, sinó de les estufes de llenya de milers de desplaçats pels combats. L’Alt Karabakh és una regió poblada per armenis que era un territori autònom dins de l’Azerbaidjan mentre va durar la Unió Soviètica i que, quan aquesta es va dissoldre, va declarar la independència. Amb tot, el 2020 va haver-hi una guerra i l'Azerbaidjan va ocupar part de la regió, i dimecres passat va aconseguir que es rendís completament després d’una ofensiva a gran escala que va durar tres dies.

"Stepanakert s'ha convertit en un camp de refugiats. Aquí han portat gent de diferents regions que ara estan sota el control de les tropes àzeris. Van sortir de casa amb les mans buides, sense menjar ni roba”, explica Tatev Mirzoian, de 27 anys, des de Stepanakert.

Després d’un bloqueig de nou mesos imposat per l'Azerbaidjan al corredor de Lachin, l'única carretera que connectava l’Alt Karabakh amb Armènia, la regió es va quedar sense menjar, medicines i altres subministraments essencials. A més, al territori continua sense haver-hi electricitat ni gas, i és extremadament difícil acollir tants desplaçats en aquestes condicions.

“Durant el bloqueig teníem electricitat només unes quantes hores al dia, però després de l'ofensiva del 19 de setembre, quan l'exèrcit àzeri va atacar moltes infraestructures, incloses les línies elèctriques, no tenim electricitat. Ara fem servir llenya per escalfar i cuinar el poc menjar que podem trobar", descriu el Tatev. A diversos hospitals i edificis governamentals hi ha generadors, i la gent fa llargues cues per poder carregar les bateries dels seus mòbils. “Avui han obert unes quantes fleques i la quantitat de gent que hi ha anat era tan gran que era impossible acostar-s'hi. Centenars de persones esperaven un tros de pa sec”, diu el jove.

Cua de gent en un forn a Stepanakert, la capital de l'Alt Karabakh.

El 24 de setembre unes 150 tones d'ajuda humanitària –farina, sal, oli, llevat– proporcionades per les forces de pau russes van arribar a l’Alt Karabakh a través de l'autopista Goris-Stepanakert. El Comitè Internacional de la Creu Roja va transportar 65 tones més de farina, segons un comunicat del centre d'informació d’aquesta regió. "La meva família encara no ha rebut cap ajuda. El caos a Stepanakert continua i aviat encara hi haurà més desplaçats perquè també estan evacuant la ciutat de Martakert", lamenta Tatevik Khatxatrian, de 29 anys, també des de la capital de l’Alt Karabakh. "En realitat no podem dir que sigui una evacuació, perquè Stepanakert també està envoltada per les tropes àzeris. Quan es fa fosc, podem veure la llum de les fogueres dels soldats. Els veïns dels barris de la perifèria han hagut de marxar de casa seva perquè els soldats estaven massa a prop", afegeix.

Tot i que la majoria de la població de l’Alt Karabakh, unes 120.000 persones en total, s’estan concentrant a Stepanakert, el Tatevik no sap si la capital és un lloc segur. “La gent no vol quedar-se sola a casa. Aquí compartim tot el que tenim, parlem de les notícies que rebem. Tothom es pregunta què passarà demà, i no hi ha una resposta certa". Els desplaçats s'allotgen a les aules de les universitats o de les escoles, o simplement dormen al terra de les esglésies. A causa de les infraestructures malmeses, la connexió telefònica i d’internet també és limitada. A més, la ciutat de Martuni i altres pobles encara continuen assetjats, i la gent no pot contactar amb els seus familiars: no saben si són vius o morts. "Els últims dos dies l'Oficina del Defensor dels Drets Humans i altres organismes estatals han rebut més de 600 trucades i sol·licituds per trobar familiars o éssers estimats desapareguts", afirma el defensor del poble de l’Alt Karabakh, Gegham Stepanyan.

Les autoritats àzeris van mostrar ahir a la premsa estrangera les armes que suposadament han requisat a l'Alt Karabakh, però no van permetre als periodistes anar a la capital.

La gent rep SMS del govern de l’Azerbaidjan que diuen: "La millor opció que té és integrar-se a la comunitat àzeri". "Això no és cap opció, és una burla. Si ens integrem, no ens mataran, ni ens decapitaran, ni ens dispararan, ni morirem de fam", denuncia Tatevik Khatxatrian, des de Stepanakert. Les últimes dades actualitzades sobre el nombre de víctimes de l’ofensiva militar són del 20 de setembre. Aleshores el Defensor del Poble parlava de 200 morts i més de 400 ferits. “Els ferits civils superen les 40 persones, de les quals 13 són nens. En aquests moments hi ha 10 morts confirmades de civils, dels quals cinc són infants", deia. No se sap quantes persones estan desaparegudes.

Com la majoria de la població, el Tatevik també marxarà de l’Alt Karabakh tan aviat com pugui. "L'Azerbaidjan ens suggereix obtenir la ciutadania àzeri, oblidar la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra cultura. Com vols que el meu fill vagi a l’escola i hagi d’estudiar una història inventada sobre aquesta regió que ens presenti als armenis com gent horrible?”, es pregunta. Opina que només uns quants, pocs, es quedaran a la regió, un cop estigui completament sota el control de l’Azerbaidjan. "Els que es quedin –declara– són els que prefereixen ser assassinats a la seva terra que vagar en un exili incert".

Refugiats de l'Alt Karabakh esperant per ser evacuats.
Evacuació de refugiats de l'Alt Karabakh

Aquest diumenge, un primer grup de civils ha estat evacuat a Armènia per les forces de pau russes. "A les 18 hores, 377 ciutadans desplaçats per la força han entrat a Armènia des de l’Alt Karabakh", ha informat el govern armeni. “Marxar de l’Alt Karabakh sense un corredor humanitari garantit és perillós. L'Azerbaidjan pot permetre el pas d'un grup de persones, però després pot etiquetar-ne unes altres com a terroristes i arrestar tothom. Ja hem tingut un cas així”, diu el Tatevik en referència al cas de Vagif Khatxatrian. Havia de viatjar a Armènia a rebre tractament, però els guàrdies àzeris de la frontera no el van deixar passar malgrat que anava en un comboi del Comitè Internacional de la Creu Roja. El van treure del vehicle i el van acusar de cometre crims de guerra durant la primera guerra de l’Alt Karabakh a principis dels anys noranta, tot i que l'Oficina Armènia de Defensa dels Drets Humans ho va desmentir.

En nom de la majoria de la població de l’Alt Karabakh, diu el Tatevik, reclamen un corredor humanitari. "Quan es tracta de l’Alt Karabakh, les resolucions de l'ONU no serveixen per a res. Malauradament no n'esperem gaire, de la comunitat internacional, però almenys ajudeu-nos a sortir vius d'aquí".

stats